¿Què està passant a l’Alt Karabakh? Les claus del conflicte reactivat al Caucas

No per esperat el desenllaç ha deixat de ser sorprenent. La setmana passada, l’Azerbaidjan va estripar completament les cartes amb una ofensiva militar que va durar tan sols 24 hores, suficients com per forçar la rendició dels armenis del Karabakh, superats militarment davant el poder azerbaidjanès, banyat i finançat amb els diners del petroli i l’ajuda de Turquia i Israel, els dos grans aliats de Bakú.

Des d’aleshores, dimarts de la setmana passada, tot ha fet un tomb: els 120.000 armenis que quedaven a la regió, dins de territori de l’Azerbaidjan però constituït com la República d’Artsakh, un Estat de facto sense reconeixement internacional, fugen. 

Bakú assegura que aquests armenis són els seus ciutadans, que són ciutadans azerbaidjanesos, i que els seus drets i llibertats seran salvaguardats, però la història rima i pesa, i cap armeni de la regió confia en la paraula del president àzeri, Ilham Aliyev, ja que els seus 20 anys en el poder s’han basat en el fervor nacionalista i a culpar l’‘enemic’ de tots els mals del país. Aquest ‘enemic’ ha sigut sempre el mateix: els armenis d’Armènia i els armenis del Karabakh. 

Armenis i azerbaidjanesos s’odien mútuament, però això no només és culpa d’Aliyev. No hi ha ningú, als dos països, que no conegui algú mort en la primera guerra del Karabakh –que es va lliurar entre 1991 i 1994 i es va saldar amb 30.000 morts– o la segona guerra, el 2020 i amb 7.000 morts en sis setmanes. Ningú, tampoc, que no tingui cap persona pròxima que es veiés forçada a deixar-ho tot i abandonar la seva vida perquè els veïns, armenis o azerbaidjanesos, se li van tornar hostils de la nit al dia.

I ara, el 2023, després de la victòria azerbaidjanesa, són els armenis del Karabakh els que fugen. Dels 120.000 que hi quedaven, ja n’han marxat 70.000. S’espera que en els pròxims dies ho faci la resta, i que Stepanakert, la capital del Karabakh, i els seus pobles limítrofs quedin completament abandonats.

La història, dèiem, rima. Durant la Unió Soviètica hi havia desenes de milers d’àzeris a Armènia; i centenars de milers d’armenis a l’Azerbaidjan, sobretot a Bakú i els seus voltants. Als 90 tot va canviar, i si en la primera guerra van ser els armenis els que van forçar els azerbaidjanesos a fugir del Karabakh, ara és a la inversa. 

Aquesta vegada, no obstant, la repetició s’ha trencat. Declarada al món el 1991, la República d’Artsakh ha anunciat el seu final aquest dijous. «Dissolem totes les institucions estatals i les organitzacions sota la seva subordinació departamental. A partir de l’1 de gener del 2024, la República de l’Alt Karabakh (Artsakh) deixa d’existir», diu un comunicat publicat pel president de la regió, Samvel Shahramanyan.

«La població de l’Alt Karabakh, inclosos els que són fora de la república, es familiaritzen amb les condicions de reintegració presentades per la República de l’Azerbaidjan, amb la visió que puguin fer una decisió independent i individual en el futur de quedar-se o tornar a l’Alt Karabakh. Aquest decret entra en vigor immediatament després de publicar-se», acaba el text.

Segons tots els experts, l’Azerbaidjan, quan l’èxode dels armenis acabi, heretarà un territori buit, i una arma per continuar pressionant Yerevan, el Govern del qual entra en una crisi per la derrota que amenaça de fer caure el primer ministre armeni, Nikol Pashinyan. 

Notícies relacionades

Almenys 20 morts i 300 ferits per l’explosió d’un dipòsit de combustible a l’Alt Karabakh

Trump, la Lluna i més enllà

El futur per a Armènia es preveu complicat: Turquia i l’Azerbaidjan pressionen Yerevan perquè els permeti establir el corredor de Zangezur, que serviria per connectar Naxçivan –un enclavament azerbaidjanès amb frontera amb Turquia però separat de la resta de l’Azerbaidjan– amb Bakú. 

El conflicte de l’Alt Karabakh, més d’un segle després que comencés, ha acabat. Però la disputa entre Armènia i l’Azerbaidjan –i l’odi i por entre les dues nacions– perdura.