La cúpula militar espanyola adverteix els diputats de la UE sobre els perills rus, xinès i africà

«Generar forces a la UE és un esforç penós, és un esforç trist», ha lamentat l’almirall Juan Francisco Martínez Núñez davant una àmplia representació dels parlaments europeus reunida a Madrid. El secretari general de Política de Defensa (SEGENPOL) ha verbalitzat així la principal queixa dels militars europeus amb els seus polítics: a la UE hi ha Brúixola Estratègica, però encara falta superar bloquejos i particularismes per comptar amb una veritable defensa europea.

«Per a la petita missió a la República Centreafricana han sigut necessàries dotze conferències de generació de força, ¡dotze!», ha deplorat el SEGENPOL. Ha posat aquest exemple l’alt càrrec de Defensa en el tancament de la Conferència Interparlamentària per a Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, reunida aquest dilluns a Madrid.

A la mateixa taula, el cap d’Estat Major de la Defensa (JEMAD), l’almirall Teodoro Esteban López Calderón, ha reivindicat un comandament únic i un finançament coordinat per a les missions militars europees a l’exterior. «Sense Estat Major, sense sistema de comandament i control, ¿qui envia la força?», ha preguntat el JEMAD als parlamentaris. En aquestes condicions, complir els objectius de la Brúixola Estratègica europea per al 2025... «ho veig complex», ha predit eufemísticament.

Fracàs i risc

Però sí que ha parlat sense embuts el JEMAD sobre dues realitats de l’acció militar europea. Una, la gradual retirada de la UE en el Sahel davant Rússia; i dues, la necessitat imperiosa d’armament que suposa la guerra d’Ucraïna.

Sobre el primer assumpte, López Calderón ha revelat una anècdota: va viatjar a la República Centreafricana al cap de poc de prendre allà el control de la seguretat la firma russa de mercenaris Wagner. Les autoritats d’aquell país li van dir: «Teníem els insurgents a escassos dies de prendre la capital; ningú més ens ajudava i els russos ens van oferir ajuda. ¿Els havíem de dir que no?».

És la dimensió del que el JEMAD ha titllat de «fracàs» de les missions europees al perillós pati del darrere africà.

Però la conferència se celebrava a tot just tres hores de vol del front d’Ucraïna. I ha sigut aquest perill el que més ha ocupat l’agenda. L’almirall López Calderón ha advertit d’«un problema que es farà crític amb el temps»: els països europeus han cedit ja armes a Ucraïna fins al límit de la seva pròpia capacitat de dissuasió, i la indústria de defensa «té una demanda tan descomunal que hi ha dubtes seriosos que pugui reaccionar» a temps.

Els dos almiralls espanyols sí que han reivindicat un èxit davant els diputats europeus: el suport d’Europa a Ucraïna «fa desaparèixer als Estats Units els recels» davant una voluntat europea de defensa pròpia, ha asseverat Martínez Núñez, que també ha celebrat que el Brexit no tingués cap impacte en la Unió: «Els nostres col·legues britànics senten que fa fred fora de la UE», ha afegit.

Però el JEMAD ha al·ludit a un altre motiu de preocupació: «La Xina està fent evolucionar les seves Forces Armades, de centrades en el seu territori continental a altres de projecció, per assegurar les seves línies de subministrament». Tornada a mirar a l’Àfrica, a la base naval xinesa a Djibouti i a la que vol Beijing plantar al Golf de Guinea.

La guerra serà llarga

Ha sobrevolat la trobada parlamentària de Madrid un convenciment gairebé unànime que la pau a Ucraïna no és precisament un escenari imminent. Ni pau, ni tan sols un alto el foc són encara apunts de calendari. «Rússia està disposada a una guerra llarga i Europa s’ha de preparar per a un compromís amb Ucraïna a llarg termini», ha advertit als diputats i eurodiputats el director general per a Rússia i Europa de l’Est del Servei Europeu d’Acció Exterior, Luc Devigne. 

En compareixença matinal, l’alt càrrec de la Unió ha confirmat que els diferents exèrcits europeus han entrenat ja 27.000 soldats ucraïnesos i que la previsió europea és de 40.000 per a final d’any.

Devigne ha sortit al pas de crítiques sobre l’eficàcia de les sancions europees a Rússia assegurant que els 11 paquets de càstigs empresos contra instàncies russes des del 2014 «demostren una unanimitat absoluta de la UE. Són fets, no paraules».

El compareixent ha evidenciat dues disposicions d’Europa. Una: «Hem recolzat de forma continuada Ucraïna i ho continuarem fent». I una altra: «Hem de combatre la desinformació russa avui present als nostres països. Rússia vol acabar amb la nostra unitat».

Però potser el seu missatge de més abast ha sigut una advertència: «Qualsevol suport de la Xina a Rússia tindrà conseqüències. No veig l’interès que pugui tenir la Xina en això».

Crítiques

Ho ha dit l’alt buròcrata abans de rebutjar les crítiques dels que atribueixen a Europa no haver explorat la via diplomàtica amb Rússia. «S’ha intentat el canal diplomàtic una vegada i una altra. Hi va haver 21 consultes amb Rússia sobre els acords (occidentals) amb Ucraïna, i en cap va poder demostrar Rússia cap efecte negatiu. Hi va haver reunions de caps d’Estat (amb Putin)... però en fan falta dos per arribar a la pau».

Les intervencions han discorregut al llarg de la jornada entre expressions de recel cap a la Xina, reafirmacions del suport a Ucraïna, autocrítiques sobre la política europea en el Sahel i, també, crítiques i lamentacions per l’absència en la cita de Madrid de l’alt representant europeu, Josep Borrell –reunit aquest dilluns amb autoritats ucraïneses a Kíiv i Odessa–, i de parlamentaris d’Ucraïna i de Moldàvia, aquests últims tot i que només fos com a gest testimonial, en una cita en la qual sí que hi havia convidats diputats turcs i serbis.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

És el to que ha mantingut una assemblea amb tal varietat d’integrants que no han pogut faltar algunes propostes exòtiques. Entre elles, la de Kalev Stoicescu, president del Comitè de Defensa del Riigikogu, el parlament d’Estònia: que a Europa no es faci servir més la paraula «troica». El diputat estonià ha basat la seva proposta en el fet que «troica és un terme rus, i tenim boniques paraules pròpies en els nostres idiomes per dir el mateix».

Mentrestant, representants de la troica –o sigui, de la Comissió Europea, del Consell Europeu i de la comissaria de Política Exterior i Seguretat Comuna– prenien cafè en una sala contigua, asseguts en una trobada informal.