¿Qui és Rustem Umerov, el líder tàrtar de Crimea en qui Zelenski confia l’ofensiva d’Ucraïna?

En aquest sentit, amb la contraofensiva ucraïnesa encara sense donar grans resultats, l’elecció d’Umerov sembla tenir un significat més enllà del simbòlic. Representa una picada d’ullet a una comunitat que encara manté la seva presència a Crimea (els números són incerts) i que se n’ha mostrat una de les més inflexibles en la seva oposició a l’annexió de la península per part de Rússia. Una maniobra que Zelenski porta endavant a l’escollir una de les figures d’aquesta minoria avui més influents. Una cosa que, segons alguns observadors, és un clar senyal que Kíiv «mai» acceptarà aquesta annexió com «un fet consumat en unes futures negociacions» amb Moscou, tal com escrivia aquest dilluns l’articulista Steve Brown al diari ucraïnès Kíiv Post.

El currículum d’Umerov parla per si mateix. Empresari d’èxit en el negoci de les telecomunicacions des del 2004 i col·laborador durant anys del veterà Mustafa Dzhemilev, el polític tàrtar va ser elegit el 2019 com a diputat al Parlament com a representant del partit proeuropeu Holos. D’aquesta manera també es va exercir com a copresident de la Plataforma de Crimea, un ‘lobby’ internacional amb un objectiu prioritari: revertir l’annexió de Crimea. A més d’això, Umerov no ha sigut (almenys, fins ara) associat a escàndols. Per contra, el setembre de l’any passat, va ser designat cap del Fons de Propietats Estatals, dedicat a la privatització de béns públics esquitxats per escàndols de corrupció.

Resistir fins al final

En veritat, l’oposició dels tàrtars a l’ocupació russa de Crimea ha sigut frontal des de l’inici. Ja el 2014, un altre líder tàrtar, Refat Txubàrov, va ser un dels primers a anunciar que un grup armat havia pres el Parlament de Crimea i a cridar al boicot del posterior referèndum separatista, en les albors del conflicte russo-ucraïnès que es manté avui. «Resistirem fins al final, passi el que passi», confessava, en la mateixa línia, a aquesta periodista un altre llavors directiu del Mejlis, el Congrés del Poble Tàrtar de Crimea. Això, quan ja alarmaven algunes desaparicions de joves tàrtars residents a Crimea, també després denunciades per organitzacions com HRW.

Tot i que el pas dels anys tampoc va portar una desescalada de la tensió entre aquesta minoria i les autoritats russes. Més aviat, al revés. El 2016, en el que Amnistia Internacional va qualificar de «repugnant acte de punitiu» contra aquesta comunitat, el Mejlis fins i tot va ser declarat il·legal per les autoritats russes amb el pretext de ser un grup extremista. Alguns es van exiliar així a Turquia i Ucraïna, i des d’allà van continuar portant endavant les seves crides a un bloqueig energètic i econòmic de la península. D’altres, en canvi, van ser arrestats acusats d’activitats subversives, una pràctica que va continuar en els anys successius.

Disputa antiga 

Notícies relacionades

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

L’enemic de la presidenta en el qual Feijóo ha volgut influir

Es va reprendre així una disputa d’arrels antigues, ja que la persecució patida per aquesta comunitat (després d’un breu període sota Lenin en què van conviure pacíficament) es remunta a 1944 amb Josef Stalin, que, acusant-los de col·laboracionisme amb els nazis, va posar en marxa una cruel campanya el 1944 per deportar els tàrtars a altres zones de la Unió Soviètica (de les quals alguns van tornar en els últims compassos de l’URSS). D’aquí ve també el lloc d’origen del mateix Rustem Umerov, nascut a l’Uzbekistan el 1982 i la infància i l’adolescència del qual va transcórrer a Crimea només després que els seus pares tornessin a la península. 

Els rumors sobre la caiguda en desgràcia de Réznikov van començar a circular la setmana passada després d’algunes acusacions sobre una compravenda d’armilles d’hivern per als soldats que es troben al front. El nomenament d’Umerov haurà de ser ratificat en els pròxims dies pel Parlament ucraïnès.