La setmana que ha canviat Israel per sempre

Les imatges de les massacres encara es reprodueixen sense parar en els telèfons israelians. Aquell dia van morir 1.300 persones a Israel. Van morir assassinades a casa seva, al carrer. Aquell dia va canviar per sempre l’Estat i el poble d’Israel. 

«Mai des de l’Holocaust, ni tan sols llavors, van assassinar tants jueus en només un dia», repeteix Gabriel Trzewik, argentinoisraelià del quibuts Dvir. A més de 31 quilòmetres de la Franja de Gaza, allà no va arribar res més que les quotidianes sirenes durant aquest tràgic sàbat. Però, a qualsevol racó d’Israel, la sensació és la mateixa. La incursió sense precedents de Hamàs en el seu territori i la violència exercida contra la seva població, amb assassinats i raptes cap a Gaza, han portat el trauma del genocidi jueu a casa seva. Ningú de l’Estat amb l’índex de militarització més alt del món estava preparat per protegir-lo. 

«Xarxes de solidaritat»

L’error de càlcul va ser catastròfic. Tot i que bona part de la ciutadania creu que encara no és el moment d’assenyalar culpables. Però els detalls que es van coneixent (avaries sense reparar en els globus de vigilància, subestimació de l’enemic, una advertència egípcia desdenyada, i un nefast etcètera) van enfadant la població. Després d’hores de combat que es van allargar fins al vespre, uns 1.500 combatents de Hamàs van morir en territori israelià. En els seus cossos es van descobrir plànols i mapes que demostren que tenien informació sobre el nombre de soldats que podien trobar, quant trigarien a arribar els reforços locals i des d’on. Sabien que havien de matar i fer ostatges «per negociar». 

Mentre la població del sud d’Israel sucumbia al caos, el silenci dels seus líders va acabar de desesperar-los. En ple sàbat, dia sagrat del judaisme, que coincidia amb el final de les festivitats del Sukkot, les autoritats van trigar almenys un parell d’hores a respondre. «Totes les xarxes de protesta [en contra de la reforma judicial del govern del primer ministre, Benjamin Netanyahu] es van transformar en xarxes de solidaritat», explica Trzewik. «El país oficial no hi era», denuncia. Però la resposta, o venjança, segons com es miri, no s’ha acabat fins al dia d’avui, tot i que tampoc ho farà demà. A mesura que Israel ha anat enterrant els seus caiguts després de descobrir els horrors perpetrats en aquestes localitats frontereres, ha llançat 6.000 bombardejos sobre Gaza. 

Acusacions de neteja ètnica

Un parell de dies després de la sorpresa, va sotmetre la població palestina de l’enclavament a un bloqueig total: sense electricitat, sense aigua, sense gasolina i sense aliments. Dilluns Hamàs va amenaçar d’executar un ostatge per cada atac a objectius civils sense avís previ. Israel va ignorar l’amenaça i ha continuat bombardejant, matant almenys 2.215 palestins en una setmana. La Unió Europea i els Estats Units s’han bolcat amb les autoritats israelianes, donant-los suport polític i, fins i tot, militar. Un regal inesperat per a l’impopular Netanyahu. Mentrestant, a Occident el carrer clama en contra del «genocidi i la neteja ètnica en temps real» a què Israel està sotmetent els palestins de Gaza.

L’atac més mortífer mai perpetrat en territori israelià està provocant una altra matança molt més gran al bloquejat enclavament. Les massacres comeses als quibuts del sud, llocs coneguts per la seva ideologia d’esquerres, han sacsejat una població que, fins i tot no fa gaire, participava en iniciatives per la pau amb els seus veïns de Gaza. «No entra en la meva imaginació ni en el meu record que soldats israelians entrin casa per casa a Gaza i matin gent», afirma Trzewik. L’oenagé de la seva dona Yael solia recollir al punt fronterer de Gaza nens que necessiten assistència mèdica i els traslladava a hospitals israelians. «Però jo no vull dominar un altre poble si tornem a entrar i els ocupem; no es convertiran al judaisme per molt que els bombardegem», ironitza.

Evacuació de Gaza

Notícies relacionades

Les fallades en cadena en la seguretat d’Israel que van donar peu a l’atac de Hamàs

Israel ataca els civils en les rutes segures imposades per a l’evacuació del nord de la Franja

A tall de mecanisme de supervivència, els israelians miren de superar el trauma creant xarxes de solidaritat, fins al punt que Netanyahu ha format un govern d’unitat amb el líder de l’oposició, Benny Gantz. «Mentre protestàvem, ens deien anarquistes, però érem allà perquè estimem el nostre país, com avui», assenyala Trzewik des del quibuts. «Déu no ens salvarà, ens salvarem nosaltres», constata aquest socialista. Després de la fallada de seguretat més gran de la història d’Israel, ni el país ni la societat ni la seva confiança en el Govern, l’Exèrcit i els seus serveis d’intel·ligència seran els mateixos. Tampoc la seva posició a la regió durant els últims anys, ni la seva relació amb els palestins.

Però sobretot, la que no tornarà a ser igual és la Franja de Gaza i aquest és un dels objectius expressats pels líders israelians durant aquesta setmana. Els milers de bombardejos no s’han aturat mentre l’Exèrcit israelià exigia a l’1,1 milions de població del nord de Gaza que abandonés la zona abans de les 15.00 hores. Milers de famílies han fugit enmig del pànic, tement la imminent invasió terrestre i sense saber si mai podran tornar. Els avions israelians han bombardejat les carreteres segures per les quals els ha ordenat circular. També han anunciat l’assassinat d’alguns líders de l’atac del 7 d’octubre. L’ONU assenyala que els seus refugis ja no són segurs, mentre Gaza i els seus habitants desapareixen.