Tunísia, l’infern per als migrants subsaharians que desborden Lampedusa

Quan se li pregunta a Romdhane Ben Amor què està portant els migrants subsaharians a salpar en massa del seu país cap a Itàlia, aquest investigador tunisià no titubeja. «La campanya de persecució sistemàtica que pateixen a Tunísia perquè des del tristament cèlebre discurs del president (Kaïs Saïed) del febrer, hem entrat en una etapa de racisme institucional contra aquests migrants que no s’ha aturat fins ara», afirma, en entrevista amb EL PERIÓDICO. «És com si estiguessin empenyent els migrants a anar-se’n a Europa», afegeix aquest analista i portaveu del Fòrum Tunisià per als Drets Econòmics i Socials (FTDES).

Ben Amor ho explica més detalladament. «Diria que, respecte a aquest tema, la situació és fins i tot pitjor que amb (el dictador Zine El Adibine) Ben Ali. El president manté un discurs obertament xenòfob: parla de la invasió de migrants i del perill de reemplaçament ètnic... Alhora, s’han reactivat antigues lleis que havien caigut en desús i que impedeixen que els que no tenen permís de residència puguin treballar o fins i tot llogar una casa», relata Ben Amor. «Tot això ha fomentat a més un clima de fustigació per part de la ciutadania, al qual s'afegeixen les batudes de les forces de l’ordre», conclou.

Migrants sense opcions

Batudes com la que dies enrere (el mateix diumenge en què la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, viatjava a una Lampedusa desbordada per les arribades) van passar al centre de Sfax, ciutat portuària que avui és el principal epicentre del caos migratori que viuen tant Tunísia com Itàlia. «Va ser un gran operatiu, amb policies fins i tot arribats de la capital. Van dir que anaven a ‘netejar’ la plaça Beb Ejjebli i els van desallotjar per força, també a dones, nens, ancians, a tots», explica Najet Zammouri, vicepresidenta de la Lliga Tunisiana dels Drets Humans, a l’afegir que ara es desconeix el parador exacte d’aquestes persones tot i que alguns es trobarien en zones rurals a mig centenar de quilòmetres de Sfax.

«El problema és que la majoria dels migrants que estaven en aquesta plaça són persones que, majoritàriament, s’han quedat al carrer els últims mesos perquè han sigut desallotjades de les seves cases», assegura Zammouri. I aquesta situació és paradoxal, ja que a més la ciutat de Sfax fa un any que no té governador, fet que, segons aquesta activista, beneficia els traficants i ha provocat diverses protestes de ciutadans locals. «És incomprensible, i la ciutadania desconeix la raó d’aquesta falta d’autoritat, però Sfax és avui una ciutat sense llei, i això s’agreuja per la crisi econòmica que pateix el país», critica Zammouri, a l’explicar també que les xarxes criminals locals s’han tornat més sofisticades.

Cops i humiliacions

Mentrestant, els migrants són els que en paguen el preu. Això és també el que evidencien diversos testimonis divulgats aquesta setmana per Metges sense Fronteres (MSF) de migrants que van donar el seu testimoni des de l’anonimat, després de ser rescatats per un dels vaixells de l’organització, el Geo Barents, entre el 15 i el 16 de juliol passat. És a dir, els mateixos dies en què s’ultimava el polèmic (i de moment, ineficaç) pacte per frenar el flux de la Unió Europea amb Tunísia, i en què el món es va horroritzar per les imatges de desenes de migrants deportats pel Govern tunisià en una zona desèrtica a prop de la frontera amb Líbia, fet que va causar la mort per gana i set d’alguns d’ells.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Testimonis, els obtinguts per MSF, que coincideixen en la descripció d’un entorn profundament hostil als migrants al país africà. «Al centre de Sfax persegueixen els negres, amb papers o sense», va explicar una dona. «Tunísia és un altre món. Quan camines, la gent t’escup. Es tapen el nas com si fessis pudor. Els animals són més respectats», va relatar una altra. «Prefereixo morir al mar que tornar a Tunísia. La policia no ens deixa en pau. Els tunisians no ens deixen en pau», va afirmar un altre. «Quan (el president) va parlar dient que els negres havien de tornar al seu país, tot va empitjorar. No podem ni treballar ni respirar», va afegir un quart.

Viatges més barats

El resultat de tot això es reflecteix, en part, en les dades. De fet, segons l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), el 68% dels migrants que han arribat a Itàlia fins al moment van salpar des de Tunísia, cosa que significa que aquest país ha superat fins i tot Líbia en aquest aspecte. «És difícil precisar exactament per què ha canviat aquesta tendència», expliquen fonts de l’organisme a aquest diari. No obstant, «diversos factors poden haver-hi influït, com el clima més favorable i la disminució del cost del viatge, que ha passat de costar 2.000 euros per persona el 2022 a menys de 500 euros (1.500 dinars tunisians) aquest any», van afegir.