Terratrèmol al Marroc: ¿per què ha passat i per què ha sigut tan destructiu?

Aquestes són les principals claus per entendre què ha passat al Marroc.

El terratrèmol es va desfermar a les 23.11 hores de divendres al Marroc (una hora més a l’Espanya peninsular) amb una magnitud de 6,8 segons els càlculs de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) i el Servei Geològic dels Estats Units (USGS, per la sigla en anglès), referència per a aquestes situacions. L’epicentre s’ha situat a la localitat d’Iguil, a 63 quilòmetres al sud-oest de Marràqueix, amb la província d’Al-Haouz com a regió més afectada. Ara bé, fins a sis províncies s’han vist sacsejades pel sisme, amb edificis esfondrats. Tot just 20 minuts després del terratrèmol principal es va produir una rèplica de magnitud 4,9, seguida de 25 rèpliques més de magnituds entre 3 i 4.

Es tracta de la tremolor més forta que ha patit el país des que se’n tenen registres (almenys des de l’any 1900) i supera el sisme de magnitud 6,4 que va sacsejar el nord del Marroc el 2004 i va causar més 600 morts. El terratrèmol més mortífer es va produir a Agadir el 1960, que amb una magnitud de 5,8 va matar més de 12.000 persones. És a dir, tot i que aquest no ha sigut el sisme amb més víctimes, sí que ha sigut el de més intensitat. «Es podia esperar un terratrèmol allà, però no tan fort, a tot estirar de magnitud 5», ha explicat a EFE el sismòleg de l’IGN Carlos González. La zona té falles cartografiades, però amb una sismicitat més baixa i menys freqüent que al nord del país, a prop de la vora entre les plaques africana i euroasiàtica.

Pel que sembla, la causa podria raure en un encavalcament denominat Atles sud, que està cartografiada però que no s’esperava que arribés a magnituds de 6,4. I és que el terratrèmol s’ha produït en l’entorn de la serralada de l’Atles, un sistema amb falles generat com a resultat del xoc d’aquestes plaques. L’energia que s’allibera com a conseqüència d’aquestes friccions geològiques origina la tremolor de terra. Un altre factor clau ha sigut la poca profunditat de l’epicentre, 8,5 quilòmetres. A més profunditat, les ones es van atenuant i els efectes són menys forts. Com més superficial, més fortes són les destrosses. Aquesta inusual potència explica també que el terratrèmol s’hagi sentit en moltes províncies espanyoles.

Notícies relacionades

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

L’enemic de la presidenta en el qual Feijóo ha volgut influir

A més de la profunditat, la resistència dels edificis és l’altre factor crucial. Al tractar-se de regions rurals i poc acostumades a forts terratrèmols, les construccions no estan preparades per suportar tremolors de tanta intensitat. Segons l’USGS, a la zona predominen edificacions vulnerables com les de blocs de tova i maons no armats amb construcció de fang. Les parts velles de les ciutats també tenen més probabilitats de patir danys que els immobles més alts de les zones modernes, com ha passat a Marràqueix. I el fet que el sisme hagi tingut lloc de nit, quan molta gent es troba a casa, i fins i tot dormint, agreuja els danys personals.

Els dos paràmetres que s’utilitzen per mesurar terratrèmols són magnitud i intensitat. La magnitud, que expressa l’energia neta que s’allibera, ha sigut de 6,8. La intensitat, que mesura l’impacte social i ambiental de la tremolor (morts, ferits, edificis esfondrats...), ha sigut de VIII (destructiu) i IX (molt destructiu), segons la zona. Aquesta escala va de l’I (molt feble) al XII (catastròfic) i no depèn de la magnitud, sinó dels efectes que provoca la tremolor. Per exemple, els sismes de Turquia i Síria del febrer passat (de magnitud 7,8 i amb 50.000 morts) van ser també d’intensitat IX, mentre que el terratrèmol de Llorca (Múrcia) el 2011 (de magnitud 5,1 i 9 morts) va ser d’intensitat VII.