Robert Kennedy Jr., el candidat incòmode

Si alguna cosa està demostrant Robert Kennedy Jr. és que és un candidat incòmode en la carrera presidencial per al 2024 als Estats Units, i no només per algunes de les seves qüestionades postures que l’han fet estar al centre de polèmiques i un favorit dels que abracen teories de la conspiració. Des que a l’abril va llançar una candidatura desafiant Joe Biden en les primàries demòcrates que donava més d’un maldecap a la campanya del president, per més que públicament optés per ignorar-lo, havia sigut abraçat per la dreta, tant mediàtica com política. Ara que ha decidit optar a les presidencials com a candidat independent, es converteix en pedra a la sabata també per al Partit Republicà i per al seu favorit, Donald Trump.

La seva capacitat d’alterar ha quedat clara en les reaccions a l’anunci que Kennedy, de 69 anys, va fer aquest dilluns a Filadèlfia. Com des de l’abril, la campanya de Biden ha optat pel silenci. Tres germanes i un germà de Kennedy Jr. han tornat a distanciar-se, i durament, d’ell, amb un comunicat conjunt en el qual defineixen la seva candidatura com a «perillosa per al país». Però ara a les veus crítiques se sumen les de conservadors.

El Comitè Nacional Republicà va distribuir immediatament un llistat enumerant 23 raons per les quals consideren que el nebot del president JFK i fill del també malaguanyat Robert Kennedy és «només un altre demòcrata d’esquerra radical». I des de la campanya de Trump, l’expresident i candidat que aquest estiu el lloava com «un paio molt intel·ligent», el portaveu Steven Cheung ara alerta els votants que «no han de ser enganyats per ningú que pretén tenir valors conservadors».

 

Impacte

Els estrategs i analistes no es posen d’acord sobre a qui pot perjudicar més Kennedy des d’aquest flanc independent, un camp on es troba també l’acadèmic progressista Cornel West (que va descartar presentar-se pel Partit Verd) i al qual podrien sumar-s’hi un candidat d’un nou grup de moderats, No Labels, a més del dels Verds i del Partit Llibertari.

El que sí que hi ha és moltes veus que consideren que Kennedy pot resultar un element de disrupció el 2024, especialment en estats frontissa com Pennsilvània, Michigan i Wisconsin, on un grapat de vots pot resultar determinant, per més que una candidatura independent arribi acompanyada de grans reptes logístics. De moment, el super Comitè d’Acció Política que recolza la seva candidatura ha avisat que en les hores següents a l’anunci de dilluns va recaptar 11 milions de dòlars, que eleven a 28 milions l’acumulat a les seves arques.

Aquest poder de disrupció de Kennedy té molt a veure amb la seva plataforma, la seva proposta política, la seva agenda i la seva personalitat. Amb teories conspiradores, desinformació i falsedats que ha abraçat, llançat o avalat, ha aconseguit ser un imant per a un tipus de nord-americà, i de votant, que es mou en l’extremisme ultra. El seu qüestionament de la seguretat i els efectes de les vacunes apel·la a molts republicans, igual que la seva acusació que les grans tecnològiques censuren, però també a progressistes que han abraçat aquests dubtes.

El seu missatge, en qualsevol cas, també arriba al potencial electorat desencisat amb els dos grans partits, o amb els mitjans i que s’alinea amb les seves denúncies de Wall Street o de grans indústries com la farmacèutica, la militar o l’agroalimentària. I ja abans que es canviés a independent, la columnista Michelle Goldberg identificava en el moviment que el recolza el reflex d’«un significatiu fenomen social post covid: una coalició dels desconfiats que se salta divisions entre esquerra i dreta». Allà apareixen des d’antivacunes i llibertaris fins a demòcrates sense ganes de més Biden o republicans alineats amb el missatge de Donald Trump però cansats de l’expresident.

  

Les polèmiques

El que sol generar més atenció de Kennedy són les seves postures i declaracions més de més polèmiques. Tot i que ell insisteix que es distorsiona la seva posició sobre les immunitzacions i defensa que només busca més rigor i controls, s’ha guanyat la definició d’antivacunes promovent idees desacreditades per la comunitat científica, com que provoquen autisme o, són insegures en el cas de la covid. Això va fer que fos vetat a les xarxes socials, com Instagram, per difondre desinformació, tot i que els seus comptes van ser reinstaurats quan es va fer candidat. Però des d’aleshores ha continuat sumant controvèrsies, incloent-hi acusacions d’antisemitisme i racisme. Ha dit, per exemple, que hi ha laboratoris secrets dissenyant armes per matar gent de races específiques i que la covid atacava caucàsics i negres però no xinesos i alguns jueus.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

És on ha acabat l’home que va estudiar a Harvard, a la London School of Economics i a la Universitat de Virginia, va superar una addicció a l’heroïna i als anys 90 va ser definit per ‘Time’ com un «heroi per al planeta» per la seva tasca com a advocat mediambiental. I la llista de les seves idees controvertides és extensa. Inclou la que els tirotejos massius estan vinculats a l’ús d’antidepressius (s’oposa al veto a les armes d’assalt), la que l’exposició a l’herbicida atrazina està rere la disfòria de gènere, que les xarxes de 5G han sigut desplegades per «recollir les nostres dades i controlar el nostre comportament», que la radiació de les xarxes de wifi permet que toxines de la sang entrin al cervell i que el VIH no causa la sida.

En immigració Kennedy ha defensat que «no és racista dir que necessitem tancar les fronteres». També ha dit que els ucraïnesos estan sent utilitzats com a «peons en una guerra de servidor intermediari entre dues grans potències» i ha defensat que Rússia «actuava de bona fe» en la invasió d’Ucraïna. I ha afirmat que vol canviar els plantejaments de despesa militar industrial amb una ment intervencionista al que ha anomenat «Fortalesa Amèrica: armar-nos a casa fins a les dents».