La històrica sequera extrema provoca estralls als rius de l’Amazònia

L’estació seca dura a l’Amazònia entre juliol i desembre. Durant aquell període els cursos dels rius es redueixen uns metres i apareixen bancs de sorra com petites illes. Aquestes taquetes grogues s’han fet grans perquè aquesta temporada és excepcional en molts sentits, als ulls dels especialistes. Els números són eloqüents: dels 62 municipis de l’Amazones, 24 estan en situació d’emergència,ha comptabilitzat Defensa Civil del Brasil. L’agricultura i el comerç a través dels afluents es veuen greument afectats. El pol industrial de Manaus ja sent les conseqüències d’aquestes alteracions.

«Fa una setmana, esperàvem l’assistència de 100.000 persones. El que projectem, i s’està confirmant, és que 500.000 persones es veuran afectades», ha reconegut el ministre d’Integració Nacional, Waldez Goes.

La reacció del Govern

El vicepresident brasiler, Geraldo Alckmin, ha visitat la regió i ha anunciat obres de dragatge que facilitin la navegació, així com ajuda econòmica per uns 25 milions d’euros. S’avançarà l’abonament dels subsidis destinats a les comunitats pobres, es pagaran indemnitzacions als agricultors que han tingut pèrdues per la sequera i s’estudiarà atorgar ajudes similars per a la població riberenca que viu de la pesca. «El més urgent és l’aigua, el menjar i el combustible». L’Estat buscarà al seu torn garantir la connexió de les centrals tèrmiques afectades per la sequera. «No faltaran recursos. Qui tingui necessitats, que les enviï i seran ateses», ha manifestat Alckmin.

«El canvi climàtic està descontrolat», ha assegurat, per la seva banda, la ministra de Medi Ambient, Marina Silva. I l’Amazònia sent les pertorbacions. La sequera i les altes temperatures, pròximes als 40 graus a la primavera, han provocat una enorme mortaldat de peixos i 120 dofins rosats d’aigua dolça, un animal sagrat que els pobles originaris que viuen a prop del llac Tefé consideren guardià del món aquàtic. La televisió ha mostrat imatges de voltors devorant la carronya. A la regió queden uns 900 dofins rosats. La sequera al seu torn ha disparat els incendis a la selva, que sempre registra al setembre i l’octubre la seva època de menys pluges.

El Brasil va acomiadar l’hivern amb temperatures que en algunes zones del nord i el nord-est van arribar als 45 graus. Setmanes abans, Rio Grande do Sul, en un altre extrem del país, va ser afectada per pluges sense precedents que van provocar 46 morts i nombrosos desapareguts i que també estan associades al fenomen d’El Niño. Un cicló va afectar més de 330.000 persones en un centenar de municipis de l’estat del sud. Les pèrdues van ser d’uns 270 milions de dòlars. Els especialistes utilitzen les mateixes paraules amb què la ministra Silva s’ha referit al que passa a l’Amazones.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Aquests fets ja han colpejat altres països com Grècia i Líbia, en aquest últim cas amb una força devastadora. Dakir Larara Machado da Silva, professor de Climatologia de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul, ha sigut categòric: «Les vides humanes es veuen seriosament afectades». El mateix president, Luiz Inácio Lula da Silva, ha començat a parlar de l’emergència climàtica amb una gravetat desacostumada. La seva última intervenció va tenir lloc a l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Falta de prevenció

«Les destrosses i morts causats per les pluges a Rio Grande do Sul revelen el desafiament que suposa per al Brasil fer front a fenòmens meteorològics extrems cada dia més freqüents», ha assenyalat el diari carioca O Globo en un recent editorial. «El repte a què s’enfronten les autoritats és doble. En primer lloc, cal desenvolupar nous enfocaments per prestar ajuda de la manera més àgil i eficaç. Fons per a la reconstrucció, ajuda als sensesostre, cadenes de solidaritat... tot això és important, però no pot fer-se d’improvís». El segon repte, i el més important, «és la prevenció». Però, per desgràcia, se sol actuar «quan el mal ja està fet». El país «ha d’adonar-se que l’escenari climàtic ha canviat, i les velles respostes ja no són suficients per enfrontar esdeveniments extrems».