Còrsega: ¿quina autonomia té a França i quin és el reconeixement de l’idioma cors?

El moviment nacionalista cors va decidir recórrer a la lluita armada en la dècada de 1970 per reivindicar els seus objectius. Es mirava en els miralls d’ETA i l’IRA. El Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) va protagonitzar importants períodes de violència fins a l’any 2014, quan va deposar les armes. Els atemptats eren indiscriminats i anaven des d’edificis públics fins a negocis immobiliaris que, segons la seva opinió, corrompien la naturalesa de l’illa. Juntament amb el dret a l’autodeterminació, l’objectiu sempre ha sigut defensar els elements identitaris de Còrsega, com l’idioma cors i les institucions, que els francesos van atacar amb la seva arribada.

Des de l’any 2014, quan el Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) va deposar les armes, les forces nacionalistes s’han anat fent fortes a les institucions regionals. Però malgrat que des d’aleshores han estat esperant respostes i gestos del Govern francès, aquests no han arribat en l’última dècada. L’any 2017, els nacionalistes corsos ja van arrasar en les eleccions regionals. La força creixent d’aquestes formacions es va convertir en un maldecap per a Macron.

Notícies relacionades

Macron proposa «autonomia» per a Còrsega

La mort de l’independentista Yvan Colonna sacseja les delicades relacions entre París i Còrsega

Fa 80 anys, Còrsega va ser el primer territori francès a ser alliberat de l’ocupació nazi. Fred Scamaroni, prefecte cors arrestat pels ocupants i que va preferir penjar-se a la cel·la abans que revelar secrets de la resistència, i Danielle Casanova, deportada al camp de concentració d’Auschwitz, on va morir el 1943, són emblemes a l’illa mediterrània, que presumeix de la seva lluita contra el feixisme.

El març del 2022, després de tres setmanes en coma, va morir Yves Colonna, símbol de l’independentisme a Còrsega i tancat en una presó de màxima seguretat a Arles, al sud de França. L’atac mortal va revifar el descontentament social dels corsos, que van protagonitzar importants manifestacions. Macron, llavors en plena campanya electoral, es va veure obligat a obrir una porta a l’«autonomia» per controlar l’esclat.