Decisió «històrica»
Còrsega: ¿quina autonomia té a França i quin és el reconeixement de l’idioma cors?
Paradisíaca i geoestratègica, l’illa mediterrània de Còrsega sempre ha estat vinculada a l’ocupació, ja des dels romans. França se la va acabar d’annexionar de manera progressiva al segle XIX, després de comprar-la als genovesos. Sempre més pròxims de cor a Itàlia que a França, els habitants de l’illa han vist com el president francès, Emmanuel Macron, ha apostat per obrir la porta a l’«autonomia de l’illa per deixar clares les seves singularitats –entre les quals, l’idioma cors– en un anunci qualificat d’«històric». A continuació, diverses claus donen compte de l’evolució del moviment nacionalista cors.
Lluita armada
El moviment nacionalista cors va decidir recórrer a la lluita armada en la dècada de 1970 per reivindicar els seus objectius. Es mirava en els miralls d’ETA i l’IRA. El Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) va protagonitzar importants períodes de violència fins a l’any 2014, quan va deposar les armes. Els atemptats eren indiscriminats i anaven des d’edificis públics fins a negocis immobiliaris que, segons la seva opinió, corrompien la naturalesa de l’illa. Juntament amb el dret a l’autodeterminació, l’objectiu sempre ha sigut defensar els elements identitaris de Còrsega, com l’idioma cors i les institucions, que els francesos van atacar amb la seva arribada.
Nacionalisme institucional
Des de l’any 2014, quan el Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) va deposar les armes, les forces nacionalistes s’han anat fent fortes a les institucions regionals. Però malgrat que des d’aleshores han estat esperant respostes i gestos del Govern francès, aquests no han arribat en l’última dècada. L’any 2017, els nacionalistes corsos ja van arrasar en les eleccions regionals. La força creixent d’aquestes formacions es va convertir en un maldecap per a Macron.
Lluita contra els nazis
Fa 80 anys, Còrsega va ser el primer territori francès a ser alliberat de l’ocupació nazi. Fred Scamaroni, prefecte cors arrestat pels ocupants i que va preferir penjar-se a la cel·la abans que revelar secrets de la resistència, i Danielle Casanova, deportada al camp de concentració d’Auschwitz, on va morir el 1943, són emblemes a l’illa mediterrània, que presumeix de la seva lluita contra el feixisme.
Crisi per la mort de l’independentista Colonna a la presó
El març del 2022, després de tres setmanes en coma, va morir Yves Colonna, símbol de l’independentisme a Còrsega i tancat en una presó de màxima seguretat a Arles, al sud de França. L’atac mortal va revifar el descontentament social dels corsos, que van protagonitzar importants manifestacions. Macron, llavors en plena campanya electoral, es va veure obligat a obrir una porta a l’«autonomia» per controlar l’esclat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Avançar el rellotge ¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu
- Criança El pediatre Carlos González explica la importància de la dependència emocional amb els fills: "Tots tenim una dependència dels nostres pares..."
- Amb Liam Neeson El racó de Sant Cugat del Vallès que està ja en la història del cinema
- BÀSQUET Chimezie Metu s’operarà d’una greu lesió la setmana que ve als EUA
- Motociclisme Jorge Martín: "Aquest no és el meu Mundial, serà l’any que ve"