«La capacitat de resiliència dels marroquins és molt superior a la nostra»

Gairebé 48 hores després del violent terratrèmol que va fer tremolar divendres el centre del Marroc i va provocar almenys 2.012 morts i 2.059 ferits, 1.404 d’ells en estat molt greu, els habitants del país continuen commocionats, preocupats pel destí dels seus pròxims desapareguts i molt inquiets per com afectarà el sisme a la fràgil economia del país. «Es viu una espècie d’angoixa social», explica a EL PERIÓDICO des de Tetuan Diana Martínez Carracedo, cooperant de l’Associació Mas-Movimiento de Acciones Solidarias, que destaca, no obstant, com s’estan bolcant els ciutadans amb algunes accions posades en marxa com les donacions de sang per als ferits al terratrèmol.

A Tetuan, a uns 600 quilòmetres de Marràqueix, la vida es desenvolupa amb completa normalitat aliena a l’horror de les poblacions més afectades pel moviment tel·lúric. És pura façana. Gairebé tothom té un familiar o conegut afectat pel sisme. «M’han explicat el cas d’una professora d’institut de Marràqueix a qui se li han mort tots els seus alumnes», relata Martínez Carracedo. Una de les milers de tragèdies que se succeeixen aquests dies amb una cadència macabra.

Però aquesta cooperant posa en valor la «capacitat de resiliència» del poble marroquí. «És molt superior a la que tenim a Espanya [...]. No es bloquegen com nosaltres. Potser és perquè tenen una fe cega en què Déu resol i tot anirà bé. I això els ajuda a tirar endavant», afegeix.

Les oenagés s’organitzen

De moment, les oenagés es troben a l’espera de saber quines són les necessitats de les autoritats. Ara és el torn de rescatar els supervivents en una anguniosa carrera contrarellotge, i d’això s’encarreguen bombers, autoritats locals i la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Després d’aquestes tasques, les autoritats hauran de comunicar què necessiten i en què poden ajudar les organitzacions. «És molt frustrant no poder fer res, però cal esperar un parell de dies», confessa la cooperant de l’Associació Mas, creada per recolzar menors amb discapacitat o dificultats educatives.

Metges sense Fronteres, una entitat especialitzada a proporcionar una resposta medicohumanitària crucial en situacions de desastre, ha enviat equips a les zones afectades per analitzar les necessitats concretes i la capacitat d’actuació. MSF compta amb una dilatada experiència en terratrèmols, com el de Nicaragua (1972), El Salvador, l’Índia i el Perú (tots el 2001, i al Perú de nou el 2007), Armènia (1988), Iran (2003), Haití (2010), Xile (2010), Japó (2011) o Nepal (2015).