L’activista iraniana Narges Mohammadi guanya el Nobel de la pau

El premi Nobel de la pau ha sigut aquest any per a l’activista iraniana iraniana Narges Mohammadi. En l’edició del 2023, sense grans fites per a la pau en els últims 12 mesos, ha posat el focus en l’activisme en favor de la dona.

Per a l’edició d’aquest any, s’han formalitzat un total de 351 candidatures, majoritàriament (259) corresponents a persones a títol individual. El termini d’inscripció va acabar al febrer i el secretisme del procés comença per la mateixa llista, segellada fins a d’aquí 50 anys. Es tracta de la segona terna més multitudinària de la història –només superada per les 376 candidatures del 2016– i el Comitè Noruec té davant seu el repte d’estampar el nom (poden ser-ne diversos) de qui se sumarà a un palmarès que es va iniciar el 1901 amb el fundador de Creu Roja, Henry Dunant, i l’activista Frédéric Passy.

El 2022, un any marcat per l’agressió russa sobre territori ucraïnès, el comitè va optar per premiar l’activisme del bielorús Ales Bialiatski, l’ONG russa Memorial i el Centre per a les Llibertats Civils d’Ucraïna, però els experts aposten en aquesta ocasió per sortir d’aquesta òrbita per evidenciar que hi ha altres emergències apressants. El director de l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI), Dan Smith, admet en una entrevista a Europa Press que «la guerra a Ucraïna atrau molta atenció» i, «potser», el Nobel torni a tenir-ho en compte aquest any, però creu que és l’any del canvi climàtic.

L’any del clima

«Un, perquè és una crisi global. Dos, perquè el sud vol que se li presti més atenció. Tres, perquè hi ha proves clares que el canvi climàtic contribueix a la inestabilitat social. quatre, perquè necessitem més i millor cooperació internacional per resoldre el problema», exposa. Les seves apostes en aquest camp van per algun tipus de «premi global» en el qual al·ludeix a Fridays for Future, el moviment iniciat per la jove sueca Greta Thunberg. Quant a persones concretes, cita el nom de Raoni Metuktire, líder del poble kayapó i figura de prestigi en la defensa dels drets indígenes i de l’Amazònia.

També apunta a potencials candidats en la lluita aborigen el director de l’Institut d’Investigació per a la Pau d’Oslo (PRIO), Henrik Urdal, que ha inclòs la filipina Victoria Tauli-Corpuz, relatora de les Nacions Unides per als drets dels pobles indígenes, i l’equatorià Juan Carlos Jintiach, líder de la Coordinadora de les Organitzacions Indígenes de la Conca Amazònica (COICA), en una llista de potencials guanyadors del Nobel.

La llista d’Urdal concedeix espai a activistes com la iraniana Narges Mohammadi i l’afganesa Mahbouba Seraj, que defensen els drets humans i, en particular, els de les dones, junt amb altres opcions com el Tribunal Internacional de Justícia, el Grup d’Anàlisis de Dades de Drets Humans (HRDAG, per les seves sigles en anglès) o representants de la lluita per la democràcia a Birmània com el diplomàtic Kyaw Moe Tun i el Consell Consultiu de la Unitat Nacional.

Urdal, no obstant, creu que és l’any dels activistes: «La història ens ha demostrat que el respecte pels drets humans està intrínsecament relacionat amb societats pacífiques». «La lluita no violenta és per tant una contribució valuosa a la pau i l’estabilitat i un avanç de la ‘germandat entre nacions’, com va estipular Alfred Nobel al seu testament», argumenta.

Premi a un polític

El Nobel no té marxa enrere. Una vegada concedit, el Comitè Noruec no el retira, independentment del que la persona o organització premiada faci a posteriori, com ja va deixar clar en els últims anys amb casos polèmics com el de la líder birmana Aung San Suu Kyi o l’etíop Abiy Ahmed.

El cap de SIPRI assenyala que el primer ministre d’Etiòpia va aconseguir la pau només en «una dimensió» del conflicte –el front obert amb Eritrea–, però ara pot ser assenyalat com a partícip en una ‘guerra civil’, i es pregunta igualment si l’exmandatari nord-americà Barack Obama, reconegut quan amb prou feines havia començat el seu mandat, va ser «el gran president de pau del nostre temps».

Des que el 1906 fos reconegut el llavors president dels Estats Units, Theodore Roosevelt, premiar un dirigent ha sigut sempre motiu de controvèrsia. «És una cosa arriscada donar el premi a polítics en exercici», afirma Smith, que descarta per complet un possible aval al president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, «líder d’un país en guerra», per molt que «no volgués» el conflicte.

Curiositats

Des de la seva constitució, el Nobel de la pau s’ha entregat en 103 ocasions per reconèixer 110 individus i 30 organitzacions. El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) figura al capdavant amb tres premis, mentre que continua sent palpable l’absència de dones a la llista –tot just 18 en més d’un segle–.

Tècnicament, no hi ha vetos a les candidatures, de tal manera que poden ser proposats per al premi líders que objectivament hagin actuat fins i tot en contra del respecte dels drets humans. Segons l’organització, Joseph Stalin i Adolf Hitler són les persones que més candidatures acumulen, junt amb el pacifista indi Mahatma Gandhi.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

No obstant, els estatuts de la Fundació Nobel contemplen deixar vacant el premi en el cas en què cap dels candidats compleixi uns mínims estàndards a ulls d’aquest selecte grup. Així ha sigut en 19 ocasions, i va ser el 1972 l’última vegada que el Comitè Noruec va decidir deixar en blanc el sobre.

Només en una ocasió, el 1973, un guardonat va rebutjar el premi. El polític vietnamita Le Duc Tho va declinar l’homenatge que el Comitè Noruec li volia brindar junt amb el nord-americà Henry Kissinger per la negociació de l’acord de pau, al·legant la situació política interna del país asiàtic.