Borrell i Robles reuneixen els ministres de Defensa de la UE amb Ucraïna, el Sahel i l’espai com a temes clau

La previsió d’una nova fase d’agreujament de la guerra d’Ucraïna aquesta tardor, l’afegida inestabilitat al Sahel i l’ampliació de la cobertura de seguretat europea des de l’espai ompliran aquesta setmana les intervencions dels ministres de Defensa de la UE, convocats a dues reunions sota el torn de presidència espanyola del Consell Europeu.

El cada dia més confirmat desbordament de la línia de defensa russa a la Ucraïna ocupada ha vingut a confirmar un avenç, lent però real, de la contraofensiva ucraïnesa de l’estiu; i el fet que les forces de Kíiv hagin pres petits nuclis clau des dels quals colpejar línies russes de subministrament apunta a una recrudescència dels combats a la tardor, quan les pluges i el fang tornin a dificultar els moviments... aquesta vegada dels defensors russos, que estarien novament a l’abast de les bateries HIMARS.

El setembre i l’octubre seran claus en l’esdevenir de la guerra, apunten fonts militars espanyoles, i aquest esdevenir inclinarà més o menys Europa a empènyer, o no, cap a un escenari de negociació.

Aquesta paraula, ‘negociació’, aflora amb gradual freqüència en el vocabulari de l’alt representant europeu per a assumptes de Defensa i Exteriors, Josep Borrell, que arrencarà, amb la ministra Margarita Robles al principi i amb el canceller José Manuel Albares al final, una intensa setmana diplomàtica, ja que la reunió de Defensa dels dies 29 i 30 s’encadena amb una altra de ministres d’Exteriors el 31.

Borrell i els ministres europeus tenen altres assumptes a tractar a la capital castellanomanxega, la Xina i els BRICS entre ells, però aquesta setmana comença amb Europa mirant no cap a orient, sinó cap amunt; molt amunt.

Intel·ligència espacial

Intel·ligència espacialLa cita de titulars de les carteres de Defensa arrenca aquest dimarts amb una significativa reunió fora de la seu principal del partit. No inicien els seus treballs a Toledo els membres de 27 delegacions europees, sinó en la base aèria madrilenya de Torrejón; i per parlar no d’avions, sinó d’una vigilància espacial a què es vol dotar de «mes ambició», segons una nota oficial de la Comissió.

Abans de la reunió informal prevista per a dimecres s’ha convocat una directiva ministerial al SATCEN, el Centre de Satèl·lits de la UE, que és seu de l’Agència Europea d’Intel·ligència Geoespacial.

A petició dels governs socis, des de Torrejón es coordinen i serveixen seguiments i imatges de tota mena d’amenaces i desafiaments. Es mira des de l’espai al capdavant d’Ucraïna, però també a focus terroristes com Síria o el Sahel, fàbriques d’armes i trànsit dels seus productes, plantes nuclears, llocs on bateguen l’urani i el plutoni, trajectes de vehicles i de ‘capos’ del crim organitzat, àrees en les quals es mouen missions militars o d’ajuda humanitària, i escenaris de catàstrofes ambientals com la set extrema de Doñana o l’incendi acabat d’apagar de Tenerife.

65.000 milions en joc

65.000 milions en jocEl domini espacial europeu és un àmbit públic i privat en el qual «actituds hostils russes» denunciades per Borrell posen en risc, com ell mateix ha recordat diverses vegades, una activitat que pesa ja 65.000 milions d’euros anuals.

Es refereix a la brossa espacial, entre altres amenaces que es vigilen a l’espai. De totes les infraestructures internacionals per a la Defensa que acull Espanya, el SATCEN és probablement la que, de manera discreta durant els seus 31 anys de vida, més valor estratègic acumula en menys metres quadrats, els d’un petit edifici de tres plantes a la base de Torrejón.

La Comissió Europea diu que el SATCEN és «els ulls d’Europa al cel», el «treball essencial» del qual és «mantenir segura Europa». I per a això el centre proporciona «intel·ligència geoespacial», o sigui imatges preses a l’espai i des de l’espai, que són útils per a anàlisi, decisions polítiques o activacions operatives, per exemple, a les missions militars a l’exterior.

Segons dades del mateix SATCEN, la producció d’imatges per als governs europeus s’ha multiplicat per 10 en l’última dècada, i la seva entrega es realitza en menys de 24 hores en el 80% dels casos. Aquests albiraments són genuïnament europeus: la producció de proveïdors de la UE ha passat del 8% al 86% des del 2013.

Acolliment i treball

Acolliment i treballDesprés de la visita al SATCEN, els ministres europeus viatgen aquest dimarts a Toledo, on hi ha programada una recepció amb concert a la catedral i còctel al Cigarral del Ángel… i on també ha sigut convocada una concentració, l’endemà, d’activistes anti-OTAN a la plaça de Zocodover.

En la primera sessió de treball de dimecres està previst parlar d’Ucraïna. Kíiv ha confirmat la participació telemàtica del seu ministre de Defensa, Oleksí Réznikov. El seu col·lega d’Exteriors, Dmitro Kuleba, sí que es presentarà en persona a Toledo el dia 31, confirma a EL PERIÓDICO la legació ucraïnesa a Madrid.

Robles arriba a la trobada condecorada per Kíiv. Aquest dilluns rebia la Distinció d’Honor del ministeri de Defensa d’Ucraïna, en reconeixement al «suport sòlid i constant» d’Espanya en aquesta guerra que ha depassat l’any i mig de durada.

A la recepció del guardó, Robles ha avançat part del que es dirà a Toledo: que la UE recolza Ucraïna en els àmbits militar, humanitari i polític, i que considera el líder rus, Vladímir Putin, responsable de la guerra.

Però les trinxeres del Donbass i Zaporíjia comparteixen atenció amb els deserts que serveixen d’escenari al califat terrorista nòmada del Sahel... i de camp d’explotació per a la nova expansió pel sud de Rússia i els seus escapçats mercenaris.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Aquest mateix mes, escrivint en el seu blog, Borrell ha apuntat no només al «fracàs», sense embuts, de la política militar europea a la zona. La pèrdua d’influència al Níger és pura constatació.

Borrell parla de la necessitat d’una acció més humanitària i menys armada al Sahel, que no deixa de ser, al seu parer, un assumpte «explosiu» per a Europa. Amb més pa i menys armes s’aproxima una evolució en la manera en què la UE mira cap al seu desèrtic i violent pati africà, un canvi d’enfocament que podria encunyar-se a Toledo.