Marta Lorenzo, directora de l’Agència de l’ONU per als Refugiats Palestins a Europa: «És impossible que els desplaçats surtin de Gaza»

La UNRWA té més de 70 escoles a Gaza que ara estan funcionant com a refugis. ¿Quina és la situació allà?

A Gaza no hi ha gaires llocs on fugir, la veritat. És una franja molt, molt petita, amb una densitat poblacional que és de les més altes del món. Per això la població civil està acudint massivament a les escoles de la UNRWA. Ahir [diumenge] vam passar en 12 hores d’uns 20.000 a 73.000 [desplaçats interns acollits a les escoles] i ara en són gairebé 137.000. Però aquestes xifres probablement continuaran canviant. Els donem matalassos, mantes, aigua, menjar; la majoria d’aquestes persones són dones i nens. Potser l’únic positiu és que, com que no és la primera crisi que hem viscut, estem preparats i tenim personal format.

Tot i així, almenys una d’aquestes escoles ha patit danys col·laterals. 

L’escola, que allotjava més de 225 persones, va resultar greument perjudicada. No es van registrar víctimes entre els desplaçats, però l’escola va patir danys estructurals importants. També han mort tres nens estudiants de la UNRWA a les escoles de Yunis i Beit Hanoun. Cal recordar que a Gaza gairebé la meitat de la població té menys de 18 anys, hi ha molts nens. Només nosaltres tenim gairebé 300.000 estudiants que acudeixen a 284 escoles nostres, 70 de les quals ara són aquests refugis. La situació és molt fluida perquè hi ha bombardejos constants.

¿Ja se sent el bloqueig intensificat després de l’ofensiva de Hamàs?

Potser és important recordar que el bloqueig no és nou. El bloqueig fa 16 anys que hi és. O sigui que no és una cosa nova. El que sí que probablement és nou és tallar tot el subministrament de combustible, el subministrament de menjar... Nosaltres, com a agencia de les Nacions Unides, el que hem de protegir és l’espai humanitari. És a dir, que en tot moment continuïn havent-hi corredors humanitaris que ens permetin continuar la nostra tasca. També demanem que es protegeixi el personal humanitari, ja que la seva tasca és essencial ara més que mai.

¿I n’hi ha en aquest moment? ¿Hi ha corredors humanitaris?

En aquest moment la Franja de Gaza està bloquejada i no està entrant-hi ni sortint-ne res. 

¿Llavors hi ha o no possibilitat d’evacuar aquests ciutadans de Gaza davant una possible ofensiva terrestre d’Israel?

És impossible que els desplaçats surtin de Gaza. No puc donar una resposta més directa. Les fronteres estan tancades.

¿Tenen algun pla davant el que pugui passar si es dona l’ofensiva terrestre? ¿Què passarà amb aquesta gent?

Nosaltres el que fem és informar d’on són les nostres instal·lacions a totes les parts en el conflicte per intentar d’alguna manera protegir aquests espais de les Nacions Unides perquè la gent se senti segura. Continuarem, en la mesura del que podem, proporcionant ajuda humanitària, amb els subministraments que encara tenim. En els pròxims dies el que hi haurà serà una crida d’emergència de les Nacions Unides i de la UNRWA per atendre les necessitats humanitàries més bàsiques.

¿Quan podran resistir si es manté el bloqueig actual?

Nosaltres estàvem en plena campanya de distribució d’ajuda humanitària i ajuda alimentària. Això no és una cosa fora del comú, ho fem regularment, cada tres mesos, i estàvem duent a terme el procés de distribució als refugiats, estem parlant d’1,2 milions de persones, gairebé la meitat de la població de Gaza. De fet, el que hem vist en els últims anys és una dependència humanitària més gran. ¿Per què? Perquè la major part de la població està aturada i gairebé un 80% viu sota el llindar de la pobresa.

¿Què està passant als centres de salut de la UNWRA des de dissabte? 

La UNRWA gestiona 22 centres de salut a la Franja de Gaza. Des de dissabte hem posat en marxa l’atenció telefònica. I avui s’han reobert algunes clíniques, però amb atenció limitada i molt poc personal.

Notícies relacionades

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

¿Què la preocupa majorment? 

Sobretot, em preocupa qualsevol tipus de ramificació que pugui tenir [aquest conflicte]. Cal recordar que els nivells de violència a Cisjordània l’últim any han sigut molt alts. Hi ha un sentiment de desesperació i falta d’esperança. Estem seguint aquesta situació amb molta preocupació i fem una crida a totes les parts perquè cessin les hostilitats com abans millor.