60 anys després, el somni de Martin Luther King continua en perill

El matí del 28 d’agost de 1963, John Fitzgerald Kennedy es va despertar molest. Malgrat els seus intents per avortar-la, una marxa amb fins a 250.000 persones es va congregar al cor de Washington per reivindicar la igualtat racial en uns Estats Units trencats per la discriminació i la segregació ètnica.

Des de les escalinates del Monument a Lincoln, el reverend Martin Luther King júnior va pronunciar llavors un dels discursos més famosos de la història, pedra angular del moviment pels drets civils dels afroamericans. «Somio que els meus quatre fills viuran un dia en un país en el qual no seran jutjats pel color de la seva pell, sinó pels trets de la seva personalitat», va proclamar, remarcant que la injustícia racial no pot resoldre’s sense una «distribució radical del poder polític i econòmic».

Les quatre paraules d’aquesta fita retòrica –«I have a dream» (tinc un somni)– continuen retrunyint 60 anys després. Aquest dissabte, desenes de milers de persones es van reunir al mateix lloc per denunciar que el somni de l’activista està en perill. L’acte, van matisar els organitzadors, no va ser una commemoració, sinó una «continuació» d’aquest camí.

Acció i reacció

L’icònic discurs de King va aplanar l’aprovació de la històrica llei de drets civils de 1964, que va posar fi a la segregació racial i va prohibir múltiples formes de discriminació que fins aleshores havien condemnat la població afroamericana. Tot i això, la seva impugnació del sistema el va fer «prou perillós perquè el disparessin», com va escriure James Baldwin. El 4 d’abril de 1968, King va ser assassinat a Memphis, on es trobava recolzant la vaga dels escombriaires negres de la ciutat.

La democràcia nord-americana ha evolucionat molt des d’aleshores, però tot avenç ha generat una reacció violenta. En l’acte celebrat aquest cap de setmana passat, els familiars de King van denunciar un retrocés dels drets als EUA. Fa tan sols dos mesos, el Tribunal Suprem va prohibir a les universitats i centres d’educació superior del país donar prioritat a les minories racials per garantir el seu accés a unes aules més diverses. La mateixa cort, a mans conservadores, també ha rebutjat les demandes contra la llei a Mississipí que restringeix l’accés a vot d’una part de la població afroamericana.

Racisme sistèmic

Notícies relacionades

Hollywood ha ignorat Martin Luther King

El racisme policial als EUA, a examen malgrat la condemna a l’agent que va matar Floyd

60 anys després del somni de King, el racisme segueix profundament arrelat al sistema i pren diferents formes. El 2018, els blancs representaven el 60% de la població adulta del país i els negres el 12%. Tot i així, les famílies blanques són deu vegades més riques, els afroamericans tenen més del doble de probabilitats d’estar en la pobresa (amb una quota del 19,5%) i una desproporcionada taxa de presos a les presons sis vegades superior.

La desigualtat racial també sega vides. El 2020, l’FBI va registrar 10.299 denúncies per crims d’odi, la xifra més alta en dues dècades. Més d’un terç d’aquests tenien com a víctimes la comunitat afroamericana. A més, aquesta representa un 26% dels morts per violència policial, una xifra que gairebé triplica la de les víctimes blanques. Aquesta brutalitat també ha generat una organització i una cooperació de denúncia civil més grans, com il·lustra el moviment Black Lives Matter.