¿Qui és Narges Mohammadi, l’activista iraniana empresonada que ha guanyat el premi Nobel de la pau 2023?

Molt abans que la causa de les dones iranianes donés la volta al món fa un any fruit de la mort de la jove kurda-iraniana Mahsa Amini, que va perdre la vida mentre estava detinguda per portar malament posat el vel, Mohammadi ja s’havia oposat públicament a l’ús obligatori d’aquesta peça de vestir.

La guanyadora, però, no només ha destacat per defensar els drets de les dones, subjugades sota l’opressor règim iranià amb l’obligació d’utilitzar el vel com un dels màxims exponents, sinó que ha extrapolat el seu activisme a intentar garantir els drets humans en contra de pràctiques com la pena de mort, vigent al seu país. Precisament, és vicepresidenta del Centre de Defensors dels Drets Humans, fundat per la també premi Nobel de la pau iraniana Shirin Ebadi, que lluita, entre altres causes, per l’abolició de la pena capital.

Vuit anys sense veure els seus fills

«La persona més determinada que conec». Així l’ha descrit el seu marit, Taghi Rahmani, refugiat a França des del 2012 amb els dos bessons de la parella, que ara tenen 17 anys. Fa vuit anys que no els veu. La separació de la seva família ha sigut un dels costos personals més alts pel seu activisme –«és un dolor insuportable», ha reconegut la premiada en diverses entrevistes–.

El seu marit explica que dels 24 anys que fa que estan casats, n’han viscut en comú uns cinc o sis a causa de les seves constants entrades i sortides de la presó. La família ha celebrat el premi, que ha destinat a tots els activistes iranians, i ha expressat la seva esperança en el fet que el règim l’alliberi per anar a recollir el premi al desembre a Oslo.

«La veu d’aquells sense veu»

Notícies relacionades

Canvi a l’Iran: «L’assassinat de Mahsa Amini ha obert els ulls a moltes persones»

Les dones a l’Iran, ciutadanes de segona

Mohammadi ha pogut sortir de l’Iran però no ha volgut.L’activista iraniana Reza Moini, establerta a París, ha declarat poc després de conèixer-se el guardó: «Va tenir l’oportunitat d’abandonar el país, però sempre s’hi va negar i es va convertir en la veu d’aquells sense veu. Fins i tot a la presó, mai oblida les seves obligacions i informa la gent sobre la situació dels presos».

Nascuda el 1972 a Zanjan (nord-oest de l’Iran), Narges Mohammadi va estudiar Física i es va convertir en enginyera. Gairebé en paral·lel, va començar a treballar com a periodista per a mitjans de marcat caràcter reformista.