La comunitat marroquina de Catalunya es bolca amb l’ajuda pel terratrèmol «No ens podem quedar de braços plegats»

Alguns es van assabentar la matinada de divendres al dissabte que un terratrèmol va deixar sota la runa milers de vides al seu país i els va portar a una nit en blanc. A d’altres la tragèdia els va impactar al llevar-se, amb un neguit que encara avui arrosseguen. La comunitat marroquina a Catalunya, la més nombrosa d’origen migrant, s’està bolcant en l’ajuda humanitària per afrontar el desastre del país veí. Tot i que la majoria dels migrants provenen del nord del país, les mesquites i associacions transculturals organitzen iniciatives solidàries de tot tipus. Fins i tot hi ha qui fa dies que ha creuat l’Estret per ajudar in situ. L’angoixa és comuna. «No podem fer altra cosa, no ens podem quedar de braços plegats», insisteixen.

Diumenge, un dia després que es comencés a conèixer l’abast de la tragèdia al Marroc, la mesquita de Trinitat Vella es va omplir de famílies. «Estàvem atordits pel cop, no sabíem què fer... i la gent va començar a portar coses a la mesquita: mantes, roba... de tot. No vam poder dir que no», explica Mohamed Chaib, president de l’associació de la Comunitat Islàmica Amics de la Mesquita de la Pau de Trinitat Vella. Chaib no coneix directament familiars afectats pel sisme, però assumeix que els ha commogut a tots. «Una setmana després encara se’m posen els pèls de punta... és molt dur. Veus la gent afectada i no hi pots fer res», diu Chaib.

Recaptacions improvisades

«La gent vol donar de tot, però no sabem com fer arribar aquesta ajuda», segueix Chaib. És una de les dificultats que té aquesta onada de solidaritat. L’Ajuntament de Barcelona va reunir dijous totes les entitats que estan fent provisió de mantes, roba, tendes de campanya o menjar per organitzar bé la logística. «Estan intentant aglutinar l’enviament», explica Chaib. El consistori ho confirma, però assegura que en aquesta trobada també es va parlar de la situació a Líbia. «Estem mirant la manera de canalitzar l’ajuda», expliquen. Des del consistori assumeixen que és millor fer donacions a entitats amb presència a la zona afectada. «Ells saben el que necessiten i es pot estimular el consum local», afegeixen fonts municipals.

Ja des de Barcelona, Alami Susi Mohamed, president de l’Associació d’Amics del Poble Marroquí, explica que el sisme el va trobar en una zona rural pròxima a Ouarzazate. «Estàvem fent un projecte d’odontologia per als nens de la zona. Les bombetes es movien, vam notar un moviment molt fort. La gent cridava i corria pel carrer», explica Susi, que viatjava amb 15 metges. Van decidir quedar-s’hi i ajudar en la mesura que fos possible. Ara, ja a la capital catalana, està organitzant també una col·lecta de material. En la reunió amb el consistori, Susi va reclamar un magatzem comú per recopilar tot el que han anat recaptant. «Necessitem sacs de dormir, tendes de campanya, mantes, robes d’abric i calçat», insisteix. Ara estudia organitzar un comboi amb camions per portar-lo a la zona afectada.

No són els únics. També a Lleida, el Fòrum Ciutadà per a la Cohesió Social (FOCCS) de Lleida organitza recaptacions de roba, sabates, bolquers i llet de fórmula per a nadons. «Jo me’n vaig assabentar pel meu germà, que viu a Casablanca,» explica el seu president, Abdelmoula Moutaouir. «Ha col·laborat gent aquí a Lleida, a Tarragona, de tot arreu», agraeix. I explica que estan en converses amb l’ajuntament per poder organitzar la logística de l’enviament.

Aportacions econòmiques

No obstant, des de la Generalitat insisteixen que el més eficient i necessari són les donacions econòmiques. «Primer, perquè la logística és complicada i el que no convé és col·lapsar les carreteres, i segon, perquè les entitats que estan treballant allà saben millor el que es necessita», explica Eunice Romero, directora general de migracions. El Govern ja ha posat en alerta tots els cossos de protecció civil: bombers, forenses i metges, en cas que es requereixi el seu suport a la zona zero. I assegura que, en aquests moments, tan sols coneixen una desena d’afectats directes amb familiars al lloc. «No descartem que n’hi hagi molts més, estem fent un mapa per saber d’on venen els marroquins a Catalunya i poder arribar a més afectats», segueix Romero. Quan el tinguin, i vegin com estan els afectats, valoraran si els presten atenció psicològica o responen a les necessitats que puguin tenir.

Precisament l’associació ECCIT, a Girona, és una de les que ha decidit obrir un número de compte per fer arribar aportacions econòmiques, en aquest cas a la Mitja Lluna Roja. «Estava viatjant amb cotxe quan me’n vaig assabentar, jo he anat a fer projectes de cooperació en aquesta zona», explica Yasser Saadoune, coordinador. Quan va saber que la seva família estava bé, va començar a pensar en l’ajuda que podia oferir. «Vam trucar a la Mitja Lluna Roja i ens van demanar diners. Vam començar la col·lecta dissabte», diu. Han fet el mateix a l’associació Azahara, formada per joves migrants a Salt (Gironès). «Precisament fa uns mesos vam començar a treballar en aquesta zona, a Marràqueix», explica el seu president, Mohamed El Amrani.

Ells van decidir crear un ‘finançament col·lectiu’ i enviar personal format de l’entitat per ajudar en les tasques humanitàries al Marroc des del primer dia. De moment, ja han recaptat gairebé 30.000 euros, uns diners que utilitzen per comprar mantes, compreses o material higiènic, entre altres coses, des d’allà. «Es va moure molt per les xarxes socials, vam tenir una resposta molt ràpida», explica El Amrani, que ara es troba al Marroc. «En la comunitat marroquina sentim molta impotència, tothom agafaria l’avió i se n’aniria allà per ajudar. Fem tot el que podem: hi ha una necessitat d’ajuda que t’interpel·la», assegura.

Rebuig i racisme a la xarxes socials

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

No obstant, El Amrani afegeix que també s’ha trobat rebuig. «A les xarxes socials hi ha molt racisme i ens l’hem trobat. I també penso que la reacció no és tan visible com per exemple la solidaritat que va emergir amb la guerra d’Ucraïna», lamenta. Però vol pensar que la generositat és més forta que el rebuig. És el que responen altres associacions. «Estic agraït amb tots els catalans que ens estan ajudant», diu Moutaouir.

Sobre la resposta del Govern marroquí, molts pensen que no és el moment de valorar-la o criticar-la. «És complex, el país té els mitjans que té i ha agafat a tothom desprevingut», diu El Amrani. Moutaouir creu que ho estan fent bé. Susi opina que criticar l’actuació del Marroc en comptes de posar l’espatlla és un acte més de racisme. «Ara no toca que vinguin els països occidentals a donar lliçons. S’ha d’ajudar en tot el que es pugui», suggereix Saadoune. «Fan el que poden, ha passat en una zona molt complicada», resumeix Chaib. Altres, que prefereixen no identificar-se, sí que parlen d’una falta flagrant de mitjans, especialment aeris, i d’una nefasta política decidint quin país pot prestar tasques humanitàries.