Guerra d’Ucraïna
Les estrelles del pop i el rock rus abandonen Putin i critiquen la guerra
Va ser un sonor calbot al rostre del Kremlin, clavat per qui potser sigui l’única persona de tot Rússia que pot permetre’s aquest gest de desafiament sense témer per la seva integritat física. En un missatge difós en el seu compte d’Instagram, la cantant septuagenària Al·la Pugatxova, coneguda per totes les generacions de ciutadans russos i de l’exURSS, una de les dones que ha venut més discos arreu del món, va demanar públicament fa un any al Ministeri de Justícia del seu país ser inclosa en la llista d’agents estrangers, una categoria jurídica similar a la declaració d’«enemic del poble» durant l’era soviètica. Era un gest de solidaritat amb el seu marit, el còmic Maksim Galkin, ferotge crític de Vladímir Putin i de la invasió d’Ucraïna, el nom de la qual acabava de ser introduït en aquesta cèlebre llista d’indesitjables, creada i ampliada sense parar durant el mandat de l’actual líder del Kremlin amb l’objectiu de posar límit a les veus crítiques.
El contingut del missatge era d’una duresa tan inusitada contra les actuals autoritats russes i contra l’atac al país veí, que els mitjans de comunicació russos es van limitar a publicar-ne alguns extractes, sense que cap s’atrevís a reproduir-lo en la seva totalitat. «Al Ministeri de Justícia de la Federació Russa: demano incloure’m en la llista d’agents estrangers del meu estimat país i em solidaritzo amb el meu marit [...] que desitja que floreixi la pàtria, amb una vida en pau, amb llibertat de premsa, i que desitja que cessin les morts dels nostres nois per objectius fantasiosos». Tres setmanes després, la cantant va anunciar que havia deixat Rússia i s’havia instal·lat a Israel junt amb el seu marit.
«Pugatxova ha sobreviscut a tots els governants (de l’URSS i Rússia) des dels temps de Leonid Bréjnev, Putin ha crescut amb les cançons de Pugatxova, si al president rus se’l considera el tsar del país, ella és la tsarina», constata per a EL PERIÓDICO a través de Zoom Olga Partan, professora associada de llengua i estudis russos en el College of the Holy Cross de Worcester (Massachusets). La immunitat de què gaudeix la cèlebre artista davant els idil·lis de qualsevol autoritat russa de torn va quedar perfectament reflectida quan va tornar a Rússia per assistir al funeral del seu dissenyador preferit, Valentín Iudaixkin. Allà es va veure les cares, ni més ni menys, amb Dmitri Peskov, el portaveu presidencial, l’home que parla diàriament en nom del líder del Kremlin. I no hi va haver possibilitat d’insolències o males maneres per part del portaveu del Kremlin. Tots dos van parlar breument, i fins i tot Peskov va besar la mà de l’artista en senyal de respecte.
Una onada d’abandonaments
Pugatxova no és l’excepció que confirma la regla. Més aviat al contrari. Les més destacades estrelles del pop, el rock i el rap –un popular gènere musical a Rússia, de gran rellevància política i comparable en certa manera a la cançó protesta a l’Espanya de Franco– han fet les maletes i han deixat enrere el seu país natal, en tots els casos dedicant duríssimes paraules a les actuals autoritats per haver fet la invasió. Des de l’exterior, estan intentant obrir-se camí organitzant concerts per als milions de russos i exsoviètics que han fugit de la guerra, concentracions musicals que acaben convertint-se en esdeveniments multitudinaris. També accedeixen a prestar el seu nom i representar el seu art en actes filantròpics destinats a recaptar diners per als refugiats ucraïnesos.
«És un cop de l’elit cultural al règim», que fins i tot li «resta legitimitat», estenent-se a altres sectors de la Cultura «com els actors o els escriptors», valora Partan. Aquesta professora espera que la febre de concerts de cantants opositors per a la diàspora no decaigui i es mantingui, de manera que aquests artistes autoexiliats es converteixin en «l’avantguarda de la llibertat» per a Rússia. Tot i que més previsible, a causa del seu caràcter inconformista i els seus posicionaments polítics previs, la marxa de la cantant de rock Zemfira Ramazanova també ha deixat un buit impossible d’omplir en la Federació Russa. Tot just arrencar la invasió, l’artista es va instal·lar a París amb qui es presumeix que és la seva parella, l’actriu, guionista i directora Renata Litvinova. I des del país gal, compon i publica temes que constitueixen potents al·legats contra la guerra, com Ne strelyayte (no disparis).
«¡No dispars! només soc un tímid murmuri, només un sospir silenciós abans d’una parada», arrenca la lletra de la cançó, abans de demanar als ciutadans russos que surtin al carrer a protestar contra la invasió: «¡no et quedis callat! en aquest terra que s’enfonsa, em moriré». Per a les actuals autoritats russes, semblants posicionaments equivalen avui dia a traïció, i el febrer d’aquest any, el nom de Zemfira va passar a engrossir la llista d’agents estrangers. L’artista «recolza obertament Ucraïna i celebra concerts en països no amistosos», va acusar llavors el Ministeri de Justícia.
El pacifisme intimista de Zemfira es transforma en un provocador exabrupte en contra de la invasió en mans de Little Big, un dels grups de pop musicals russos més populars, originari de Sant Petersburg. Una vegada iniciada la guerra, els representants de Rússia al festival d’Eurovisió del 2020 –esdeveniment que mai va arribar a celebrar-se a causa de la pandèmia– defensors d’un estil punk-rave, com ells es defineixen a si mateixos, es van instal·lar a Los Angeles i van difondre un nou tema titulat Generation Cancellation, amb un vídeo promocional atapeït de torbadores instantànies com la d’un presentador en un programa de notícies defecant i enviant els seus excrements als cervells dels teleespectadors a través de canonades, tot un al·legat contra la propaganda televisiva als canals federals que ha permès justificar la invasió davant la ciutadania russa. «Havíem de publicar el tema ara, perquè no podem quedar-nos en silenci, perquè estem sentint dolor i havíem de treure’l; volíem que tothom sabés com ens sentim», va declarar Ilià Prussikin, líder del grup, a la revista ‘Office Magazine’.
Abans de la guerra, el gènere del rap portava ja anys desafiant l’establishment rus, fins al punt que les autoritats culturals russes havien de dedicar temps i ingents esforços per cooptar-lo, amb estratègies com la compra d’alguns cantants o la seducció d’altres mitjançant ofertes de contractes. Els concerts d’aquest gènere musical a Rússia sovint es convertien en actes de protesta multitudinaris contra el Kremlin.
Per aquesta raó, no és estrany que el raper Oxxxymiron, el més prestigiós artista rus del gènere, hagi adoptat una postura tan crítica amb la invasió. Classificat també com a «agent estranger», multat amb sumes de diners ridícules per als seus ingressos, per lletres musicals que auguren la derrota russa a Ucraïna, és autor de reflexius al·legats en contra de la guerra. «La gent que està a favor de la guerra en realitat hi està en contra; creuen que és una operació especial en què s’ataquen objectius militars; en realitat, aquesta operació de pau no existeix, és una guerra, però és la il·lusió en la qual viuen els nostres pares», va escriure a X (abans Twitter) al cap de poc d’iniciar-se la guerra, fent-se ressò de la diferent percepció que genera el conflicte entre les generacions de ciutadans russos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Actuació a BCN "Jo vaig molt a totes amb el més enllà"
- Exposició París era una festa que cap pintor català es volia perdre
- La guerra, un espectacle multiusos
- MÚSICA Nathy Peluso, Maria Arnal Skrillex i Arca actuaran al Sónar 2025
- ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA Olivier Assayas: "La pandèmia va acabar sent el símbol d’un fracàs col·lectiu"