Suècia estudia utilitzar l’exèrcit en la lluita contra les bandes criminals

Les venjances, tirotejos, explosions i guerres «territorials» entre les bandes criminals s’han convertit en un flagell contra la seguretat ciutadana a Suècia. El seu primer ministre, el conservador Ulf Kristersson, està disposat a combatre-les recorrent a l’exèrcit, com a suport a la policia. «Abordar la situació per veure com les forces armades poden reforçar la tasca policial», va anunciar Kristersson des de la televisió sueca.

A aquestes declaracions del polític, dijous a la nit, ha seguit aquest divendres una reunió del primer ministre amb el cap d’Estat Major, Micael Byden, i el cap de la Policia, Anders Thornberg, per analitzar com articular aquesta col·laboració, d’acord amb la legislació vigent, o quines modificacions legals s’impulsaran per possibilitar-la.

Kristersson, en el càrrec des de fa gairebé un any i al capdavant d’una coalició centrista recolzada en la ultradreta com a soci extern, pretén respondre així a l’alarma desencadenada per la seqüència de tirotejos mortals i venjances entre bandes rivals. Només al setembre es van registrar onze víctimes mortals, tres de les quals en només 24 hores. No hi ha dia en què no salti la notícia d’un nou tiroteig o atac amb explosius en algun punt del país nòrdic. Mitjans de comunicació com el diari ‘Aftonbladet’ informen d’operacions de «reclutament» per part d’aquestes bandes d’adolescents de districtes amb alts índexs de població d’origen immigrant.

Problemes al nord

Notícies relacionades

Cuba, el gran èxode

Un atac israelià al cor de Beirut mata 15 persones i en fereix 63

És una situació comuna en altres països nòrdics, com Finlàndia, Dinamarca i Noruega, estesa també als Països Baixos. En les guerres territorials entre bandes dedicades al tràfic de drogues o d’armes han cobrat protagonisme els anomenats «clans àrabs». Això ha afavorit el desplaçament del vot cap a formacions ultradretanes per part de ciutadans no necessàriament identificats amb aquestes ideologies, però que veuen perillar la seguretat pública de països amb alts índexs de benestar i exponents d’un model de societat oberta.

En el cas suec, el 2022 es van registrar 391 tirotejos a diferents punts del país, amb un total de 62 víctimes mortals. Les guerres entre bandes no es limiten ja a barris perifèrics, sinó que es desenvolupen al centre de la capital, Estocolm, o d’altres grans ciutats, com Malmö. Entre les últimes víctimes mortals hi havia una dona jove, morta en una explosió, així com un adolescent.