La «revolució» de Vivek Ramaswamy, hereu (i rival) de Trump

La resposta a aquest interrogant no plantejat només la té Ramaswamy, que en el debat va ser el primer a aixecar la mà enèrgicament i sense dubtar ni una mil·lèsima de segon quan es va plantejar als presents si recolzarien la candidatura de l’expresident fins i tot si fos condemnat en els tribunals. Però és cert que l’actuació del multimilionari inversor de 38 anys va servir per ratificar-lo com el més digne hereu, en estil i substància, barra i arrogància, del mateix Trump, una versió mil·lenista del populisme i la demagògia d’extrema dreta que fins i tot assegura que la seva campanya representa l’«Amèrica primer 2.0».

El debat ha fet que tornin sobre Ramaswamy els focus i l’atenció que ja s’havien anat intensificant gràcies al seu ascens rutilant. Perquè amb una intensa campanya sobre el terreny (amb jornades de fins a 18 hores), una ubiqua presència mediàtica (amb el seu propi pòdcast i dies en què ha arribat a fer 30 entrevistes), així com declaracions i postures que generen atenció i titulars, un candidat que a finals de febrer ni apareixia en la mitjana de sondejos de Real Clear Politics i collia només un 2,5% de suports segons Fivethirtyeight, ara està en una còmoda tercera posició. S’acosta a DeSantis i fins i tot el supera en algunes enquestes.

No per res en l’entorn d’equip del governador de Florida havien aconsellat a aquest sortir al debat i «colpejar com un martell» Ramaswamy, un fet que finalment van acabar fent sobretot Mike Pence, Nikki Haley i Chris Christie. I davant els atacs com «novell», «amateur» o «sense experiència» Ramaswamy es va encoratjar. Perquè com Trump, el seu mirall i rival, ha irromput en l’escena amb una falta d’experiència política que contrapesa amb dosis considerables de confiança en si mateix i, també, d’arrogància i narcisime. Es retrata com un «outsider» allunyat dels aparells i suposadament d’«interessos», tot i que els seus vincles amb influents i poderoses figures conservadores com Peter Thiel i Leonard Leo posen en qüestió aquesta independència de què presumeix.

 

Biografia

Ramaswamy va néixer el 1985 a Cincinnati (Ohio), fill d’una psiquiatra geriàtrica i un enginyer i advocat de patents de General Motors que van arribar a Ohio de l’Índia. Després d’un incident en una escola pública (on va ser empès per un noi negre per les escales) va ingressar en una escola privada dels jesuïtes. Després va anar a Harvard, on va estudiar biologia, i després de pràctiques en un parell de fons d’inversió i a Goldman Sachs es va graduar en Dret a Yale, on va conèixer la seva dona, una cirurgiana de càncer de cap i coll amb qui ha tingut dos fills. És hindú practicant.

Convertit en un inversor de capital risc especialitzat en biotecnologia i farmacèutiques, va fundar el 2014 Roivant Sciences i uns anys després Strive Asset Management. I aquest home d’arrels llibertàries, que ha atribuït el seu conservadorisme a la rèplica a la progressia del seu pare i a la influència d’una professora de piano cristiana i admiradora de Ronald Reagan, va anar desenvolupant una aversió radical a principis com les inversions guiades per principis de responsabilitat social, mediambiental i corporativa, que veu com «la màxima amenaça per a la democràcia».

Adepte jugador de tennis, raper ocasional, el 2021 va escriure un llibre titulat ‘Woke Inc’ que es va fer supervendes al qual després va seguir ‘Nation of Victims’.I va acabar convertit en un convidat habitual en espais conservadors com Fox News.

Les seves «veritats» i propostes

Tot i que assegura que no es veu com un guerrer cultural, Ramaswamy proposa liderar «una revolució» que porti a «un renaixement nacional i cultural» dels Estats Units; una nació que veu en declivi per la pèrdua d’«orgull, identitat i sentit del deure cívic» sota l’avanç del que titlla de les «religions seculars» com el «covidisme, climatisme, globalisme i ideologia de gènere».

Els seus cartells de campanya i el seu missatge orbiten al voltant d’una sola idea, «veritat», però les seves «veritats» no estan exemptes de polèmica. Afirma que «el canvi climàtic és una estafa». Coqueteja amb teories conspiradores, insinuant que no s’ha dit la veritat sobre l’assalt al Capitoli o sobre els atemptats de l’11-S. Ha arribat a declarar que les persones transgènere «pateixen un trastorn mental» i que la discriminació positiva per raça és un «càncer».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Altres dels seus plantejaments i propostes no són menys provocadors. Més enllà de la seva defensa de tornar a fer centrals valors com la «fe, patriotisme i família (nuclear)», ha dit que si és president buscaria una esmena constitucional per elevar l’edat de vot als 25 anys, amb exempcions només per als que des dels 18 anys donin voluntàriament servei militar o com a treballadors d’emergència o passin una prova de nacionalitat com la que van haver de passar els seus pares. La seva intenció si arriba al Despatx Oval és també demolir el govern federal, eliminant el 75% del funcionariat a través d’acomiadaments massius i eliminar el Departament d’Educació, l’FBI, Hisenda i els Centres de Control i Prevenció de Malalties.

Ramaswamy, així mateix, ha assegurat que desplegaria l’exèrcit per assegurar la frontera sud («i en la nord si fos necessari»). Per resoldre la guerra d’Ucraïna i a canvi que Rússia trenqui les seves aliances amb la Xina, donaria parts d’Ucraïna a Vladímir Putin i acordaria un veto a l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN. I defensaria Taiwan d’una potencial agressió de Pequín només fins al 2028, el moment en què, segons els seus plans, després del seu primer mandat hauria acabat amb la dependència nord-americana dels semiconductors xinesos.