Guerra Gaza-Israel: totes les claus de l’atac de Hamàs i de la resposta de Netanyahu

L’atac ha agafat per sorpresa la ciutadania israeliana, sumida en la letargia pròpia del Sàbat jueu i la il·lusió pel final de la festivitat del Sukkot. Durant la matinada de dissabte, Hamàs ha llançat milers de coets cap a territori israelià, sembrant el terror en ciutats com Tel Aviv i fins i tot Jerusalem. Segons els seus líders, han sigut més de 5.000 els projectils llançats. A més, diversos grups de militants palestins s’han infiltrat en ciutats frontereres israelianes on s’han registrat diversos tirotejos i alguns ciutadans israelians han sigut presos com a ostatges. Des d’aquestes localitats, els seus habitants estan demanant ajuda a l’Exèrcit que encara no ha arribat als carrers i els ha deixat sols en la defensa de les seves cases davant els pistolers palestins, segons informen diversos mitjans israelians.

Tot i que els ha agafat desprevinguts, els líders israelians no han dubtat a declarar immediatament l’estat de guerra total al país.  «Ciutadans d’Israel, estem en guerra; això no és una operació ni una escalada, sinó una guerra», ha dit el primer ministre Benjamin Netanyahu. «Estem en guerra i la guanyarem; el nostre enemic pagarà un preu que mai han conegut», ha afegit. Després del llançament de l’operació ‘Inundació d’Al-Aqsa’ anunciada aquesta matinada pel braç armat del moviment islamista, les Brigades Al-Qassam, l’Exèrcit israelià ha anunciat la campanya de contraatac ‘espasa de ferro’ que estan executant desenes d’avions de combat israelians sobre l’enclavament palestí.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

L’atac iniciat per Hamàs s’emmarca en un context d’elevades tensions als territoris palestins. En els últims dies, han sigut assassinats quatre palestins a Cisjordània, que se sumen al recompte total de 200 morts per foc israelià des de principis d’any, els atacs creixents i impunes de colons israelians, especialment a la localitat de Huwara, i les tensions en el complex de mesquites d’Al-Aqsa. Les festivitats jueves acaben aquest cap de setmana amb el Sukkot, i, durant les últimes setmanes, diversos jueus han irromput als voltants del complex sagrat musulmà, a més d’altres ofenses religioses. També les continuades protestes a la frontera amb Gaza l’últim mes han augmentat les tensions entre els dos bàndols. 

Un altre dels motius que pot haver animat Hamàs a llançar aquesta ofensiva ara és el suport dels seus aliats, la milícia libanesa Hezbol·là, i l’Iran. El grup xiïta, considerat terrorista per Israel i diversos Estats a Occident, ha elogiat l’operació ‘Inundació d’Al-Aqsa’ i ha afegit que és un missatge als països àrabs que estan normalitzant la seva relació amb Israel, com està intentant fer l’Aràbia Saudita en les últimes setmanes. Hezbol·là ha demanat al govern israelià que aprengui les «lliçons importants» ensenyades per la «resistència palestina». Més enllà d’aquests suports, el món mira preocupat cap a la població de Gaza, que, després de 16 anys castigada pel bloqueig, patirà les conseqüències en un enclavament empobrit i aïllat del globus.