La comunitat internacional redobla els seus esforços per fer arribar l’ajuda humanitària a Gaza

En plena ofensiva diplomàtica de la comunitat internacional per fer arribar l’ajuda humanitària a Gaza després de 10 dies sota el setge imposat per Israel en resposta a l’atac sense precendentes de Hamàs del passat dia 7 d’octubre, el moviment islamista ha mogut fitxa aquest dilluns i ha reclamat l’alliberament de 6.000 presos palestins a canvi dels dos centenars d’israelians fets ostatges durant la seva incursió. Així ho ha traslladat el director de l’oficina de relacions amb els palestins a l’exterior de Hamàs, Khaled Meshaal, en declaracions a la televisió Al Araby. Hores abans, el portaveu de l’Exèrcit israelià, el contraalmirall Daniel Hagari, ha anunciat que fins ara han notificat les famílies de 199 ostatges que els seus éssers estimats estan detinguts a la Franja, entre els quals hi ha molts avis, nens i dones.

La petició de Hamàs coincideix amb la difusió del primer vídeo d’una captiva del grup islamista. «Hola, em dic Maya Sham. Tinc 21 anys i soc de Shoham. Ara mateix soc a Gaza. Vaig tornar aviat dissabte al matí d’una festa a Sderot. Em vaig fer molt mal a la mà. Em van portar a Gaza i em van cuidar a l’hospital d’aquí», explica en la gravació, subtitulada a l’àrab i recollida pel diari israelià ‘Haaretz’.

En el pla diplomàtic, diversos actors internacionals han redoblat aquest dilluns els contactes amb Israel i Egipte per aconseguir que la tan necessària ajuda humanitària entri a la Franja. Segons l’Oficina de Premsa del Govern de Gaza, més de 2.808 persones han mort a l’enclavament i el nombre de ferits ascendeix a 10.850, que han de ser tractats en hospitals gairebé sense recursos, ja que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que queden menys de «24 hores d’aigua, electricitat i combustible» a Gaza abans de la «catàstrofe». Durant aquest dilluns, el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, ha tornat a recalar a Tel Aviv amb el missatge que el seu país està decidit «a fer tot el possible per respondre a les necessitats de la població de Gaza». La Comissió Europea ha assegurat que està en contacte «de manera molt intensa» amb les autoritats del Caire.

La crítica situació humanitària que denuncien aquelles veus que encara poden comunicar-se des de l’enclavament ha mobilitzat milers d’organitzacions al voltant del món, a diversos països i, fins i tot, a la Unió Europea, acumulant camions amb ajuda humanitària en el pas fronterer de Rafah. Aquest dilluns, centenars d’habitants de Gaza s’han concentrat en aquest punt davant els falsos rumors que aquells ciutadans amb passaport estranger podrien sortir de l’enclavament. «L’accés de l’ajuda és la nostra prioritat absoluta; mantenim discussions cada hora amb els israelians, els egipcis i els habitants de Gaza sobre com fer-ho», ha declarat el secretari general adjunt d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides, Martin Griffiths, a Ginebra abans de viatjar aquest dimarts cap a la regió per «intentar ajudar, treballant amb diplomàtics de tots els països».

Ajuda dels EUA

Per la seva banda, l’Administració del president nord-americà Joe Biden està bolcada a donar suport al seu aliat israelià. Aquest dilluns Blinken s’ha reunit amb Netanyahu i ha participat del seu gabinet de guerra. També quan les sirenes han sonat a Tel Aviv, els dos mandataris han hagut de buscar protecció en un refugi antiaeri durant cinc minuts. Durant la seva tobada, «el secretari va remarcar el seu ferm suport al dret d’Israel a defensar-se del terrorisme de Hamàs i va reafirmar la determinació dels EUA de proporcionar al Govern israelià el que necessita per protegir els seus ciutadans», ha afirmat el portaveu del Departament d’Estat, Matthew Miller. Tot i que s’ha discutit la coordinació regional en curs per facilitar la provisió d’ajuda humanitària als civils i el compromís dels EUA per recuperar els ostatges captius a Gaza, no s’ha esmentat la necessitat de protegir civils innocents ni respectar les lleis de la guerra.

Netanyahu ha convidat Biden a visitar Israel aquesta setmana, a la qual cosa el líder nord-americà encara no ha donat resposta. «Acceptar la invitació demostraria la solidaritat nord-americana amb Israel, indicant als seus rivals com l’Iran, Síria i Hezbol·là que té el poder dels EUA darrere d’ell en un moment de creixent ansietat per una guerra regional, però també vincularia Biden i els EUA amb el vessament de sang a Gaza», analitza The New York Times. També aquest dilluns Netanyahu ha parlat per primera vegada amb el president rus, Vladímir Putin, per telèfon «sobre les mesures que Rússia està prenent per ajudar a normalitzar la situació, evitar una escalada de violència més gran i evitar una catàstrofe humanitària a la Franja de Gaza», segons el Kremlin. Al seu torn, Putin ha discutit la crisi amb els líders de l’Iran, Egipte, Síria i l’Autoritat Palestina. La UE ha llançat una operació humanitària de pont aeri que consistirà en «diversos vols» a Egipte amb l’objectiu de portar subministraments a les organitzacions humanitàries a Gaza.

Violència a cada frontera

Davant l’escalada de violència a la frontera amb el Líban, les autoritats israelianes han decidit evacuar 28 comunitats frontereres per temor de més atacs per part de la milícia libanesa Hezbol·là.

Per ara, el nombre de soldats israelians morts ascendeix a 293. La policia ha dit en un comunicat que les autoritats han rebut els cossos de 936 ciutadans, residents i treballadors estrangers que han mort durant la guerra. Uns 615 cossos ja han sigut identificats i 494 han sigut traslladats per al seu enterrament.

Notícies relacionades

Expira el nou termini donat per Israel per evacuar el nord de Gaza, mentre augmenta la tensió a la frontera amb el Líban

Treballadors palestins atrapats a Israel: «Deixeu-nos tornar a Gaza a morir amb els nostres fills»

A més, la tensió s’ha estès a Cisjordània, on ja han mort almenys 59 palestins per la violència de l’Exèrcit israelià o els colons radicals. Les autoritats militars han anunciat l’arrest de 360 palestins buscats a tots els territoris ocupats, inclosos 210 afiliats a Hamàs, des que va començar la guerra dissabte passat. Durant tot el dia les sirenes han continuat sonant a les localitats del sud d’Israel, on cada vegada queden menys israelianes ja que l’Exèrcit ha decidit evacuar-los com a part de la preparació per a la invasió terrestre.

Fa dies que les tropes israelianes es preparen per entrar per terra a la Franja de Gaza i, per això, han demanat als civils del nord de l’enclavament que abandonin casa seva. Molts d’ells han decidit quedar-s’hi, ja que la fugida no els garanteix salvar la vida. «La nostra responsabilitat ara és entrar a Gaza, anar als llocs on Hamàs s’està preparant, actuant, planificant i llançant; ataquin-los a tot arreu, a cada comandant, a cada operatiu, destrueixin la infraestructura», ha dit el cap de l’Estat major de l’Exèrcit, el tinent general Herzi Halevi, en una visita als soldats al sud d’Israel. «En una paraula: guanyar», ha dit. La imminent invasió de Gaza obre noves incògnites sobre quin serà el futur de l’enclavament davant una possible ocupació israeliana del territori.