Hamàs i Israel intensifiquen els seus atacs mentre emergeixen les atrocitats dels dos bàndols

Amb la guerra expandint-se per la regió, la reguera de sang arriba fins a la Cisjordània ocupada, on uns 17 palestins han sigut assassinats. La situació a l’enclavament palestí ja és de catàstrofe amb més de 187.518 palestins que han fugit de casa segons l’agència humanitària de l’ONU. L’Exèrcit israelià ha aconsellat als palestins que abandonin la Franja de Gaza cap a Egipte enmig de la guerra per barrar el pas hores després. Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, ha promès que les represàlies sobre Hamàs «reverberarien durant generacions».

Des del castigat enclavament, les úniques imatges que arriben són de pura i constant desolació. Edificis residencials sencers reduïts a runa, gent corrent entre els bombardejos buscant l’impossible: un refugi segur. Els ferits es compten per milers. A Gaza, els serveis mèdics miren de salvar la vida de 4.000 persones enmig del bombardeig continuat. A més, a la nit, tota la franja continua a les fosques, només il·luminada per la llum de les bombes. Des de dilluns, no hi ha electricitat ni internet sota el «setge total» imposat per l’Exèrcit israelià. Aquest dimarts les autoritats israelianes també han tallat el subministrament d’aigua a l’enclavament. Més de 137.000 persones s’han refugiat en unes 84 escoles de les Nacions Unides, tot i que aquestes, com també mesquites i hospitals, també estan sent atacades. No han servit de res les amenaces de Hamàs d’executar un ostatge israelià per cada bombardeig israelià sense previ avís. L’Exèrcit israelià sembla disposat a esclafar la resistència palestina, costi el que costi.

La magnitud de la catàstrofe és inabastable, tot i que les xifres poden començar a donar indicis del buit futur que espera als habitants de la Franja. Uns 168 edificis residencials han sigut demolits per complet, cosa que implica que més d’un miler de llars han deixat d’existir des de l’inici de l’atac dissabte. A més, 12.630 cases més han sigut parcialment destruïdes, incloses 560 que s’han quedat en condicions inhabitables. «El tancament dels encreuaments, la prohibició de l’accés de subministraments mèdics i la paralització de la central elèctrica adverteixen d’una crisi humanitària, sanitària i mediambiental», ha dit l’oficina de premsa del govern de Gaza. El Ministeri de Salut palestí ha demanat un «corredor segur pergarantir l’entrada d’ajuda mèdica urgent» als hospitals de Gaza.

A les portes de la invasió terrestre

L’Exèrcit israelià afirma que té controlada tota la frontera amb Gaza, on hi ha milers de reservistes disposats a iniciar la invasió terrestre. Segons l’enviat d’Israel davant l’ONU, hi ha entre 100 i 150 segrestats a Gaza. Entre les persones assassinades i segrestades dissabte, es compten dotzenes d’estrangers, segons han reconegut diverses ambaixades. Però l’odi dels discursos dels líders israelians indica que hi ha poc lloc per a la solidaritat amb els civils. «Les atrocitats portades a terme per Hamàs no s’han vist des de les atrocitats de l’ISIS», ha declarat Netanyahu aquest dilluns. Aquest dimarts els militars israelians han reportat a periodistes estrangers la troballa dels cossos  d’almenys 40 nens i nadons assassinats mentre dormien junts en un dormitori comunitari al quibuts Kfar Aza, al sud d’Israel. Alguns d’ells, segons els militars, estaven decapitats.

Als terrenys de la colònia hi havia a més els cossos sense vida de desenes de residents israelians i militants de Hamàs entre cases cremades, mobles destruïts i automòbils incendiats. El cas ha commocionat el país, tot i que, per ara, només fonts israelianes confirmen la massacre. «Som en una operació per la nostra llar, una guerra per assegurar la nostra existència, una guerra que guanyarem», ha afegit, alhora que denuncia que la guerra «els va ser imposada per un enemic menyspreable: salvatges que celebren l’assassinat de dones, nens i avis». Moltes famílies s’organitzen per trobar les desenes de desapareguts. Aquest dimarts s’ha anunciat la troballa de 30 d’elles, una bona notícia entre tanta foscor. Al seu torn, l’Exèrcit ha confirmat haver trobat 1.500 cadàvers de militants de Hamàs al seu territori.

Clamors de venjança

Notícies relacionades

Israel es reforça per esclafar Hamàs a Gaza

¿Com afecta la guerra d’Israel i Hamàs a Espanya?

Durant la jornada de dimarts, han tornat a sonar les sirenes a les principals ciutats israelianes. Ashkelon, la ciutat portuària al sud d’Israel, ha sigut focus d’una tirallonga de coets pel braç armat de Hamàs, les Brigades d’Ezedín al Qasam. La coalició de govern d’Israel, la més dretana de la història del país, vol formar un Executiu d’emergència amb l’oposició per ajudar el país a superar la crisi. A més, l’Exèrcit ha anunciat estar construint una base per a milers de soldats en preparació per a la següent fase de la seva represàlia. «Ens assegurarem que Israel tingui el que necessita per respondre a l’atac», ha declarat el president dels Estats Units, Joe Biden. «Hamàs no defensa el dret del poble palestí a la dignitat i l’autodeterminació; el seu objectiu declarat en relació amb l’estat d’Israel és matar el poble jueu», ha afegit durant un discurs a la Casa Blanca.

Tot i que encara s’han reportat incursions puntuals de milicians de Hamàs i combats, Israel assegura haver recuperat el control de la totalitat de pobles fronterers amb la frontera de Gaza. A Sderot, el poble més pròxim, encara no ha tornat del tot la calma. «Ja gairebé no hi ha terroristes a Sderot, el que escoltem són sirenes i coets», explica des d’allà Nayra Davidi, la filla de l’alcalde Alon Davidi. «No podem lamentar-nos, no podem plorar les persones que van ser assassinades o segrestades, no tenim temps per a això; ara necessitem sobreviure i això és el que estem fent», explica la jove de 25 anys. La ràbia i l’odi pels seus enemics la domina des de dissabte passat. «¿Com puc saber que, mentre existeixi Hamàs i existeixi la Franja de Gaza, puc viure aquí i sentir-me segura? Mai em sentiré segura a la meva pròpia casa, per molt que estimi Sderot, per molt que estimi Israel», implora. Moguda per tot el dolor d’un poble sencer, repeteix el que diu tothom últimament a Israel: «no vull que torni a passar el que va passar a l’Holocaust».