Els líders de la UE inicien a Granada el debat de l’ampliació europea

Des que el president rus, Vladímir Putin, va donar l’ordre fa 20 mesos d’envair Ucraïna i instal·lar la guerra al cor del continent europeu, l’ampliació de la Unió Europea s’ha deixat de veure en condicional per convertir-se en un «quan» i en un «com». Després d’anys de paràlisi i dues dècades després que la UE confirmés –en la cimera de Tessalònica– que el futur dels Balcans occidentals està en el club, els líders europeus han aparcat els seus dubtes i comencen a percebre l’adhesió com un pas «inevitable», un «actiu» per millorar la prosperitat del club i garantir la seguretat i l’estabilitat perduda per la guerra russa. Una ampliació que requerirà reformes als nous països i un procés de reflexió interna a escala europea que arrenca aquesta setmana a Granada, durant una cimera informal de líders europeus sota la presidència espanyola de la UE.

L’esborrany de declaració al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO comença amb un compromís ferm dels Vint-i-set: «Ens hem reunit a Granada per marcar l’inici del procés per definir les direccions i prioritats polítiques generals de la Unió per als pròxims anys». Ningú dubta que no serà fàcil. Poques decisions a 27 ho són. Però si la UE vol portar a bon port un procés d’ampliació que els líders defineixen en el text de conclusions com «una inversió geoestratègica en pau, seguretat, estabilitat i prosperitat», una reforma interna es presenta com una cosa imprescindible. 

«És vital que examinem les futures dinàmiques de la nostra Unió, les nostres polítiques i la presa de decisions, entre altres coses, per assegurar l’èxit continuat de la UE», i en particular, respondre «preguntes crítiques com ¿què fem junts?, ¿com decidim?, ¿com combinem els nostres mitjans i les nostres ambicions», afirma el president del Consell Europeu, Charles Michel, en la seva carta d’invitació a una cita cridada a fixar el «rumb» que haurà de seguir la UE els pròxims anys per passar de 27 a 35 i fins i tot a 37 estats membres. 

Tret de sortida

Aquesta reflexió, a la qual els líders donaran el tret de sortida a la ciutat andalusa, s’integrarà els pròxims mesos en la nova agenda estratègica 2024-2029. «Granada és el moment de mirar enrere i avaluar críticament els avenços, identificant els nostres èxits, així com les àrees que encara requereixen la nostra acció política. També és el moment de mirar cap endavant, identificar els desafiaments futurs que haurem d’afrontar i definir la nostra estratègia per aprofitar totes les oportunitats [...] en aquest entorn geopolític canviant», explica l’ex primer ministre belga en vigílies d’una trobada que arrenca ja aquest dijous amb la tercera reunió de la Comunitat Política Europea, la plataforma de diàleg inaugurada l’any passat a Praga per promoure la cooperació al continent i que asseu a la seva taula mig centenar de dirigents europeus.

Però, per passar de 27 a 35 països –per integrar els països dels Balcans occidentals, Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia–, la Unió Europea haurà de fer abans els seus deures i preparar el terreny tant des d’un punt de vista polític com institucional i pressupostari, perquè, tal com constatava fa unes setmanes un grup d’experts convocats per França i Alemanya per donar la seva opinió, «la UE no està llesta encara per donar la benvinguda a nous membres, ni institucionalment ni políticament». Una conclusió compartida pels governs europeus que són conscients que abans de passar a l’acció cal saber «què volem fer junts», «com ho fem» i «com ho paguem».

Nova arquitectura

Això significa, en primer lloc, modificar la presa de decisions per deixar de banda la unanimitat i apostar perquè les decisions s’adoptin per majoria qualificada, de manera que el procés sigui molt més àgil i un sol país o uns quants no puguin bloquejar una decisió ni mantenir en suspens tot un continent com ha passat en els últims anys amb Hongria. Un canvi que demanen des de fa mesos una desena de països, inclòs Espanya. També seran necessàries adaptacions a escala institucional, perquè nous països suposaran més comissaris, més ministres a les reunions del Consell i més eurodiputats en un hemicicle que compta amb 751 membres. Només Ucraïna podria aspirar a entre 50 i 60 eurodiputats, segons les regles actuals.

Una nova arquitectura institucional que haurà d’arribar acompanyada de canvis pressupostaris profunds. La política agrícola comuna s’emporta uns 370.000 milions d’euros o el 30% del pressupost. La incorporació d’Ucraïna a l’equació, amb una superfície cultivable de la mida d’Itàlia, el convertiria en el principal receptor de fons agraris per davant de França. Un tomb que tindria un profund impacte també en la política de cohesió i que convertiria molts dels estats membres receptors de fons en contribuents nets. Segons un estudi intern del Consell esmentat pel ‘Financial Times’, la incorporació d’Ucraïna a la UE, segons les condicions actuals, donaria accés a Kíiv a un pressupost de 186.000 milions en set anys i convertiria molts estats membre per primera vegada en pagadors nets.

Un altre dels temes que està previst que s’abordi a Granada és el Pacte d’Asil i Immigració, després que aquest dimecres els Vint-i-set arribessin a un acord polític sobre el reglament de crisi, l’última peça que els quedava per consensuar i que ha de regular les mesures que s’han de prendre en situacions d’arribades massives de migrants, com les registrades recentment a l’illa italiana de Lampedusa. Els líders hauran d’iniciar ara les negociacions interinstitucionals amb el Parlament Europeu amb vista a tancar l’acord abans de finals d’any.

Comunitat Política Europea

Abans d’entrar en matèria interna aquest divendres, els 27 líders de la UE tindran ocasió aquest dijous de reunir-se de nou, per tercera vegada, amb els països de la Comunitat Política Europea, una plataforma de debat creada amb altres països europeus per mantenir la cooperació en un moment «tectònic» per a Europa. El format de la reunió serà similar al de les dues reunions anteriors, fetes a Praga (República Txeca) i Chisinau (Moldàvia). Arrencarà amb una reunió plenària que seguiran quatre taules de treball –dues sobre multilateralisme, una altra sobre energia i medi ambient i una quarta sobre digitalització i intel·ligència artificial– i temps per a trobades bilaterals. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Una d’aquestes esperades trobades bilaterals, cara a cara, era la prevista entre el primer ministre d’Armènia, Nikol Pashinyan, i el president de l’Azerbaidjan, Ilham Aliyev, per mirar d’avançar cap a un tractat de pau per l’enclavament de l’Alt Karabakh. No obstant, aquest dimecres Aliyev va llançar una galleda d’aigua freda al cancel·lar el seu viatge a Granada. L’agència de notícies APA va apuntar que la decisió del president azerbaidjanès obeeix a discrepàncies amb París i Berlín, que suposadament s’han oposat a la participació en la trobada del president turc, Recep Tayyip Erdogan.

Moments després de conèixer-se la baixa d’Aliyev, Erdogan també va cancel·lar la seva assistència a la reunió de Granada «per motius d’agenda».