La guerra contra Hamàs torna una fràgil unitat social a Israel però no dona treva a Netanyahu

Ara, Harel treballa colze a colze amb jueus religiosos radicals. Es dona la mà amb gent que mai s’hauria trobat al seu barri de Tel Aviv. «Aquesta és la gran diferència respecte a les altres ofensives [d’Israel sobre la Franja de Gaza], i aquesta cooperació també enforteix la moral», constata. Malgrat l’optimisme que es respira als centres de voluntaris improvisats en l’última setmana, la realitat fora d’aquests recintes sembla una altra.

Al llarg d’aquests dies, alguns grups de manifestants s’han reunit a les portes del Ministeri de Defensa al centre de Tel Aviv per denunciar «els greus errors del Govern en el període previ a la guerra». També han criticat Netanyahu per no haver visitat fins aquest diumenge cap família dels 1.400 morts, segons l’últim balanç d’aquest diumenge, i el centenar d’ostatges israelians.

Caiguda a les enquestes

«El dia després que acabi aquesta guerra, Netanyahu ja no serà primer ministre», anuncia el moviment civil. Tot i així, l’invencible ‘Bibi’ ha orquestrat un Govern d’unitat amb el seu enemic polític, el líder de l’oposició i exaliat seu en un Executiu anterior, Benny Gantz. Però les enquestes ja comencen a castigar-lo. El sondeig publicat pel diari ‘Maariv’ atorga al centrista Unitat Nacional de Gantz 41 escons en comptes dels 12 d’ara.

El Likud baixa de 32 a 19, i els partits de línia dura i els ultraortodoxos també perden suports. Els atacs de Hamàs han perforat la fe dels israelians en el lideratge del país i les seves afirmacions de ser els únics que podien mantenir-lo segur. Tot i que la ràpida mobilització sol donar als líders un augment de popularitat, la magnitud de la matança i la profunditat de les fallades d’intel·ligència i seguretat podrien acabar provocant un efecte rebot contra Netanyahu i companyia.

Per això, diversos experts alerten que aquesta percepció d’unió social és temporal. «Seria d’imaginar que, arran de la tragèdia de la guerra i de la falta de preparació davant seu, la polarització que ha dominat la població d’Israel en els últims mesos s’enforteixi encara més, però en aquest sentit, es dona un fenomen interessant, molt propi de la societat israeliana, que implica que, davant situacions de conflicte extern, es tendeix a la reunió, tot i que, alhora, aquestes sensacions i culpes es mantenen latents», explica Daniel Wajner, professor assistent del Departament de Relacions Internacionals i el Fòrum Europeu de la Universitat Hebrea de Jerusalem. «Una vegada Israel pugui sobrepassar aquest desafiament, aquestes tendències socials probablement explotaran», constata a aquest diari.

«No és el moment»

«L’Estat d’Israel està dividit políticament: la meitat de la gent vol Bibi i l’altra meitat, no, però ara estem més units», coincideix Itay Tsachar, director general de l’ajuntament de la ciutat àrab de Jaljulia. «Sempre hi ha hagut conflicte a Israel; l’únic diferent ara és que tenim en el Govern gent que no mereix ser-hi, perquè són criminals o excriminals», denuncia des del centre de voluntaris de Sderot. Però la il·lusió de la unió s’ha vist trencada en ocasions aquesta setmana. Dilluns, es van registrar atacs de partidaris del Govern a manifestants acampats davant el Ministeri de Defensa.

Notícies relacionades

Israel forma un govern d’unitat i posa en guàrdia 300.000 soldats per a la guerra contra Hamàs

Israel es rabeja amb la Franja de Gaza mentre demana als seus ciutadans que evacuïn el nord

Ara, gairebé ningú s’atreveix a assenyalar culpables. Només uns quants han tornat a treure al carrer cartells incriminatoris contra Netanyahu, a qui acusen de «tenir sang a les mans». «L’acusació que s’està sentint avui és que els ministres no mostren la seva presència entre la població, no venen a demanar disculpes, a compartir els moments amb les famílies, a demostrar empatia, com normalment se sol fer a Israel en casos de conflicte», analitza Wajner. Al carrer, necessiten la confiança per poder seguir endavant, per convèncer-se que un demà és possible. «La gent no té confiança en el Govern, en l’Exèrcit, i això caldrà reconstruir-ho, i es farà, i es reconstruirà molt ràpid», defensa Harel.

«Les mesures que es prenguin ara enfortiran aquesta confiança. Sí, comencem en el punt més baix possible, com fa 50 anys en la guerra de Yom Kippur, però ho superarem i n’aprendrem. Això no tornarà a passar, i la gent s’unirà i serà més forta», afirma, convençut qui també va ser membre d’una unitat de combat. Tots insisteixen que no és el moment d’assenyalar culpables, que, abans de les comissions d’investigació més esperades en els últims anys al Pròxim Orient, cal destruir l’enemic. «Qui té la responsabilitat de l’actual catàstrofe és el primer element, potser l’únic, que es posarà sobre l’agenda una vegada que aquest malson de la guerra acabi», conclou Wajner.