La guerra a Gaza permet a Rússia allunyar d’Ucraïna l’atenció i el suport militar

MAHMUD HAMS / AFP

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

En aquesta ocasió, ni tan sols s’han sentit a Moscou vagues condemnes verbals que intentin mantenir les aparences. Rússia i en concret, el seu estament de polítics i propagandistes, no s’han molestat a amagar la seva satisfacció pels beneficis que la incursió del grup extremista Hamàs al sud d’Israel i la consegüent ofensiva militar terrestre de l’Exèrcit israelià contra la paupèrrima franja li reportaran de cara al conflicte que lliuren les seves pròpies forces armades a Ucraïna. Des de l’allunyament de la pressió mediàtica europea i nord-americana, a la desviació dels recursos militars d’Occident, els successos que es desenvoluparan els pròxims dies al Pròxim Orient estan generant una situaciówin-win(en què només hi ha guanys) per al Kremlin, coincideixen els analistes. I un parell de preguntes sorgeixen entre els comentaristes: ¿fins a quin punt coneixien per endavant les autoritats russes les intencions de Hamàs? ¿estan proveint d’armes i suport logístic les milícies radicals palestines?

Serguei Mardan, un dels principals propagandistes russos, va desgranar aquestes bonificacions en la seva primera intervenció parlada després de la sorprenent incursió des de Gaza. «El món, temporalment, deixarà de pensar en Ucraïna i es tornarà a concentrar a extingir el foc perpetu del Pròxim Orient». Dmitri Medvédev, expresident rus i vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, fins i tot ha anat més enllà i s’ha permès, en un missatge a la xarxa social X, aconsellar a Occident que deixi de proveir l’exrepública soviètica de suport militar: «És en això que Washington i els seus aliats haurien d’estar ocupats... però en lloc de treballar activament en favor d’un acord palestino-israelià, aquests imbècils estan interferint en els nostres assumptes, proveint els neonazis d’ajuda total, i enfrontant els dos pobles (rus i ucraïnès) l’un contra l’altre».

Richard Kemp, exoficial retirat de l’Exèrcit britànic i comentarista de temes militars a diversos mitjans, ha recordat a la web Y Net, vinculada amb el diari israelià Yedioth Ajronot, que els EUA «van retirar recentment grans quantitats de munició emmagatzemada a Israel, i les van transferir a Ucraïna». «Si el conflicte escala, cosa que és altament probable, hauran de ser substituïdes per estocs que en principi s’havien de destinar a Ucraïna contra Rússia», ha previngut.

Les declaracions fetes per responsables propagandistes russos, segons l’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW), «tenen com a destinataris les opinions públiques d’Occident, on aspiren a obrir una bretxa en el suport militar a Ucraïna», a banda de «desmoralitzar la societat ucraïnesa emfatitzant que el país perdrà suport internacional». També estan pensades per a consum intern, afirma l’ISW, enviant el missatge «a les audiències domèstiques russes que la societat internacional acabarà ignorant l’esforç bèl·lic a Ucraïna».

Notícies relacionades

Tot just donar a conèixer-se la massiva incursió contra el sud d’Israel per terra, mar i aire dels milicians de Hamàs, els portaveus del Kremlin s’han esforçat a insistir que aquests successos l’agafaven desprevingut i amb el peu canviat. «Ha sigut una escalada inesperada; si ho haguéssim sabut, ho hauríem impedit», va declarar a Interfax el viceministre rus d’Afers Exteriors, Mikhaïl Bogdànov. No obstant, un bon nombre d’observadors es mostren radicalment escèptics davant semblants afirmacions, tenint en compte l’estreta relació que han mantingut i fins i tot intensificat els últims mesos les autoritats russes amb el lideratge de la milícia radical.

Visites sense pausa

Les visites de representants de Hamàs a Moscou han anat tenint lloc sense pausa l’últim any i mig. El maig del 2022, el vicepresident i cap de la seva oficina de relacions internacionals, Mussa Abú Marzuk, va viatjar a Rússia amb una delegació composta per membres del buró polític com Fathi Hammad i Hussein Badri. El març passat, una altra missió d’alt nivell, encapçalada aquest cop pel vicecap del buró polític, Saleh al-Aruri, es va reunir amb el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov. En una anàlisi d’urgència publicada per l’Institut Robert Lansing d’Estudis sobre les Democràcies i les Amenaces Globals, es considera com «altament probable que el Kremlin hagi proveït (Hamàs) de suport en intel·ligència, així com entregant armes via Síria o el Líban».