Les dones de l’Iran i l’Afganistan perden la por de protestar malgrat l’alt preu a pagar

A l’Iran, les multitudinàries protestes que van tenir lloc al cap de poc de ser assassinada Mahsa Amini, es van saldar amb milers de ciutadans detinguts i un marcat retrocés en les llibertats i els drets humans. Les dones van cremar els seus vels com a símbol de protesta, cridaven consignes com la ja mítica «dona, vida, llibertat» i van desafiar les lleis islàmiques sortint al carrer amb el cabell sense cobrir. La seva valentia va tenir un alt cost per a moltes d’elles. Van rebre multes econòmiques, van ser detingudes i fins i tot agredida. Això no les va aturar. Aquesta lluita diària que acaba de ser reconeguda amb el Premi Nobel de la pau a Narges Mohammedi, periodista i activista que compleix ni més ni menys que 31 anys de presó per defensar els drets de les dones a l’Iran.

Al veí Afganistan, al principi del mandat talibà les prohibicions per a les dones van caure com gerres d’aigua freda tallant la vida i el desenvolupament de les ciutadanes. En els últims dos anys, els talibans han emès un total de 80 edictes, 54 d’ells dirigits directament a coartar la llibertat de les dones i nenes, segons recull un informe de les Nacions Unides (ONU) d’aquest mes d’agost. A l’escola, per exemple, al principi, es va imposar una estricta segregació per sexes, dividint dones i homes, però a finals del 2022, un decret emès pel Ministeri d’Educació afganès va expulsar per complet les dones dels espais d’aprenentatge. Les estudiants no van voler renunciar a la seva educació i moltes nenes (a les dones no se’ls permet estudiar a partir de la secundària) van ser enverinades a les escoles per part de radicals que no acceptaven la seva presència. És tan sols un altre exemple de com alçar la veu a l’Afganistan en moltes ocasions pot arribar a costar la vida.

Prohibit ser dona

A les dones afganeses se’ls ha prohibit anar a parcs, gimnasos i banys públics. Se’ls ha impedit continuar els seus estudis més enllà del sisè grau i practicar qualsevol tipus d’esport. La seva capacitat per treballar fora de l’àmbit de la salut i l’educació està pràcticament prohibida. L’efecte acumulatiu dels edictes i els comportaments dels talibans ha resultat en gran manera en l’empresonament de les dones dins dels murs de les seves cases. Davant aquesta situació, moltes afganeses han mirat de fugir del país i alçar la veu des de l’exili amb el perill i les dificultats que això comporta. Esportistes, jutges, advocades, periodistes, polítiques... Milers de dones van fugir deixant-ho tot enrere per evitar el fosc futur que els esperava al seu país. Fa anys que els talibans reprimeixen amb duresa les dones que protesten contra les restriccions ja sigui en públic o a les xarxes socials, clavant-los pallisses, arrestant-les, detenint-les il·legítimament o arrestant els seus familiars, segons denuncia Amnistia Internacional (AI). 

Tot i així, els durs càstigs no frenen la dissidència a un costat i l’altre de la frontera. L’activisme, que ha de ser portat en secret per no posar en perill qui l’emprèn, se centra en les petites accions del dia a dia atesa la perillositat d’exposar-se en públic amb una queixa. És difícil organitzar-se quan mitjans de comunicació, canals de televisió per satèl·lit i, fins i tot, Facebook, Signal, Telegram, Twitter, YouTube, Instagram i WhatsApp han sigut censurats per part de les autoritats, denuncia AI. 

Tortura a la presó

A l’Iran, la tortura i altres maltractaments, com la reclusió prolongada en règim d’aïllament i la negació deliberada d’atenció mèdica, continuen sent pràctiques generalitzades i sistemàtiques que fan servir les autoritats per infondre la por i dissuadir les protestes. Una altra de les estratègies fetes servir pel règim per trencar les xarxes d’activisme és sembrar la desconfiança entre elles. Recentment, el Govern iranià està treballant per aprovar una nova llei que castigui de manera molt més severa la protesta de treure’s el vel i per portar-la a terme ha autoritzat els que presenciïn un cas de violació de l’esmentada normativa a «actuar». 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

En la mateixa llei, que presumiblement serà aprovada aquest mes després de passar per un consell d’experts islàmics, es contemplen penes de presó de fins a 10 anys i s’estipulen greus càstigs per als que cooperin amb aquestes dones. Incórrer en l’esmentat delicte podria fins i tot portar la pena de mort. Segons aquesta llei, seran considerats cooperants els que les atenguin mèdicament, els donin classe o simplement els que vegin una dona sense vel i no la reprenguin. Una mesura que ha sigut qualificada per un grup de relators de l’ONU com a «apartheid de gènere».

Una cosa similar passa sota el comandament talibà a l’Afganistan, on els familiars homes de les dones i nenes que incompleixen les lleis són durament castigats. Aquesta «responsabilitat col·lectiva» que els dos governs deleguen a la societat és una de les principals barreres que troben diàriament els que volen alçar la veu, ja que estan constantment envoltats de gent que podria portar-los davant la justícia.