Daniel Noboa: el candidat de «cartró» en què ningú creia i que va aconseguir el que el seu pare mai va poder: la presidència

Daniel Noboa: el candidat de «cartró» en què ningú creia i que va aconseguir el que el seu pare mai va poder: la presidència

Europa Press

5
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

A la seva manera, era l’elegit de la família. «Jo ho esperava, però no tan aviat», va dir Annabella Azín, la mare de Daniel Noboa, a la seva nit triomfal. «Va ser molt astut, molt intel·ligent a l’advertir que podria ser el seu temps», va assegurar sobre la seva decisió de llançar-se a barallar-se per la presidència i, contra tot pronòstic, imposar-se en el segon torn a la correista Luisa González.

Si la mare no va poder dissimular la seva alegria, va ser el seu marit i pare del vencedor, Álvaro Noboa, de 72 anys, qui, a la seva manera, també es va sentir guanyador d’aquesta contesa. Amo d’un imperi econòmic que inclou l’exportació de plataner, les finances i altres sectors de l’economia, Álvaro Noboa va intentar en cinc oportunitats accedir al Palau Carondelet per mitjà del vot. I va perdre sempre, l’última vegada davant Rafael Correa. Per tant, la victòria del seu fill davant una «filla política» de l’exmandatari té un valor simbòlic afegit. El cognom, que havia començat a sonar fort a partir de l’acumulació de capital del primer Noboa, durant la primera meitat del segle XX, ha trobat aquest diumenge la seva millor vindicació en el tercer representant del llinatge. Un net que, en l’actualitat, té 35 anys.

«Sempre va ser un adult des de petit. Les etapes les va superar molt ràpid», afirma la mare. Al fill mai li va faltar res. Va tenir una joventut despreocupada, envoltat de comoditats i beneficis. Sempre va saber que tenia un mandat: expandir la frontera del possible a favor dels Noboa. Primer ho va intentar en un ambient natural, els negocis. A més d’haver ocupat un càrrec important a la corporació paterna, el candidat d’Aliança Democràtica té accions en nombroses empreses. A la intuïció de l’avi per multiplicar els guanys, hi va afegir l’expertesa que ofereixen les cases d’alts estudis. Curs Administració de Negocis a l’Escola de Negocis Stern de la Universitat de Nova York, i Administració Publica a la Harvard Kennedy School. Va fer al seu torn una mestria de Governança i Comunicació Política, a la Universitat George Washington.

De l’anonimat al primer pla

El 2021 va fer el seu salt a la política. Va ser elegit legislador nacional. No es va destacar per l’activitat parlamentària. Per això, quan Guillermo Lasso va convocar eleccions anticipades per evitar una moció de censura, Noboa va fer una aposta que va descol·locar propis i estranys, com va reconèixer la seva mare. Va decidir participar en els comicis al capdavant d’una coalició ignota. L’assassinat del candidat presidencial Fernando Villavicencio va esgarrifar l’Equador i va mostrar fins a quin punt el narcotràfic s’havia constituït en un poder paral·lel.

Noboa va participar en el debat presidencial. Molts equatorians, acostumats al significat del cognom, van conèixer el seu rostre per primera vegada. El jove aspirant va observar amb sigil com els altres contendents es destruïen retòricament entre si. Blindat amb una armilla antibales, com si l’estudi televisiu pogués convertir-se en escenari d’un esvalot, va apostar per la presidència. Les seves intervencions van ser mesurades i van cridar l’atenció. Aquesta doble jugada –una astuta equidistància i la impostació d’un llenguatge de líder– el va beneficiar fins a treure’l de l’anonimat i portar-lo al segon torn amb el 23% dels vots.

El llenguatge de TikTok

Les xarxes socials van ser determinants. El jove Noboa era subestimat pel món analògic. L’univers digital, en canvi, el tenia com un actiu protagonista. La seva dona, la infuencer Lavinia Valbonesi, amb qui té un fill i n’espera un altre, el va preparar per a la gran batalla de la visibilitat. TikTok va ser la seva plataforma principal. Les interioritats de la seva vida privada van valer més que un programa de Govern i un rosari de promeses. Es va mostrar a la platja, bevent aigua de coco, de festa en una disco, fent exercicis físics, tocant la guitarra i cantant ‘Save tonight’, del suec Eagle-Eyed Cherry. Hàbits i preferències d’un ciutadà comú.

«Candidat de cartró», el va anomenar Irene Torres, columnista del diari El Universo, per la seva decisió d’instal·lar figures de mida real en diferents punts de les principals ciutats. «Deu ser trist ser derrotat per un ninot de cartró. Però els estrategs de González no van tenir resposta per contrarestar l’allau d’imatges de mida real que van fer furor a les xarxes socials. ¿Frívol? Pot ser. ¿Divertit? Per descomptat. I això el va ajudar a sostenir la seva narrativa de presentar-se com algú positiu, tranquil i afable», va considerar el diari Primicias.

Notícies relacionades

El seu estil informal, i amb alguns rampells de tolerància cultural, es posen en entredit en boca de la seva companya de fórmula. La candidata a vicepresidenta, Verónica Abad, és una furibunda antiavortista. «Avui dia les dones pretenen ser lletges, i aquesta és una altra realitat, aquí hi té molt a veure el marxisme», va arribar a dir durant la campanya.

Un horitzó de problemes

 «Les oportunitats arriben quan arriben», va meditar en veu alta la senyora Azín. I l’oportunitat va arribar. «Ha de continuar sent com és i confiar sempre en Déu». El fill dilecte assumirà la presidència el 25 de novembre. Tot i que governarà tot just 16 mesos, els que queden del mandat de Lasso, vol establir les bases per tornar a ser reelegit el febrer del 2025. Noboa ha promès la lluna durant la campanya. S’ha presentat com l’home capaç de portar a la política la seva eficàcia d’empresari jove i pròsper. L’esperen temes apressants, entre els quals ni més ni menys que el de la seguretat, però també assignatures socials pendents que en el seu moment van posar en perill Lasso, que, igual com el seu antecessor, l’impopular Lenin Moreno, va enfrontar fortes protestes. Lasso va sortir il·lès d’una moció de censura perquè va sacrificar el seu propi Govern al convocar comicis anticipats. El gran guanyador de les eleccions, estendard d’una estirp de guanyadors, ha de pensar que a un Noboa no podria mai passar-li el mateix.

Temes:

Equador