Eslovàquia, Hongria i Bulgària: els tres països de la UE que cada vegada s’acosten més a Rússia

A mesura que la guerra a Ucraïna s’enquista, la despesa de la Unió Europea (UE) per defensar el seu aliat es dispara. L’encariment del conflicte, l’alça dels preus a casa i els lents avanços ucraïnesos sobre el terreny amenacen ara d’erosionar el suport a Kíiv. L’opinió pública és cada vegada més escèptica, però tot i així segueix apostant majoritàriament per impulsar les ajudes econòmiques i militars. No obstant, els discursos favorables a Rússia tenen cada vegada més força en les posicions de poder.

Les eleccions d’aquest dissabte a Eslovàquia ho constaten. Després de cinc anys en l’oposició, el nacionalpopulista Robert Fico esva imposar com a vencedor dels comicis amb gairebé un 23% dels vots. Formar govern no li serà senzill, però la seva més que probable tornada al poder inquieta tant Brussel·les com l’OTAN. Fins ara, el país havia advocat per exportar armament a Ucraïna i accentuar les sancions contra els actius russos, però això podria canviar. Fico s’ha oposat a les dues mesures i ha replicat les falses tesis del president rus, Vladímir Putin, culpant «feixistes i neonazis ucraïnesos» de l’inici de la invasió.

La victòria del partit socialconservador Smer-SD –escindit d’una formació postcomunista– reflecteix una tendència creixent al país. Tan sols un 43% dels eslovacs creuen que el Kremlin és responsable de l’atac a Ucraïna i un 39% culpa els Estats Units i l’OTAN de la guerra, segons una enquesta del ‘think tank’ GlobSec, establert a Bratislava. És també l’únic país de l’est d’Europa que té una percepció majoritàriament negativa dels refugiats ucraïnesos. Més de la meitat preferiria que Moscou guanyés la guerra, segons una altra enquesta.

Hongria, paladí iliberal

Tot i que la seva posició és més fràgil, el triomf electoral de Fico podria inclinar Eslovàquia cap a una postura similar a la d’Hongria, on fa més d’una dècada que Viktor Orbán està instal·lat en el poder. El primer ministre ultradretà és considerat el paladí de la democràcia iliberal, un model de tall autoritari dins de la UE que ha retallat drets i llibertats.

No és l’única deriva que ha posat Brussel·les en una situació incòmoda. Tot i que el país forma part de l’OTAN, s’ha oposat a la guerra i ha acceptat l’arribada de refugiats ucraïnesos, Orbán ha bastit ponts econòmics amb Rússia i ha bloquejat i rebaixat les sancions al seu principal proveïdor energètic. La setmana passada va assegurar que no recolzarà Ucraïna en «cap assumpte internacional», en relació amb la cimera europea de desembre, en què els 27 han de decidir si permeten iniciar negociacions per a una futura adhesió del país a la UE.

Aquest gir reaccionari també s’ha plasmat en la societat. Un 43% dels hongaresos culpen el Kremlin de la guerra, mentre que un 27% apunta a Washington, segons l’enquesta de GlobSec.

Bulgària i Grècia

Bulgària és un altre dels pocs membres de la UE on l’euroescepticisme i la russofília creixen. El país compta amb un dels suports més febles a les sancions econòmiques i un 59% de la seva població veu l’enviament d’armes a Ucraïna com una «provocació» més que com una «ajuda». Només un 53% confia en la seva pertinença a l’OTAN –el pitjor índex de confiança d’entre tots els seus membres– i un 32% té una visió positiva de Putin, una xifra molt més alta que en altres països del centre i est del continent. Tot i que el nou Govern ha promès erradicar la influència russa del país, l’extrema dreta anti-OTAN, russòfila i euroescèptica no para de guanyar influència i és ja el tercer partit més fort.

Notícies relacionades

El gabinet de seguretat d’Israel aprova l’alto el foc a Gaza

Rússia i l’Iran rubriquen un acord d’associació estratègica

El suport a Ucraïna també perd força en altres racons de la UE. És el cas de Grècia o Malta. Un document intern a què va tenir accés Euractiv apunta que els dos països són a la cua en la congelació d’actius russos. El suport a les sancions entre els grecs és per sota del 30% i Atenes ha bloquejat l’últim paquet de reprimendes econòmiques contra el Kremlin com a represàlia pel bloqueig que Ucraïna ha aplicat a les empreses gregues que han continuat negociant amb companyies russes.

Russòfil camí a la UE

La guerra també ha posat en relleu la posició prorussa de Sèrbia. Tot i que el país no forma part de la UE, sí que figura com a país candidat a l’adhesió des del 2012. A diferència del que passa en territoris balcànics veïns amb el mateix estatus com Albània, Macedònia del Nord o Bòsnia, prop d’un 80% dels serbis rebutgen les sancions o condemnen la invasió de Rússia, país amb el qual mantenen una relació d’amistat. Tot i així, Belgrad continua fent equilibris per decidir si es decanta per Brussel·les o s’entrega a Moscou.