Marroc, un mes després del terratrèmol: «Aquestes muntanyes que ens protegien avui ens fan por»

«En general la situació no ha canviat gaire, tenim aigua potable i electricitat, els nens van a l’escola. La gent dorm a les botigues, però amb el temps serà dur, necessitem una cosa que ens protegeixi del fred. Espero que trobin un altre mitjà perquè puguem dormir quan arribi l’hivern, com per exemple dormir en barracons», explica Abdu, des d’un dels campaments en el qual viuen les famílies de l’Amizmiz que han perdut casa seva. 

La gent que és en aquest descampat repoblat de tendes de color groc, blau i blanc també han aixecat una petita mesquita amb una carpa blanca. «Això ajuda que la gent es pugui relaxar», explica aquest home. També assegura que no estan preocupats pel menjar, ja que reben el necessari. Com en molts altres llocs, també disposen de vàters portàtils. Des d’aquest punt, situat en una zona alta, es divisen algunes de les cases que van quedar destrossades després del sisme, d’altres es van tornar inhabitables per les esquerdes.

Una setmana després del terratrèmol, les autoritats ja van començar a planificar la reconstrucció. Han previst un fons de 120.000 milions de dírhams (prop d’11.000 milions d’euros) per aixecar un altre cop la regió. A més, aquest divendres, l’Estat ha començat a entregar una ajuda mensual de 2.500 dírhams (230 euros) prevista durant un any per a les famílies afectades. També s’ha activat una altra partida per començar ja a reconstruir els edificis de més necessitat, com a equipament educatiu o sanitari. Un mes després del terratrèmol s’ha normalitzat la circulació per totes les carreteres i pistes d’aquesta muntanyosa regió, ja que moltes van quedar afectades o intransitables pels despreniments.

L’impacte del sisme en la salut mental

Les cicatrius del sisme van més enllà dels danys materials: «Mai he vist que aquestes muntanyes es moguin, tampoc he sentit històries que aquestes muntanyes s’hagin mogut abans del meu naixement», relata Smail, de 63 anys, alhora que observa i assenyala la vall que envolta el poblet d’Azgour. «Aquestes muntanyes que ens protegien avui ens fan por». Commogut, recorda el moment del sisme: «Fins avui, tinc aquestes primeres imatges que tornen davant els meus ulls i el rugit de la terra que encara escolto». Explica que quan el terratrèmol va sacsejar el seu llogarret estava sopant amb la seva dona a casa, tan aviat com els murs van començar a trontollar van sortir corrents.

Notícies relacionades

El crit dels afectats pel terratrèmol: «Podem menjar pa i beure aigua, però necessitem tendes de campanya»

EL PERIÓDICO, a l’epicentre del terratrèmol del Marroc: «No hem rebut cap ajuda de les autoritats»

Aquest home és agricultor, explica que va perdre totes les reserves que tenia emmagatzemades a casa seva, tot i que «això no és el més important, es pot reposar», explica. No sap si seguirà al poble, tem despreniments i que les muntanyes que els envolten estiguin esquerdades. El terratrèmol també va portar una cosa positiva: «Una font d’aigua va aparèixer a l’altre costat de la muntanya. La compartim amb el poble del costat. Ells n’agafen un terç i nosaltres el restant, ja que la font va aparèixer a les nostres terres», explica. Espera que això els ajudi, explica que «des de fa alguns anys, a partir del maig, el riu és sec, per la qual cosa les nostres collites són escasses». 

«Les persones més afectades per aquesta crisi necessiten urgentment suport psicològic, ha alertat Metges sense Fronteres en un comunicat recent. Segons Fouzia Bara, infermera d’aquesta organització, explica que va veure l’«immens xoc» que vivien les persones afectades pel sisme. Relata que en les diferents entrevistes que van realitzar «el que més es manifestava era por i ansietat». Aquesta ONG, com moltes altres de locals i internacionals, estan treballant sobre el terreny i recolzant la tasca de les organitzacions i les autoritats.