¿Com afecta la guerra d’Israel i Hamàs a Espanya?

El conflicte entre Israel i Hamàs ha posat en alerta la UNIFIL, la Força Interina de les Nacions Unides al Líban, que va confirmar un intens intercanvi de coets i canonades diumenge a primera hora entre milicians de Hezbol·là i l’Exèrcit israelià a la zona de Kfarchouba, al sud del Líban, i a tan sols 16 quilòmetres del principal aquarterament de cascos blaus espanyols, la base Miguel de Cervantes, informa Juan José Fernández.

Els xocs van tenir lloc sobre la denominada Blue Line o zona de separació que patrullen els cascos blaus en missió de manteniment de la pau.

Els soldats integrants del contingent de cascos blaus a les àrees afectades –650 d’ells espanyols, la majoria paracaigudistes de la Brigada Almogàvers VI– són «a les seves posicions», segons ha assenyalat el comandament de la UNIFIL. Les seves bases compten amb refugis antibombardeig condicionats sota el terra. De moment, no s’han reportat danys personals.

La ministra de Defensa, Margarita Robles, es troba «en contacte permanent» amb el quarter general de la missió, comandada per un espanyol, el general Aroldo Lázaro.

En l’actualitat, integren la UNIFIL 10.300 militars i 800 civils de 46 països.

La UNIFIL ha assegurat aquest dilluns que totes les forces estan «plenament desplegades», i ha sortit així al pas de rumors sobre un replegament que es van estendre diumenge a la tarda. 

De totes les missions amb presència militar a l’exterior, la UNIFIL és fins al moment el desplegament que més pressupost acumulat i personal lleva a les Forces Armades espanyoles. El lideratge del sector est al sud del Líban, i ara de tota la missió, és considerat per fonts governamentals «una important baula de la diplomàcia de Defensa espanyola al Pròxim Orient», i el principal nexe d’amistat –i d’intel·ligència– amb el Govern libanès i un dels principals amb el d’Israel.

La presència de militars espanyols a la zona es remunta al 2006, any en què el Congrés hi va autoritzar l’enviament de tropes sota mandat de l’ONU. Des d’aleshores, en aquesta missió han resultat morts 15 militars espanyols.

Una de les conseqüències més immediates de l’actual escalda al Pròxim Orient és el rebot a l’alça del preu del petroli, que probablement es traslladarà ben aviat a les gasolineres. El barril de cru Brent, de referència per a Europa, ha escalat aquest dilluns més d’un 3%, per sobre dels 87 dòlars, tot i que a primera hora l’impacte ha sigut molt més gran al registrar una alça del 5,2% per sobre del tancament anterior.

En el cas del cru West Texas Intermediate, de referència per als Estats Units, el preu pujava un 3,50% respecte del tancament de divendres i cotitzava per sobre dels 85 dòlars.

«Des de la perspectiva del mercat, serà clau si l’Iran es veu arrossegat al conflicte i què passarà amb els preus del petroli en les pròximes setmanes», ha comentat Mohit Kumar, economista en cap per a Europa del banc d’inversió nord-americà Jefferies, a l’agència Reuters.

La potencial escalada dels preus del petroli podria ser una altra preocupació més per als bancs centrals en els seus intents de controlar la inflació. No obstant, els analistes no esperen que aquests es desviïn de la seva trajectòria actual tret que empitjori la situació. «Llevat que el petroli superi els 100 dòlars i es mantingui aquí durant un temps, no creiem que els esdeveniments recents alterin la funció de reacció del banc central», ha afegit Kumar.

Els vols a Israel també s’han vist afectats des de l’inici de l’ofensiva de Hamàs contra Israel. Aquest dilluns s’han cancel·lat alguns vols entre Espanya i Tel Aviv. En principi hi havia programats un total de 10 vols a l’Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas (cinc sortides i cinc arribades) i 11 al Josep Tarradellas Barcelona-el Prat (cinc arribades i sis sortides) amb destinació a Tel Aviv. Fins a les 8.45 del matí ha operat una sortida des de Madrid i hi ha hagut quatre cancel·lacions des de Barcelona (dues sortides i dues arribades).

Air Europa ha reprès la seva operativa després de la cancel·lació d’aquest diumenge del seu servei entre Madrid i Tel Aviv. Iberia Express, que va suspendre els vols dissabte i els va reprendre diumenge, ha reduït de dos a un els vols diaris entre les dues capitals. No obstant, les dues companyies han assenyalat que aniran avaluant la situació de forma contínua prioritzant sempre la seguretat del passatge i la tripulació, informa Efe.

Per la seva banda, Vueling, que va suspendre dissabte el seu servei entre Barcelona i Tel Aviv, hi va enviar aquest diumenge un avió buit per recollir tant els passatgers que no van poder viatjar el dia anterior i aquells que, tenint els seus bitllets per als pròxims dies, volguessin tornar abans a Espanya. Aquesta companyia, que ofereix un vol diari a Israel, està encara avaluant la situació i no ha decidit si operarà el d’aquesta nit.

L’aerolínia de bandera israeliana, El Al, que també opera a Espanya, va dir diumenge que mantenia els seus vols a Tel Aviv per ara, tot i que alguns vols operats en codi compartit han sigut cancel·lats.

Notícies relacionades

Populars i socialistes aixequen els seus vetos i avalen la CE de Von der Leyen

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

El Ministeri d’Afers Estrangers desaconsella viatjar a Israel «davant els riscos existents i la possibilitat de cancel·lació de vols» i ha recomanat als que es trobin ja en aquest país que contactin amb les companyies aèries o les agències de viatge abans de desplaçar-se a l’Aeroport de Ben-Gurion. Exteriors demana incrementar les precaucions i seguir les instruccions de les autoritats locals, «i evitar qualsevol desplaçament que no sigui absolutament necessari, i que es mantinguin a l’interior de les seves vivendes o allotjaments i a prop dels refugis designats a la seva zona».

Durant el cap de setmana, tant l’Ambaixada espanyola a Tel Aviv com el Consolat General a Jerusalem, que s’encarrega de les relacions amb els palestins, han posat a disposició telèfons d’emergència. El de la primera és el +972 505.772.641 i el del consolat, el +972 599.276.538.