Zelenski a l’ONU: «Rússia empeny el món a la guerra final»

«Rússia està empenyent el món a la guerra final». La severa advertència l’ha llançat des del podi de l’Assemblea General de les Nacions Unides Volodímir Zelenski, el president d’Ucraïna, que després de participar-hi l’any passat per videoconferència, aquesta vegada ha viatjat en persona al conclave a Nova York, on la invasió del seu país és un dels elements centrals de l’agenda.

Vestit amb polo de màniga llarga de color verd militar, Zelenski ha sigut rebut i acomiadat amb aplaudiments en la seva intervenció, una de les poques que ha seguit els paràmetres suggerits i s’ha limitat a 15 minuts. Ha sigut prou temps per denunciar davant els presents l’agressió russa i, també, per fer-la servir com a advertència dels riscos que representa per a tot el món deixar sense resposta les accions de Moscou, una cosa que també havia fet unes hores abans en la seva intervenció el president dels Estats Units, Joe Biden, l’únic dels líders dels cinc països amb dret a veto en el Consell de Seguretat que ha assistit en persona al debat, on no hi són ni Vladímir Putin, ni Xi Jinping, ni Emmanuel Macron ni Rishi Sunak.

Aliments, energia i nens com a armes de guerra 

Zelenski ha denunciat els perills nuclears que representa Rússia, i ha declarat que «els terroristes no tenen dret a tenir armes nuclears», però ha assegurat que l’amenaça que representa va més enllà. I en concret ha parlat de l’ús per part de Moscou com a armes d’aliments, energia o dels nens. «Hi ha moltes convencions que restringeixen les armes, però no hi ha restriccions reals a aquesta instrumentalització com a armes», ha denunciat, assegurant que Putin la utilitza no només contra Ucraïna, sinó contra tots els països.

 Concretament, ha acusat Rússia de fer servir com a armes els preus dels aliments i «intentar utilitzar l’escassetat alimentària en el mercat global a canvi de reconeixement de part de o tots els territoris capturats». I ha parlat també de «genocidi», assegurant que «mai abans els segrestos massius i les deportacions s’havien fet part d’una política de govern, fins ara».

«No es pot confiar en el mal», ha denunciat en un altre moment, suggerint «preguntar a Prigozhin (el presumptament assassinat líder de Wagner) si es pot confiar en les promeses de Vladímir Putin». 

També ha fet una crida a la unitat. «Més unitat pot prevenir guerres», ha dit Zelenski, que aquest dimecres participarà en una reunió del Consell de Seguretat dedicada al conflicte i dijous es reunirà amb Biden a la Casa Blanca.

Suport de Biden

En el líder demòcrata Zelenski té un dels seus aliats més importants, i així ha tornat a quedar clar a l’ONU, on el president nord-americà ha urgit també aquest dimarts els líders mundials a recolzar Ucraïna mentre el país continua defensant-se d’«una guerra il·legal de conquesta llançada sense provocació per Rússia».

«Rússia creu que el món es cansarà i li permetrà brutalitzar Ucraïna sense conseqüències», ha advertit Biden, que ha emmarcat la invasió russa en termes que estenen els perills per a la resta de nacions. «Si abandonem els principis centrals de la Carta de les Nacions Unides per rendir-nos a un agressor, ¿qualsevol membre estat pot sentir la confiança que està protegit? Si permetem que Ucraïna sigui partida a trossos, ¿està assegurada la independència de qualsevol nació? ha plantejat. «Respectuosament suggereixo que la resposta és no. Hem d’alçar-nos davant aquesta clara agressió avui per evitar altres possibles agressors demà».

El president nord-americà, que al seu propi país veu obrir-se fractures sobre el suport a Kíiv, especialment però no només per reticències a mantenir les ajudes per part d’alguns republicans, ha assegurat que Washington i «socis i aliats al voltant del món» es mantindran al costat d’Ucraïna, «que defensa la seva sobirania i integritat territorial, i la seva llibertat». «No és només una inversió en el futur d’Ucraïna», ha dit, «sinó de tots els països que busquen un món governat per regles que s’apliquen per igual a cada nació i el respecte dels drets de cada nació, no importa si és gran o petita».

Més endavant, i a més de denunciar com a «irresponsable» Rússia per sortir d’acords de control d’armes i «fer el món menys segur», Biden ha defensat que «certs principis del sistema internacional són sacrosants: sobirania, integritat territorial, drets humans. Són els punts nuclears de la Carta de l’ONU», ha dit, «els pilars de les relacions pacífiques entre nacions, sense els quals no es pot aconseguir cap dels nostres objectius. Això no ha canviat i no ha de canviar».

Reformes

Conscient de les demandes dels països emergents i en desenvolupament de no ser considerats mers peons que pretenen sumar al seu flanc Occident i Orient, i de les seves reivindicacions creixents de tenir més participació i representació en el govern global, Biden també ha reivindicat reformes en l’arquitectura d’aquest sistema de govern global.

Com ja va fer l’any passat, ha advocat per ampliar el Consell de Seguretat de l’ONU amb membres tant permanents com no permanents, però sense donar-ne detalls. I s’ha limitat a dir que es necessiten «més veus a la taula, més perspectives». «Hem de ser capaços de trencar el bloqueig que sovint alenteix el progrés i bloqueja consens en el consell», ha dit també.

Ha parlat, així mateix, d’impulsos de reformes al Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l’Organització Mundial de Comerç, i ha destacat l’entrada de la Unió Africana al G-20.

Després d’assegurar que les institucions que es van construir al final de la Segona Guerra Mundial han posat fonaments duradors al progrés, Biden ha reconegut que «per respondre als nous reptes les nostres institucions i enfocaments han de ser actualitzats per seguir el ritme. Hem d’unir més lideratge de regions que no sempre han sigut plenament incloses. Hem d’afrontar reptes que són més complexos i estan més connectats», ha dit. «Necessitem desesperadament resultats del segle XXI».

 

La Xina i el canvi climàtic

Biden ha abordat també la relació amb la Xina, insistint en la idea que Washington pretén «gestionar de manera responsable la competició perquè no esdevingui conflicte» i que persegueix «reduir els riscos, no un desencaix». I ha reiterat també la disposició per treballar junt amb Pequín en qüestions en què els avenços depenen d’esforços comuns, entre els quals ha destacat la crisi climàtica que s’accelera, un terreny on ha advocat per posar fi a la dependència dels combustibles fòssils.

El president, que ha demanat a l’ONU que autoritzi una missió per a Haití, ha abordat també altres qüestions en el seu discurs. Ha llançat condemnes a Corea del Nord i l’Iran i ha parlat de l’«enorme potencial i enorme perill de la intel·ligència artificial». Ha parlat d’immigració, la letal epidèmia d’addicció creada pel fentanil i el terrorisme. I ha tornat a posar el focus en la defensa de la democràcia.

Notícies relacionades

Rússia recorre a la fam com a arma de guerra i converteix el mar Negre en un nou front bèl·lic

El G-20 suavitza la denúncia a Rússia per la guerra a Ucraïna per arribar a un acord contra pronòstic

«No ens retirarem dels valors que ens fan forts, defensarem la democràcia com a millor eina per respondre als reptes que afrontem», ha dit Biden, que ha instat a utilitzar com a guia els drets humans universals i ha remarcat específicament la necessitat de defensar els de dones i nenes, grups indígenes, minories ètniques racials i religioses, gent amb discapacitats i de la comunitat LGTBIQ.

El mandatari també ha volgut presentar una «visió positiva de futur compartit» i tancar amb un missatge optimista. «Inclinem l’arc de la història per al bé del món», ha dit, «tenim capacitat de fer-ho».