L’Azerbaidjan aprofita la crisi entre Rússia i Armènia per encendre l’Alt Karabakh

Entre els bons coneixedors de la regió, la sorpresa pel que ha passat és relativa. L’última guerra entre les parts es va saldar el novembre del 2020 amb una devastadora victòria de l’Azerbaidjan, un país ric en hidrocarburs, avalat per Turquia i armat per Rússia i Israel. En tan sols sis setmanes, va aconseguir recuperar gairebé tot el territori que Armènia havia ocupat dins de les seves fronteres des de 1994, quan va concloure la primera contesa entre tots dos. Però a aquell pastís li va faltar la cirereta: el cor de l’Alt Karabakh, una regió de majoria armènia que ha pugnat des dels anys noranta per unir-se a la mare pàtria o, com a mínim, per ser independent. No ho ha aconseguit per falta de reconeixement internacional, però sí que ha aconseguit autogovernar-se des d’aleshores amb suport d’Erevan. Un statu quo que Bakú ara vol destruir per sempre per recuperar el control integral de la seva sobirania.

L’objectiu és legítim. El problema és que Bakú està mirant de fer-ho per la força sense esperar que l’enquistat procés de pau doni fruits. Se sent fort. No només perquè està més ben armat i té aliats més bel·ligerants, sinó perquè Rússia sembla haver claudicat de les seves obligacions per garantir la seguretat a la regió. Unes obligacions que va adquirir al mediar en l’últim armistici, que va incloure el desplegament de 2.000 tropes d’intermediació russes a la regió, encarregades de preservar l’alto el foc i garantir la llibertat de moviments entre Armènia i l’Alt Karabakh. 

Violacions de l’alto el foc

Res d’això, però, ha passat. Amb el Kremlin distret en la seva brutal guerra de conquesta a Ucraïna, Bakú s’ha dedicat a llançar intermitents atacs sobre els seus enemics, mentre assetjava l’Alt Karabakh amb un bloqueig que dura ja deu mesos i amenaça de matar de gana la població armènia de l’enclavament. No cal dir que a Armènia, aliat tradicional de Moscou, la frustració és màxima. «Els armenis estan decebuts per la falta de suport de Rússia», afirma Marie Dumoulin des de l’European Council on Foreign Relations. «El contingent rus a l’Alt Karabakh no ha sigut capaç de prevenir cap de les accions militars de l’Azerbaidjan des de l’alto el foc del 2020 ni impedir que bloquegés el corredor de Lachin». Aquest corredor és el cordó umbilical que uneix l’enclavament amb Armènia. 

Tot això ha fet que el president armeni, Nikol Pashinyan, que va arribar al poder després de la revolució prodemocràtica del 2018, s’embarqués en un arriscadíssim pols amb Rússia, les conseqüències del qual podria estar pagant ara. En una recent entrevista amb ‘La Reppublica’, Pashinyan va afirmar que el seu país comença a assaborir els «fruits amargs» de l’«error estratègic» que ha suposat deixar gairebé completament la seguretat d’Armènia en mans de Moscou.

La mateixa capital que hauria d’haver acudit al seu rescat el setembre de l’any passat, quan l’Azerbaidjan va llançar un altre atac d’envergadura sobre territori armeni que va deixar 400 morts en els dos bàndols. Això diuen almenys les clàusules de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), un organisme de defensa col·lectiva que Rússia lidera i al qual Armènia pertany junt amb quatre exrepúbliques soviètiques més. Des d’aleshores Pashinyan no ha deixat de manifestar la seva frustració amb fets.

Armènia s’allunya de Rússia

Després de negar-se a acollir unes maniobres previstes de l’OTSC al seu territori, no va tenir objeccions a acceptar-les amb els EUA. També va impulsar la ratificació de l’Estatut de Roma al Parlament armeni, una proposta que, si prospera, convertiria Armènia en membre del Tribunal Penal Internacional (CPI). La iniciativa busca posar un preu als potencials crims de l’Azerbaidjan, però ha enfurismat Rússia, ja que, entre altres coses, el CPI ha emès una ordre d’arrest contra Vladímir Putin. Per acabar de fer vessar el vas, la primera dama armènia va visitar recentment Kíiv, on va oferir ajuda a Ucraïna. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«És possible que aquest Govern acabi trencant les relacions amb Rússia, però haurà sigut només aquest Govern, que està traslladant al Caucas Sud la mateixa dicotomia entre Rússia i Occident que impera a Ucraïna», diu l’exdiputat armeni, Tevan Poghosyan, que se sent tan decebut amb Moscou com amb les polítiques del president Pashinyan. «A Rússia hi ha tres milions d’armenis, de manera que hauríem de buscar solucions que no compliquin la vida a la nostra diàspora», afegeix des d’Erevan.

El Kremlin ha pres nota de la irreverent gosadia de Pashinyan i, com es preguntava ahir a la nit el ‘The Times’ londinenc, no s’hauria de descartar que Putin hagi donat llum verda a l’Azerbaidjan per llançar la seva ofensiva i acabar una vegada per totes amb el conflicte de l’Alt Karabakh. Entre els armenis de l’enclavament, el terror és generalitzat. Creuen que Bakú no s’aturarà fins a expulsar-los o passar-los a ganivet, una potencial operació de neteja ètnica que fa reviure els fantasmes del genocidi que el poble armeni va patir fa un segle.