Borrell reclama l’alliberament d’ostatges i la protecció de civils a Gaza i Israel

L’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, i els representants del Consell de Cooperació del Golf, que agrupa els sis països de la península Aràbiga (l’Aràbia Saudita, Bahrain, Kuwait, Oman, els Emirats Àrabs Units i Qatar), han coincidit aquest dimarts que la prioritat davant la guerra desencadenada amb els atacs de Hamàs ha de ser «l’alliberament d’ostatges i la protecció dels civils», així com el «cessament de la violència» per «evitar una escalada regional». Així ho ha explicat el cap de la diplomàcia europea durant una conferència de premsa a Oman, prèvia a la reunió «urgent i d’emergència» que mantindran aquesta tarda els ministres d’Exteriors de la UE.

Borrell ha convidat a la trobada, que tindrà lloc per videoconferència tot i que també es reuniran en persona els ministres d’Exteriors de la UE que són a Oman, els ministres d’Exteriors d’Israel, Eli Cohen, i de l’Autoritat Nacional de Palestina, Riad Malki, tot i que no ha transcendit si participaran finalment en la reunió que arrenca a les quatre de la tarda. A l’espera de les conclusions de la cita, de caràcter informal, el representant europeu ha condemnat «la violència i el terror» dels atacs terroristes.

«He parlat amb molts països del Golf i de la regió i hem acordat que la prioritat és que cessi la violència i evitar una nova escalada a la regió. És de summa importància assegurar l’alliberament d’ostatges i la protecció de tots els civils per totes les parts», ha avisat, i ha esmentat el punt 21 de la declaració comuna acordada amb els països del Golf, en el qual condemnen els atacs a civils, reclamen l’alliberament d’ostatges i demanen garantir l’accés a aliments, aigües i medicines d’acord amb el dret internacional humanitari.

Cisma per l’ajuda europea

La reunió dels Vint-i-set es produeix 24 hores després de l’embolic polític creat per l’hongarès Olivér Várhelyi, el comissari responsable de la política de veïnat i ampliació que va donar per suspesos tots els pagaments a Palestina «de manera immediata» com a resposta a l’atac de Hamàs. Un anunci que va desembocar en fortes protestes d’alguns estats membre, començant per Espanya. Aquest dimarts la Comissió Europea ha explicat que l’hongarès va actuar pel seu compte i amb risc, sense consultar ni coordinar-se amb la resta de comissaris, inclòs el cap de la diplomàcia europea. 

«Els membres del col·legi no estaven al corrent de l’anunci del comissari Várhelyi. No es va coordinar amb altres membres del col·legi», ha confirmat Eric Mamer, portaveu de la presidenta, Ursula von der Leyen, sobre un anunci de suspensió d’ajuda publicitat en la xarxa social X. El portaveu europeu ha recordat que qualsevol decisió d’aquest calat ha de ser adoptada pel col·legi de comissaris i en consultes amb altres institucions, i no de manera unilateral com va ser el cas. Tot i així, no hi haurà mesures disciplinàries contra Várhelyi. 

Revisió urgent

Notícies relacionades

Vídeos | EL PERIÓDICO, a Tel Aviv i Jerusalem: sirenes, refugis i por de Hamàs. «No són éssers humans, són monstres»

Marta Lorenzo, directora de l’Agència de l’ONU per als Refugiats Palestins a Europa: «És impossible que els desplaçats surtin de Gaza»

La Comissió Europea va tardar dilluns més de cinc hores a resoldre el caos polític causat per l’hongarès, que va donar per finalitzat amb un comunicat oficial en el qual confirma que revisarà amb caràcter «urgent» l’ajuda destinada per la UE a Palestina. L’objectiu d’aquesta revisió és «garantir que cap finançament de la UE permeti indirectament a cap organització terrorista portar a terme atacs contra Israel». La decisió respon a la situació canviant i a la necessitat d’actuar amb «prudència». Mentre no s’acabi l’examen no hi haurà cap suspensió d’ajudes.

Queda exclosa d’aquest examen l’assistència humanitària que proporciona en el marc de les operacions europees de protecció civil i ajuda humanitària (ECHO), que aquest any 2023 ascendeix, segons les xifres aportades per la Comissió, a 27,5 milions d’euros. Tot i que Brussel·les no ha posat xifres als diners que posaran sota la lupa, Várhelyi va esmentar dilluns un import de 691 milions que correspon a l’ajuda al desenvolupament assignada entre el 2021 i aquest any. El 2021, segons Brussel·les, l’assistència financera europea va ser de 316 milions, el 2022 la quantia va ascendir a 283 milions i per a aquest any s’han reservat fins ara 82 milions per a l’agència de l’ONU per a Palestina (UNRWA) i un suplement de 10 milions que encara no s’ha formalitzat.