Pols a l’Àfrica

Macron anuncia la «retirada ordenada» dels soldats francesos del Níger

Macron anuncia la «retirada ordenada» dels soldats francesos del Níger

IAN LANGSDON

3
Es llegeix en minuts
Enric Bonet

Un nou revés militar i geopolític per a França a la inestable zona del Sahel. El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest diumenge «una sortida ordenada d’aquí a finals d’any» del contingent militar gal a Níger a causa del cop d’Estat que va enderrocar el juliol al president Mohamed Bazoum i va posar al capdavant del país a una junta militar. Un anunci que representa una victòria per al règim castrense en el pols diplomàtic dels dos últims mesos entre Niamey i París, qui defensava fins ara que només reconeixia el president Bazoum.

«Es va acabar la França-Àfrica (concepte geopolític que plasmava la influència de París en les seves antigues colònies africanes), ja no intervenim quan hi ha cops d’Estat», ha afirmat el dirigent centrista en una entrevista per a TF1 i France 2, les dues principals cadenes de televisió del país veí. Macron ha dit que aquesta retirada de tropes tindrà lloc de «manera ordenada», «des d’ara i fins a finals d’any».

Després que França retirés les seves tropes de Mali i Burkina Faso (els dos països marcats en els últims anys per cops d’Estat), el Níger s’havia convertit en un punt estratègic per a l’exèrcit francès al Sahel. Allà té desplegats 1.500 soldats, i és l’Estat africà amb una presència militar gal·la més gran. El Sahel està marcat per la presència de grups gihadistes i bandes regionals. Iniciades el 2013 per França, les operacions militars Serval i Barkhane es van allargar pràcticament una dècada i això va afavorir el creixement d’un sentiment antifrancès en aquesta zona del nord de l’Àfrica.

Tornada de l’ambaixador

A les autoritats franceses les va agafar amb el peu canviat el cop d’Estat al juliol i l’arribada al poder d’una junta amb un discurs hostil cap a París. El règim militar nigerí ja havia demanat a principis d’agost la retirada de les tropes gal·les. Macron també va anunciar que l’ambaixador francès a Níger tornarà a França «en les pròximes hores». El president havia dit la setmana passada que el seu representant diplomàtic era tractat «com un ostatge», després que fos considerat persona ‘non grata’ per les autoritats nigerines i que aquestes demanessin la seva expulsió del país. Fins ara, el govern francès havia desobeït aquesta exigència.

En aquesta mateixa entrevista, Macron va assenyalar que França estarà «sempre disponible» per ajudar l’Àfrica en la lluita contra el terrorisme gihadista, sempre que sigui a petició de governs democràticament electes o d’ organitzacions regionals. «Hem sigut allà perquè el Níger ens ho va demanar, Burkina Faso, Mali, per ajudar-los a combatre el terrorisme als seus territoris. Avui aquests països han sigut víctimes de cops d’Estat. Avui mateix he parlat amb el president Bazoum, que ara està detingut perquè portava a terme reformes ambicioses», ha detallat el president. És per aquest motiu que França «ha decidit posar punt final a la cooperació militar amb el Níger», segons ha explicat el dirigent gal.

Espai aeri vetat

Poques hores abans de difondre’s la notícia, el règim militar al Níger va prohibir el seu espai aeri a «avions francesos», segons missatge enviat diumenge pel lloc de l’Agència per a la Seguretat de la Navegació Aèria a l’Àfrica i a Madagascar (Asecna). L’espai aeri del Níger «està obert a tots els vols comercials nacionals i internacionals, excepte avions francesos o avions contractats per França, entre ells els de la flota d’Air France», va precisar el text datat dissabte.

Notícies relacionades

L’espai aeri segueix tancat per a tots «els vols militars operacionals i vols especials», llevat d’autorització especial de les autoritats, afegeix el missatge al lloc de l’Asecna. Interrogada per AFP, Air France va indicar que no «vola sobre l’espai aeri del Níger».

El Níger va anunciar el 6 d’agost el seu tancament «davant l’amenaça d’intervenció que es precisa a partir dels països veïns», a causa que la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica occidental (CEDEAO) va amenaçar d’intervenir militarment per restablir en el poder Bazoum.