Alemanya estén els seus controls fronterers contra les màfies migratòries de Polònia en plena polèmica per l’escàndol dels visats

Per al Sindicat de la Policia alemanya (GdP), reimplantar controls a les fronteres interiors de la Unió Europea (UE) és impracticable i, a la llarga, atemptatori contra el principi de la llibertat de moviments dins de l’espai Schengen. Per al Govern d’Olaf Scholz, es tracta d’una mesura necessària davant l’acció de les màfies que actuen des de Polònia, principal país d’entrada d’immigració irregular cap a Alemanya. «El meu objectiu és pressionar al màxim sobre les xarxes de tràfic de persones, que impulsen els migrants cap a les nostres fronteres en condicions infrahumanes, sense aigua i a punt de l’asfíxia», va afirmar aquest dimarts en declaracions a la ràdio pública Deutschlandfunk la ministra de l’Interior, Nancy Faeser, durant l’anunci de l’extensió dels controls.

L’anomenada ‘ruta polonesa’ ha substituït la que en la crisi migratòria del 2015 va funcionar a través dels Balcans. S’estima que des de començament d’any van ingressar de forma irregular a Alemanya unes 45.000 persones. D’aquestes, quatre de cada cinc ho va fer a través d’aquest país veí o de la República Txeca i, en la seva immensa majoria, per l’acció de les màfies o xarxes de tràfic humà.

Des de la GdP han qualificat d’inviable establir aquests controls de forma permanent als 467 quilòmetres de frontera germanopolonesa. Els que hi va haver fins a l’ingrés de Polònia a la UE van quedar inhabilitats i establir-hi ara punts de control aleatoris seria «improductiu», segons la vicepresidenta del sindicat policial, Erika Kruase-Schröne. Són fàcilment perceptibles per aquestes màfies, que opten sense més dificultats per buscar-se una «desviació» per esquivar-los.

Els controls solen implantar-se en situacions excepcionals, com va ser amb la pandèmia o fins i tot davant grans esdeveniments esportius que poden implicar moviments «inusuals» de ciutadans. Però mantenir-los més enllà d’aquestes circumstàncies puntuals supera les capacitats dels efectius actuals i implica alterar la llibertat de moviment entre els socis de la UE i l’espai Schengen, prossegueix la GdP.

Pressions per imposar un límit

Faeser argumenta, no obstant, que aquest tipus de controls ja es practiquen a la frontera sud del país entre Baviera i Àustria, precisament des de temps de la crisi migratòria del 2015, en què van entrar al país fins a un milió de refugiats. Alemanya no està actuant unilateralment, afegeix la ministra, ja que al seu torn Polònia està reforçant els seus controls als 540 quilòmetres de frontera compartida amb Eslovàquia.

La mesura adoptada pel tripartit de socialdemòcrates, verds i liberals de Scholz es produeix enmig de les pressions de l’oposició conservadora sobre l’Executiu perquè s’imposi un límit quantitatiu a l’arribada de peticionaris d’asil. Els poders regionals i municipals estan advertint que estan desbordats en les seves capacitats d’acollida, ja que al milió llarg de refugiats procedents d’Ucraïna arribats al país des de l’inici de la invasió russa s’hi sumen els 250.000 sol·licitants d’asil d’altres procedències rebuts aquest any i la immigració irregular.

Les al·lusions alemanyes a les màfies de tràfic de persones es produeixen en un moment de tensions entre Varsòvia i Berlín per l’escàndol dels visats que, sota suborn, s’han venut des de diversos consolats polonesos a Àsia i l’Àfrica. L’assumpte va saltar als informatius la setmana passada, amb xifres divergents: un parell de centenars, segons el Ministeri d’Exteriors polonès, o entre 200.000 i fins a 325.000, segons l’oposició. Brussel·les i Berlín han instat Varsòvia a aclarir els fets i han recordat que un visat per a Polònia implica accedir a la lliure mobilitat i al mercat laboral per tot l’espai Schengen.

Varsòvia acusa Berlín d’ingerència

Notícies relacionades

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Orbán convida Netanyahu i li garanteix que no serà detingut

El mateix canceller Scholz va al·ludir a aquesta qüestió en un recent acte electoral a l’estat de Baviera, on el 8 d’octubre se celebren eleccions regionals. Des de Varsòvia es va acusar el líder alemany d’ingerència en assumptes polonesos.

La qüestió ha escalfat la campanya electoral polonesa, on el 15 d’octubre se celebren eleccions generals. La governamental aliança ultraconservadora Llei i Justícia (PiS) va en primera posició en els sondejos amb un 36% d’intenció de vot, mentre que l’opositora Plataforma Cívica (PO) n’obtindria un 30%. El cas dels visats sota suborn compromet especialment el PiS, partit antiimmigració que ha rebutjat les successives fórmules de Brussel·les per a la reubicació de sol·licitants d’asil a la UE.