Borrell demana que s’ajudi Ucraïna «més i més ràpid»

Josep Borrell exigeix als governs de la Unió Europea que ajudin «més i més ràpid» Ucraïna. «Més i més ràpid», ha repetit amb èmfasi a Toledo aquest dimecres, mirant d’encunyar aquesta expressió «com el meu lema», ha dit, de l’assistència militar i financera per al país atacat per Rússia.

L’alt representant europeu per a assumptes d’Exteriors i Defensa s’ha referit a l’esforç que, amb copagament de la UE, demana als exèrcits d’Europa en forma de munició i equipament militar. Al final de la reunió informal de ministres de Defensa, en el marc de la presidència espanyola del Consell Europeu, l’eurocomissari català ha assenyalat que l’import del Fons Europeu de Suport a la Pau, 5.000 milions anuals, «és un límit, no un objectiu de despesa».

Per això espera que aquest dijous, quan se celebri la reunió següent, la de ministres d’Exteriors, es consolidi la voluntat d’arribar a un acord «abans de final d’any» per a la primera pota del seu pla d’ajuda: prorrogar aquest «sistema de suport» en el període 2024-2027.

Aquest calendari implica una previsió gens optimista sobre la durada de la guerra a Ucraïna. Tres anys més per a un conflicte que, mentre devora vides, esgota munició i míssils. I aquesta és una altra pota del programa d’ajuda que ha analitzat Borrell amb els titulars de Defensa. Es quantifica en 1.100 milions d’euros de la Comissió perquè els governs comprin munició a la indústria de defensa –amb la qual s’ha negociat aquest estiu– per carregar canons, fusells i llançacoets a Ucraïna.

Més i més ràpid han d’aportar-se també soldats qualificats al front, tercera pota del programa. Borrell ha proposat als ministres de Defensa d’Europa que s’acceleri el ritme d’entrenament de tropes. L’objectiu per a final d’any, 30.000 soldats formats a Europa, s’assolirà a l’octubre, i per això demana que el nou llistó siguin 40.000 militars entrenats al desembre.

Àfrica inquieta

Probablement no és casual l’elecció de l’escenari d’aquesta cita. Toledo és una ciutat vinculada a la causa d’Ucraïna. La ministra de Defensa, Margarita Robles, amfitriona de la trobada, ha recordat la missió UMAM de formació de combatents ucraïnesos que militars espanyols porten a terme a l’Acadèmia d’Infanteria, en un turó pròxim al bonic campus universitari en què està convertida la vella fàbrica d’armes toledana que ara acull el conclave ministerial de Defensa i Exteriors.

Ucraïna ha sigut el primer gran tema de la cita, compartint agenda amb la inquietud que produeix l’Àfrica. Els reunits han sentit el ministre ucraïnès de Defensa, Oleksí Réznikov, que per videoconferència ha explicat l’estat de la contraofensiva. Aquest dijous acudirà a Toledo en persona, a més, el d’Exteriors, Dmitro Kuleba.

Un Borrell que la televisió russa titlla d’«engendrament de Satanàs» ha assenyalat Vladímir Putin a l’insistir en l’advertència que ha estat fent aquest estiu: l’escassetat de gra. «Que Putin no hagi volgut prorrogar la iniciativa dels cereals –l’acord per deixar sortir per mar el blat ucraïnès– és una mala notícia que ens afectarà a tots», ha augurat. I una zona molt inestable del planeta acusarà el cop. «El Sahel depèn fortament d’aquestes exportacions», ha assenyalat l’alt representant.

A Toledo s’ha parlat de l’Àfrica. Al començament de la reunió, d’acord amb les notícies que anaven arribant al matí des del Gabon, i sense abandonar el terreny de l’eufemisme, Borrell ha asseverat que «és evident que la situació a l’Àfrica subsahariana no està precisament millorant».

L’alt representant ha portat la seva intenció de crear «un marc jurídic per establir sancions» a la junta militar colpista del Níger. Ho ha confirmat sense voler endinsar-se en el camp d’«els futuribles», però ha recordat que ja està «totalment suspesa» l’ajuda militar al Níger, 11 milions d’euros.

Els ministres de Defensa es disposen a recolzar les decisions que prengui la CEDEAO (Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental) per aïllar i castigar el poder usurpador al Níger, amb mesures que esperen –ha dit Borrell– que concretin aquest dijous els titulars d’Exteriors. No surt de Toledo un compromís firmat, ja que és un consell informal, però en aquest tipus de reunions, ha recordat, és «on es crea l’opinió dels ministres»

Sense notícies del Gabon

Una altra fitxa de dòmino caiguda en la cadena de cops d’Estat a Áfica, la del Gabon, ha marcat la cimera informal. A primera hora del matí, Robles i Borrell admetien la preocupació pels successos al país africà. Espanya, sense anar més lluny, exerceix missions o assessories militars i policials a tres països molt pròxims: Mali, Senegal i República Centreafricana.

El Gabon ha irromput en l’agenda sense que de moment hagi transcendit que tingui alè rus el cop que ha enderrocat el president, Ali Bongo, com sí que el van tenir els aldarulls de Mali (maig del 2021), Burkina-Fasso (setembre del 2022), el Txad (temptativa el desembre del 2022) i el Níger (juliol). Borrell i Robles s’han abstingut de comentar la situació, en espera de tenir més informació.

Però Ucraïna encavalca urgències amb l’assumpte africà. Entre d’altres, una pressa financera que ha d’abordar la Unió a la tornada d’aquest estiu, perquè les necessitats d’Ucraïna no es posposen fins a la seva futura reconstrucció, i perquè a aquest suport li urgeix, més que els fons, un horitzó de continuïtat.

A l’arribar i al sortir de la reunió informal que ha presidit, Robles ha repetit la disposició al «suport total i absolut» d’Espanya i la UE «a Ucraïna i els valors que representa». Ha remarcat, a més, que «Espanya ha demostrat que és un soci fiable i responsable» i també que el seu Govern recolza la unitat europea davant Rússia: «La nostra unitat és la nostra principal força».

Ho deia Robles després de la nit de l’atac més gran amb drons de les forces ucraïneses sobre objectius russos... i a Rússia. Els aparells enviats per Kíiv han danyat objectius a les regions de Pskov, Briansk, Kaluga, Orlov, Riazan i Moscou. I aquest és un radi ja molt ampli de terreny rus, amb punts a només 32 quilòmetres de la frontera bàltica amb territori OTAN, però també amb llocs a més de 600 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna.

El que la UE decideixi

En la cita de Toledo, tant per parlar d’Ucraïna com per tractar assumptes africans, s’ha pronunciat un mateix cognom: Prigojin. La desaparició del cap de l’empresa de mercenaris Wagner obliga els ministres de Defensa, segons el to dels seus informes d’intel·ligència, a valorar una decapitació, paraula que ha estat a punt de pronunciar la ministra, o una reorganització del poder irregular i oligàrquic rus. Però no tenen dubte, ha dit Borrell, que «es trobarà ràpidament un substitut» al cap dels mercenaris. «Wagner continuarà sent operatiu a l’Àfrica, perquè és el braç armat de Rússia allà», ha assegurat.

Notícies relacionades

Dos nous satèl·lits de Defensa donaran cobertura a tropes espanyoles des d’Amèrica fins a Àsia

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Europa presencia una cadena de cops d’Estat que li van restant influència al continent, mentre en guanyen Rússia i la Xina. En la base de la inestabilitat hi ha els problemes de la pobresa causada pel terrorisme, l’explosió demogràfica i el canvi climàtic. Borrell ha advocat per «solucions africanes per a problemes africans», encunyant un altre lema, aquest per al tardà canvi de mentalitat europea a l’Àfrica.

Robles, per la seva banda, ha reblat la posició espanyola: no es pot sortir de Mali: «La UE no pot quedar al marge del Sahel. El flanc sud ens preocupa enormement». I al final de la trobada ha insistit que, en qualsevol cas, la missió EUTM Mali de formació de forces de seguretat contra el gihadisme, en la qual Espanya té ara el principal contingent, «no és una missió espanyola, sinó europea. I a la UE li correspon la decisió».