Conflicte al Pròxim Orient

Els EUA enforteixen Israel mentre l’ofensiva a Gaza s’agreuja i ja suma 1.400 morts

Els EUA enforteixen Israel mentre l’ofensiva a Gaza s’agreuja i ja suma 1.400 morts

JACQUELYN MARTIN / POOL / REUTERS

3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

Els Estats Units es bolquen amb Israel. A mesura que s’agreuja l’ofensiva israeliana sobre Gaza, que ja arrasa barris sencers i mata més de 150 palestins en només un dia, l’Administració del president nord-americà Joe Biden ha escenificat el seu suport total al mateix Exèrcit que ha llançat 6.000 bombes sobre l’enclavament en tot just sis dies. «El missatge que porto a Israel és que pot ser que sigueu prou forts per defensar-vos pel vostre compte, però mentre els Estats Units existeixin, mai ho haureu de fer», ha dit aquest dijous el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, de visita a Israel. «Estarem sempre al vostre costat», ha constatat.

Per la seva banda, el primer ministre israelià, Benyamin Netanyahu, ha fet una dura advertència a la milícia palestina que dissabte va llançar un atac sorpresa sobre Israel que ha segat més de 1.200 vides. «Tal com Estat Islàmic (EI) va ser aixafat, serà aixafat Hamàs, i Hamàs hauria de ser tractat exactament de la mateixa manera que va ser tractat EI», ha declarat en la roda de premsa amb Blinken. Segons el diplomàtic nord-americà, almenys 27 nord-americans han mort a Israel com a conseqüència de l’atac de Hamàs. El grup islamista, que controla la Franja de Gaza, no ha comès aquests «actes atroços pensant en els interessos del poble palestí», ha dit. «No hi ha cap pretext per aquests actes horrorosos», ha destacat, abans de visitar un centre de voluntaris a Tel Aviv.

«Hospitals convertits en dipòsits de cadàvers»

Mentrestant, el silenci de l’Administració Biden sobre els palestins és eixordador. Biden únicament li ha demanat al país hebreu que «respecti les lleis de la guerra» a Gaza. Però a la Franja ja han mort almenys 1.417 persones en sis dies. La meitat dels assassinats són dones i nens. En total, 447 menors han perdut la vida pels bombardejos. Els hospitals, «a punt de convertir-se en dipòsits de cadàvers» per l’apagada imposada per Israel, intenten salvar més de 6.000 ferits, d’acord amb fonts oficials palestines. És impossible descriure la desolació del poble de Gaza amb paraules mentre són testimonis de l’extermini de la seva gent i la destrucció dels seus barris. L’Exèrcit israelià ha afirmat haver llançat unes 6.000 bombes que pesen 4.000 tones en aquests sis dies sobre la Franja de Gaza, i haver arribat a 3.600 objectius.

Alhora que Blinken promet més ajuda militar al potent Israel, els palestins de l’enclavament temen que aquestes siguin les seves últimes hores amb vida. Els grups de drets humans han demanat l’establiment de «corredors humanitaris», però la franja segueix sota un setge total. Israel ha avisat Hamàs que no hi haurà electricitat ni menjar fins que alliberin tots els ostatges, amb unes xifres que oscil·len entre 100 i 150 israelians i d’altres nacionalitats. Egipte i Jordània estan intentant enviar vols humanitaris cap a Gaza perquè entrin per l’encreuament de Rafah amb el país dels faraons, però els atacs israelians sobre aquest punt d’entrada no s’aturen. 

Atacs de colons

A més, la situació cada vegada és més tensa a la Cisjordània ocupada, on els colons han atacat el funeral dels tres palestins que van ser assassinats dimecres i han matat un pare i el seu fill mentre intentaven apartar els pneumàtics que els radicals havien col·locat per aturar la processó fúnebre. Des de dissabte, almenys 31 palestins han sigut assassinats.

Notícies relacionades

A Israel, han tornat a caure coets a les localitats del sud de Sderot, Ashkelon i Ashdod. El líder de l’oposició i cap del partit Yesh Atid, Yair Lapid, ha confirmat que el seu partit no s’afegirà al govern d’emergència en temps de guerra establert amb Benny Gantz i Netanyahu perquè «no funcionarà i només augmentarà el desordre», després d’haver posat com a condició que els partits de dreta no hi fossin.

Encara hi ha hagut alguns intercanvis de trets a prop de comunitats frontereres de Gaza i l’àrea de recerca de l’Exèrcit israelià. Al nord, han tornat a sonar les sirenes en localitats a prop del Líban. Entre bombardejos i destrucció, els palestins senten que el món els gira l’esquena. França ha prohibit les protestes propalestines al·legant que «és probable que generin alteracions de l’ordre públic». Al Regne Unit, la ministra de l’Interior, Suella Braverman, va al·legar fa dos dies que fer onejar una bandera palestina al carrer a la Gran Bretanya «pot ser que ja no sigui legítim» si es considera una mostra de suport als actes de terrorisme. Sota la grisa fumera, sota els plors, Gaza s’esllangueix més sola que mai.