Les seqüeles del terratrèmol

El Marroc esgota el rescat de supervivents mentre enterra els seus morts entre la runa

3
Es llegeix en minuts
Marc Ferrà
Marc Ferrà

Periodista

ver +

El Marroc segueix en dol alhora que redobla els esforços per intentar localitzar supervivents. També per ajudar les 300.000 persones que han perdut casa seva i dormen a la intempèrie. El terratrèmol de grau 7 que divendres va castigar el centre del país ha deixat localitats destrossades i carreteres tallades. Aquest diumenge també ha començat a arribar ajuda internacional sobre el terreny. Fins al moment han mort 2.122 persones i hi ha 2.421 ferits, segons l’últim recompte del Ministeri d’Interior .

Al poble d’Ouirgane els bombers i militars han treballat tot el dia per treure runa i intentar localitzar una dona que va quedar sepultada a casa seva. Ho fan amb eines manuals i amb la força de molts, aconseguien trencar i treure parts del mur de la casa que s’havia ensorrat. En aquest ensorrament van morir quatre persones que ja van aconseguir treure. Els veïns i familiars també acompanyaven i observaven en silenci la feina dels operaris. Entre ells, el Hassan, que relata que el terratrèmol li ha arrabassat els vuit membres de la seva família. Un drama que es repeteix a cada poble que envolta l’epicentre.

El Brahim, juntament amb vuit veïns més, ha passat el matí cavant quatre tombes per enterrar morts del terratrèmol al petit cementiri del poble Moulay Brahim. Explica que dos són per a una mare i la seva filla de sis anys. Aquest home, paleta de professió, ja va ajudar dissabte a enterrar altres víctimes. En aquest poblet van morir unes trenta persones i hi ha quaranta ferits. El Brahim mostra casa seva des de la distància i explica que la meitat està esfondrada i que prefereixen dormir a l’exterior com la majoria de gent del poble. Les vivendes que encara continuen dretes estan plenes d’esquerdes i molts tenen por que puguin col·lapsar

Enterrar entre runa

Alguns dels estrets carrers d’aquesta població estan tallats per la runa. «Hi ha molts ferits i morts», lamenta el Mustapha. Explica que per ara tenen menjar i aigua, però no per als nens petits, tampoc tenen llet. A la part de darrere de casa seva ensenya desenes de garrafes acumulades; «amb altres persones del poble estem emmagatzemant tot el que tenim», explica, entre tots ho van racionant. A l’exterior, sota una carpa improvisada, desenes de veïns esmorzen després de passar una nit més al ras a una temperatura de 13 graus. 

Les carreteres que passen per les valls i pendents d’aquesta regió es troben encara plenes de roques i esllavissaments de terra, també arbres caiguts. Encara hi ha vies que continuen bloquejades i pobles aïllats, especialment als punts més pròxims de l’epicentre; la ruta per anar a aquest punt estava col·lapsada per cotxes i camions. Durant tota la jornada s’han sentit helicòpters i ambulàncies moure’s d’un lloc a l’altre. Al poble d’Azni els militars estaven acabant de muntar un hospital de campanya, tot i que encara no estava operatiu. 

La solidaritat també comença a arribar a les zones afectades de molts punts del país, persones que s’han organitzat per recollir aliments i productes bàsics i transportar-los amb els seus cotxes als pobles sense recursos. El Marroc ha permès a partir d’aquest diumenge l’ajuda humanitària

Notícies relacionades

El centre del poble d’Amizmiz, de 20.000 habitants, ha quedat completament destrossat, els carrers estan plens de runa i tots els veïns han abandonat les seves cases. També per por. «La meva casa no es va esfondrar però la meva mare va morir pel núvol de pols que es va aixecar durant el terratrèmol, es va ofegar», lamenta el Brahim mentre passeja pels carrers per mostrar els desperfectes. Un veí es para per abraçar-lo i donar-li el condol. Explica que tots van sortir corrents i que el soroll va ser molt fort. 

A mitja tarda els bombers arriben al poble després de l’avís de diversos veïns per buscar tres homes desapareguts sota la runa d’un cafè. Després de dues hores de treball i amb ajuda dels gossos aconsegueixen treure el cos sense vida d’un d’ells. A l’exterior s’acumulava la gent que espera en silenci. Poques hores després i quan començava a fosquejar, a la sortida del poble desenes de veïns afronten la tercera nit a la intempèrie en improvisades tendes de campanya construïdes amb llençols i mantes. Tenen el just per cuinar, però res més. Tampoc llum ni electricitat. Han perdut les seves cases i ara no saben què faran.