Edith Bruck, supervivent de l’Holocaust, sobre la guerra entre Israel i Hamàs: «La venjança no serveix de res»

Bruck, escriptora i intel·lectual jueva d’origen hongarès de 92 anys, una de les últimes supervivents amb vida de l’Holocaust, xerra amb EL PERIÓDICO a casa seva al centre de Roma, on viu des de 1954. No es troba bé, està estirada al llit i no vol que la fotoperiodista que ens acompanya li faci fotografies. Per això, les imatges que acompanyen aquest text són del seu arxiu personal. Una raó és que fa poc més d’una setmana va caure i s’ha trencat el maluc. Però també l’afecten les contínues instantànies que el vell televisor de la seva habitació retransmet de la brutal guerra entre Hamàs i Israel, país on va viure durant dos anys i hi té família.

«Soc jueva i estic a favor d’Israel i em dol immensament aquesta massacre [comesa per Hamàs], tots aquests nens i dones assassinades. És espantós, una barbàrie. No hi ha paraules al diccionari per qualificar-ho, hauríem d’inventar paraules noves», diu. 

Però ara, quan pensa en el contraatac israelià després de la sagnant ofensiva de l’organització islamista, Bruck el que tem són també les conseqüències, aclareix. «Temo la sang per sang i les venjances infinites que també poden estendre el conflicte a altres països. Però la venjança no serveix, empitjorarà la situació», assegura.

«La culpa és de tothom»

El problema és que «s’ha tingut tot el temps del món per dividir aquest diminut territori en dos, per crear un Estat palestí, al costat d’Israel, perquè així no es va enlloc i no hi ha cap més sortida. Però això no ha passat», diu. «La culpa és de tothom, dels àrabs, dels israelians, dels europeus, dels nord-americans, dels iranians», assenyala.

Els últims anys, fins i tot «s’han creat més colònies israelianes, ocupant [assentaments abans habitats per palestins], i això els ha fet enfadar més. Això està malament», diu. «Sembla com si a Israel no s’entenguessin les conseqüències dels seus actes també per a nosaltres els jueus que estem fora d’Israel, que també patim. Els palestins, els àrabs, ens odien, volen destruir-nos. ¿Això és acceptable? ¿Pot viure un país sempre a punt d’anar a la guerra? És necessari buscar la pau a qualsevol cost, insisteixo, la pau a qualsevol cost, també cedint, i no recolzant amb armes i més armes», afirma.

Bruck sap que no tothom comparteix les seves idees, alguns la critiquen i això la preocupa. Ho diu mentre parla amb una veu molt tènue, tot i que mantenint un discurs molt lúcid, com tantes vegades en les conferències sobre l’Holocaust que durant anys ha fet a desenes d’escoles italianes, i que també l’ha portat a entaular una relació de proximitat amb el papa Francesc, amb qui ja s’ha reunit diverses vegades.

El «dictadoret» Netanyahu

Per això també censura el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que anomena «dictadoret» i considera en part responsable de l’atac de Hamàs i d’aquesta nova onada de violència. «Netanyahu s’ha equivocat, fins i tot estava intentant aprovar lleis ad personam, com [el desaparegut empresari i polític conservador, Silvio] Berlusconi. El país estava distret també per això. Els van agafar per sorpresa [Hamàs a les forces d’intel·ligència israelianes]», argumenta.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Tot i així, Bruck no creu que el que passa avui es pugui comparar amb el que va passar llavors amb l’Holocaust. «Ni amb el que passa avui a Israel ni amb [la guerra d’] Ucraïna», diu. «L’Holocaust és un cas únic. L’Holocaust va ser un extermini planificat i portat a terme de forma industrial, amb tots els mitjans possibles. No hi ha parangó amb això. Es va perseguir la gent principalment per la seva raça, no per una franja de terra o una altra cosa. Estem parlant [d’un règim que va permetre] que es fessin matalassos o jaquetes amb cabells, que fonien les dents per fer llums...», explica.

Les opinions de Bruck arriben ara com frases entretallades, plenes d’emoció, que barregen memòries del passat i por pel futur. «Gaza és una tragèdia, tot i que pot ser que el que passi sigui encara més tràgic per a Israel. Si els països àrabs s’uneixen tots, no goso pensar què podria passar», xiuxiueja, abans d’acomiadar-se d’una entrevista que ha durat més del previst. «Alguns diran que soc antiisraeliana, això és incomprensible per a mi, no ho soc. La realitat és que soc pacifista».