Polònia apunta a una victòria de l’oposició europeista

«És el final del govern del PiS», va proclamar Donald Tusk, minuts després del tancament oficial dels col·legis, quan els mitjans polonesos amb prou feines estaven donant els primers sondejos a peu d’urna per als comicis generals, en què s’elegia tant la Cambra de diputats, el Sejm, com el Senat. L’ultraconservador partit governamental Llei i Justícia (PiS) del primer ministre Mateusz Morawiecki continuava sent la primera força, amb un 36%, mentre que la Plataforma Cívica (PO) de l’aspirant liberal va obtenir un 31%, d’acord amb les primeres dades. No obstant, el PiS va quedar per sota de la majoria, mentre que l’oposició liderada per l’europeista Tusk sumava els vots necessaris, recolzat en la centrista Tercera Via, amb un 13%, i l’esquerrana Lewica, amb un 8,5%. Mentre Tusk aixecava els braços proclamant la seva victòria, Morawiecki afirmava la seva disposició a mirar de formar govern, de rebre l’encàrrec del president del país, Andrzej Duda, vinculat al PiS.

La clau d’aquest ascens de Tusk, en cas de confirmar-se en el càlcul oficial, estaria en l’alta participació: un 72%, uns 12 punts per sobre de la corresponent a les anteriors generals del 2019. El referèndum convocat a instàncies del PiS, amb què buscava legitimar el rebuig del PiS a la política migratòria de la Unió Europea (UE), entre tres qüestions més, no va arribar al mínim de participació requerit per ser vinculant, un 50%, sinó que es va quedar en el 40%. El PiS havia centrat la seva campanya en el rebuig de l’asil i la reubicació d’immigrants irregulars i havia anunciat que bloquejaria, com Hongria, el pla de la UE. A més de la victòria en les generals buscava el suport del vot popular en aquesta qüestió.

«Mai he sigut tan feliç amb el segon lloc», va reconèixer un emocionat Tusk, mentre el líder del PiS, Jaroslaw Kaczynski, advertia que calia esperar els resultats oficials. En el mateix sentit es va pronunciar el líder de la ultradretana Confederació, Slawomir Mentzen, que es va quedar amb un 6,8% segons el sondeig a peu d’urna, per sota de les seves expectatives i sense opcions a ser l’aliat que el PiS necessitaria per assegurar-se la majoria. Aquest partit aglutina la ultradreta més radical i també els llibertaris contraris a les ajudes socials implantades pel PiS.

La tornada de Tusk

Tusk va votar enmig d’un enorme enrenou mediàtic en un col·legi electoral una mica apartat del centre de Varsòvia. Els comicis generals polonesos van marcar el retorn a la política nacional del líder liberal, que entre el 2007 i el 2014 va ser el primer ministre del país, però va deixar el càrrec per passar a presidir el Consell Europeu. Era l’únic candidat opositor amb opcions per fer caure el poder monolític del PiS, que a banda del govern de Varsòvia controla la presidència del país a través d’Andzej Duda.

Molt més discret va ser el pas per les urnes del primer ministre Morawiecki, i del líder del PiS i home fort de la política polonesa Kaczynski. L’enrenou generat per Tusk estava relacionat amb les expectatives dipositades d’un tomb polític en aquest soci de la UE i l’OTAN que és Polònia, però que els últims vuit anys consecutius amb el PiS en el govern s’ha caracteritzat per la confrontació constant amb Brussel·les. Un relleu en el govern a favor de Tusk marcaria el camí de la reconciliació amb Brussel·les de Polònia, país que té bloquejats 35.000 milions d’euros procedents dels fons europeus postpandèmia. Els múltiples conflictes de Varsòvia amb la UE, especialment per la controvertida reforma del poder judicial que anul·la la independència de la justícia, han generat un cúmul de multes i sancions en els tribunals europeus.

Vot urbà contra vot rural

El PO té la seva força electoral a la capital i les ciutats, mentre que el PiS la deu al camp. A ciutats com Bialystok, a 177 quilòmetres de Varsòvia i 45 de la frontera amb Bielorússia, l’escenari és molt diferent del de la capital. Fins a la Segona Guerra Mundial, la seva població va ser majoritàriament jueva; 65.000 d’aquests habitants van ser deportats i assassinats al camp d’extermini nazi de Treblinka. També allà s’espera amb ànsia el desbloqueig dels fons europeus. D’aquests depenen no només la culminació de les obres infrastructurals com la renovació de la via ferroviària de bona part del país, sinó també els diners necessaris per implementar les ajudes socials, a la família i a les jubilacions que, any rere any, ha anat augmentant el PiS. Tusk es va comprometre en campanya que no hi hauria retallades.

La fidelitat al PiS o els fons de la UE

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

«Vladímir Putin és un terrorista. El diable, com ho va ser abans Stalin», comentava a EL PERIODICO Beate Grela, mestra jubilada de 82 anys de Bialystok i votant del PiS, partit que, per a ella, «garanteix que els russos no tornaran a traspassar la nostra frontera». Afirma que mai s’ha acostat al límit amb Bielorússia. Ni quan Polònia era país satèl·lit de Moscou ni ara, amb la frontera fortificada gràcies a la tanca aixecada sota el govern del PiS per preservar Polònia «d’immigrants o de soldats enemics», explica en un rudimentari francès après de jove. El seu fill i el seu net «sí que són votants dels altres», afirma, en al·lusió al PO de Tusk.

Bialystok és un panorama semblant al d’altres ciutats de la regió: una barreja de vells blocs d’edificis de quan Polònia era part de l’òrbita soviètica i noves construccions aixecades en temps rècord, com del no-res, centres comercials, restaurants de menjar ràpid i una enorme zona al voltant de la renovada estació de tren, encara per acabar, esquitxada de cartells que recorden que tot això es construeix amb fons de la UE. L’alcalde de Bialystock és Tadeusz Truskolaski, del PO, igual que el seu fill, el diputat pel Sejm Krzysztof Truskolaski, una cara omnipresent als cartells electorals de la ciutat. «Bialystock mira cap endavant, cap a Europa», afirma el net de la jubilada, de 24 anys, pare de tres fills, mecànic i votant de Tusk.