El conflicte al nord de Kosovo s’inflama i desbarata (una vegada més) la diplomàcia internacional

La sagnant batalla entre la policia kosovar i un grup armat al nord de Kosovo, que diumenge 24 va convertir un petit poble d’aquest territori gairebé en una zona de guerra, va avivar el fantasma de laviolència ètnica i es va saldar amb almenys quatre víctimes mortals, ha generat aquesta setmana tant gran alarma per l’eventualitat de la reactivació d’un altre conflicte armat a les portes d’Europa, com un nou gir en la geopolítica a la regió, per part de la Unió Europea (UE) i els Estats Units. Així ho han remarcat observadors serbis i kosovars consultats per EL PERIÓDICO i diverses anàlisis publicades en instituts internacionals.

Una de les respostes més rugents ha sigut la de la mateixa Otan, que a Kosovo manté la missió Kfor i divendres va autoritzar el desplegament de més tropes en aquest territori. L’organització va anunciar la seva decisió després que països com Itàlia, que té una presència històrica a la regió, es diguessin disponibles a aquesta mesura. En un to encara més alarmant, la Casa Blancava denunciar «un gran desplegament militar serbi al llarg de la frontera amb Kosovo», el que va considerar «un desenvolupament molt desestabilitzador».

Unes paraules de preocupació semblants a les de Jeffrey Hovenier, ambaixador nord-americà a Pristina, que tot i així va afirmar, en entrevista amb un mitjà internacional, que encara s’ha de determinar si, com Pristina afirma i Belgrad nega, Sèrbia està darrere del grup armat que es va enfrontar a la policia kosovar. En un to semblant, la UE va condemnar el tiroteig que va portar a la mort del policia kosovar i va desencadenar després un segon tiroteig en un pròxim monestir ortodox, però també va cridar a «restaurar la calma i l’estabilitat». Una cosa que alguns a Pristina van considerar una reacció massa tèbia. 

Paramilitars indisciplinats

Una de les raons és, malgrat que Pristina ha dit que els atacants pertanyerien a un grup paramilitar proserbi vinculat a Belgrad i tres homes van ser detinguts per les autoritats kosovars per participar en l’enfrontament, ningú ha reivindicat res encara ni explicat per què es va produir l’atac. A més, d’acord amb Reuters, la policia kosovar també va impedir l’accés a Banjska, el poble de majoria sèrbia on es van desenvolupar els fets, als periodistes al lloc durant tres dies (fins dimecres).

Segons l’analista serbi Dusan Janjic, «la realitat és que, des de fa anys, hi ha a la zona diversos grups paramilitars ben entrenats, però no disciplinats, i amb notoris vincles amb el crim organitzat». «El problema és que la població (serbokosovar) no els recolza, però té por. En aquest caos regnen personatges com Milan Radojcic (vicepresident de la Llista Sèrbia que va aparèixer en imatges difoses pel Govern kosovar com un dels assaltants)», afegeix aquest expert en gestió de conflictes ètnics. 

«Per tant sí, és una situació preocupant, i m’espero pròximament algun episodi similar més, tot i que limitat a l’acció de grups reduïts», afirma Janjic, que no exclou tampoc que sectors de l’Estat serbi, o Moscou, hi estiguin involucrats. Una opinió que s’assembla a la d’Agon Maliqi, analista i fundador de Sbunker, una pàgina en llengua albanesa que reuneix idees i opinions de joves acadèmics. «No està clar quin grup en particular va cometre l’atac. Però la presència de Radojcic confirma que és un grup amb vincles amb Belgrad», afirma.

Cartes desbaratades

desbaratadesL’assumpte podria ser fins i tot més enredat, com assenyalava en aquests dies l’investigador Dimitar Bechev, a les pàgines del nord-americà Institut Carnegie. «Hi ha una altra teoria que circula a Belgrad. És que apunta que els líders serbis de Kosovo estan ansiosos per emancipar-se de la ferma abraçada de (el president serbi, Aleksandar) Vučić», va escriure Bechev. «Si es confirma que Radojcic està treballant pel seu compte, semblaria que Vučić ha perdut control dels seus antics intermediaris», va afegir Bechev.

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

Un raonament que es basa en què, en veritat, en els últims mesos tant la UE com els EUA havien censurat repetidament el primer ministre kosovar, Albin Kurti, per la falta d’avenços en la negociació per normalitzar la relació amb Sèrbia. «Sí, Belgrad va rebre cert suport, també per la necessitat de distanciar Sèrbia de Rússia», opina Petrit Selimi, antic ministre d’Afers Exteriors de Kosovo. «Però esperem que aquest violent episodi generi una pressió més simètrica en els dos costats i una compressió que Vučić és una amenaça que ha de ser gestionada», afegeix en una entrevista.

La situació també pot suposar un nou punt d’inflexió, molt negatiu. «Després d’aquest atac, Kurti i Vučić s’atrinxeraran en les seves posicions sobre l’Associació de Municipis Serbis (el que donaria certa autonomia al nord de Kosovo, una cosa a què Pristina es resisteix)», segons les investigadores Majda Ruge i Engjellushe Morina, del think tank paneuropeu European Council on Foreign Relations (Ecfr). Per això «per als EUA i la UE, l’elecció ja no es limita únicament entre el fracàs i l’èxit del diàleg (entre Sèrbia i Kosovo), sinó entre l’estabilitat i una escalada addicional de la violència», van afegir.