Conflicte al Pròxim Orient
Israel ataca els civils en les rutes segures imposades per a l’evacuació del nord de la Franja
Ja no hi ha cap ruta segura a la Franja de Gaza. Ni tan sols n’hi ha hagut durant la setmana. El dia que el conflicte iniciat per l’atac sorpresa de Hamàs compleix una setmana, els palestins de l’enclavament pateixen el càstig col·lectiu en forma de mort i èxode. Els bombardejos israelians han costat la vida de més de 2.215 persones des de dissabte passat. A més, l’Exèrcit ha donat un dia i mig a la població del nord de Wadi Gaza perquè abandoni casa seva cap al sud a través de dues suposades rutes d’evacuació segures. Però Israel ha tornat a saltar-se les normes de la guerra i ha bombardejat les carreteres que s’havia compromès a no atacar. Com a resultat, unes 70 persones, inclosos nens, van morir divendres a la tarda mentre intentaven buscar un refugi segur, acatant les ordres del seu atacant.
«¡Espero que ens puguin ajudar! La situació està empitjorant. Estan demanant a totes les persones que viuen a l’àrea nord que se’n vagin al sud i no sabem on anar ni com de seriós és el missatge, i hem estat aïllats des de fa dies sense internet», implora la Hanaa, una dona embarassada de vuit mesos i mig, a EL PERIÓDICO. Clama des del campament de Jabalia, on amb prou feines queden edificis drets, i situat al nord de la Franja d’on han sortit palestins doblement refugiats per culpa de l’agressiva ofensiva israeliana que ha destrossat cases, hospitals i escoles. Aquest dissabte, Israel ha celebrat la mort dels que considera dos dels màxims responsables de l’atac de Hamàs la setmana passada. Es tracta de Merad Abu Merad, al capdavant de l’aparell aeri del grup islamista palestí, que inclouria l’ús de drons i milicians amb parapent, i Ali Kachi, líder de les forces de Hamàs Nakba i que va dirigir l’atac contra les comunitats frontereres israelianes a prop de Gaza.
Incursió terrestre
Aquest dissabte l’Exèrcit d’Israel ha dit en un comunicat que s’està «preparant per ampliar l’atac» a Gaza, insinuant una incursió terrestre llargament esperada a l’enclavament. Ha afirmat que està planejant una àmplia gamma d’operacions ofensives, inclòs un «atac coordinat des d’aire, mar i terra». «Diversos batallons i forces de l’Exèrcit estan desplegats a tot Israel en preparació per apujar el nivell de preparació i en preparació per a les pròximes etapes de la guerra, especialment la gran operació terrestre», han dit els militars israelians. El missatge arriba alhora que es difonen imatges de la primera visita del primer ministre Benjamin Netanyahu a les tropes desplegades a la frontera amb Gaza. «¿Esteu preparats per a la nova fase?», els ha preguntat en la seva primera arenga als soldats després de visitar els quibuts atacats al sud.
Durant les incursions ràpides i localitzades fetes per l’Exèrcit d’Israel a Gaza, un portaveu militar ha comunicat a la premsa israeliana que ha recuperat cossos de desapareguts a més de proves per trobar alguns dels prop de 130 ostatges que va fer Hamàs. Malgrat les ordres d’evacuació, qualificades de «crims de guerra» per part d’organitzacions humanitàries internacionals, Israel ha continuat atacant la Franja de Gaza i desenes de persones, entre les quals dones i nens, han mort en bombardejos contra combois de refugiats palestins que fugien de la ciutat de Gaza. En tot just una setmana, han mort 2.215 palestins, entre ells 724 nens i 458 dones, i 8.714 han resultat ferits com a resultat dels atacs de l’Exèrcit hebreu sobre el dens enclavament.
Gaza s’apaga
Des de Gaza, els missatges que arriben són de pura desolació. «Només volem que s’acabi aquest malson. Sento que, a cada segon, perdré tota la meva família. La meva família hauria d’estar protegida, no desplaçada». El representant de Human Rights Watch, Omar Shakir, recull les paraules dels seus companys a l’enclavament. En les últimes 24 hores, hi han mort 320 palestins. Almenys 420.000 persones d’acord a xifres d’Unicef han sigut desplaçades de casa seva a Gaza, sense cap escapatòria. El portaveu militar israelià, el contraalmirall Daniel Hagari, ha insistit que «els encreuaments estan tancats». «Les fronteres estan tancades, i qualsevol moviment o encreuament a Egipte serà en coordinació amb nosaltres i en contacte amb nosaltres; per ara, això no està passant», ha afegit. La zona de l’encreuament fronterer de Rafah ha sigut objecte de repetits bombardejos durant la setmana passada, i l’han deixat inoperativa.
Segons les Nacions Unides, més de 1.300 edificis a la Franja de Gaza han sigut destruïts pels bombardejos israelians. L’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Afers Humanitaris ha dit que «5.540 unitats de vivenda» en aquests edificis han sigut destruïdes i gairebé 3.750 cases més han patit danys tan greus que han quedat inhabitables. A més, el «setge total» a què Israel sotmet la Franja fa témer que aviat totes aquestes veus deixin d’arribar al món. La Comissió Europea ha anunciat que triplicarà «immediatament» l’ajuda humanitària destinada a la Franja de Gaza fins a superar els 75 milions d’euros, amb un augment de 50 milions, segons ha anunciat la presidenta Ursula von der Leyen, l’endemà de mostrar el seu suport públic a Israel.
Atacs dels colons
Mentrestant, a Cisjordània, la situació es converteix en tràgica també. Almenys 16 palestins han sigut assassinats aquest divendres per l’Exèrcit israelià enmig de protestes en solidaritat amb la població de Gaza i en suport a l’ofensiva de Hamàs. Dos llogarrets palestins han quedat totalment despoblats. Des de l’atac sorpresa de dissabte passat, han mort almenys 53 palestins i 1.100 han resultat ferits als territoris ocupats, amenaçats per la violència dels colons israelians. Aquests actuen amb tal intensitat que l’Exèrcit ha hagut de demanar-los que «no interfereixin en els esforços antiterroristes», ja que la responsabilitat de la seguretat d’Israel «és només de l’Exèrcit», ha dit el portaveu militar, Daniel Hagari. També ha afirmat que alguns dels líders i militants de Hamàs han sigut arrestats a Cisjordània. Des de primera hora del matí de dissabte, les alarmes han continuat sonant al centre i el sud d’Israel.
Notícies relacionadesAl Líban, la ciutadania s’està recuperant de l’atac israelià que, divendres a la tarda, va arrabassar la vida a un fotògraf de Reuters a la frontera amb Israel. La comunitat periodística de Beirut es mobilitza per donar sang per a les operacions a què estan sent sotmesos els sis ferits en el mateix atac. «No hi havia ningú més al seu voltant, no hi havia combats, no hi havia cap punt militar», ha denunciat Jonathan Dagher, de Reporters sense Fronteres, a Al Jazeera. «La informació que tenim tots apunta a una intencionalitat difícil de refutar» per part d’Israel, ha afegit. La xarxa de mitjans qatariana ha dit que responsabilitza legalment i moralment Israel per l’atac, ja que els atacs intencionals contra periodistes, en la seva qualitat de civils, constitueixen crims de guerra.
També des de la capital libanesa el ministre d’Afers Exteriors de l’Iran, Hossein Amirabdollahian, ha advertit que la guerra podria estendre’s si continua el bombardeig israelià de Gaza. «Els Estats Units no poden enviar armes i bombes per matar dones, nens i civils a Gaza i alhora demanar a totes les parts moderació», ha denunciat Amirabdollahian després de reunir-se amb el líder de Hezbol·là, Hasan Nasrallah, i el primer ministre libanès, Najib Mikati, abans de marxar cap a Damasc. Al seu torn, l’Aràbia Saudita ha congelat els plans donats suport pels Estats Units per normalitzar els llaços amb Israel, segons diverses fonts, en un clar i ràpid replantejament de les prioritats de política exterior del príncep hereu, Mohammed bin Salman. A l’arena internacional, els Estats Units han enviat caces F-15 al Pròxim Orient per reforçar les seves posicions a la regió en el marc del conflicte.
