Els líders de la UE entren en escena per cridar a l’ordre Von der Leyen

La competència en matèria de política exterior és exclusiva dels estats membre i, com a tal, els que fixen la posició de la Unió Europea en aquest terreny són els governs de la UE i no la Comissió Europea. Després d’una setmana de creixent malestar a diverses capitals europees, a causa del protagonisme de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, –que divendres va viatjar a Israel acompanyada de la presidenta del Parlament Europeu– i de la seva postura davant el conflicte israeliano-palestí –sense posar cap tipus de límit al dret d’Israel a defensar-se–, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha convocat els líders europeus a una reunió d’urgència que tindrà lloc aquest dimarts, 17 d’octubre, per videoconferència. 

El to de la resposta ja està marcat. El van pactar els 27 líders europeus aquest diumenge en una declaració conjunta negociada durant el cap de setmana. «La Unió Europea condemna amb la màxima fermesa Hamàs i els atemptats terroristes brutals i indiscriminats que aquesta organització ha comès a diferents llocs d’Israel, i lamenta profundament la pèrdua de vides humanes. No hi ha justificació per al terror», asseguren. Els Vint-i-set també reconeixen el dret d’Israel a defensar-se davant aquests atacs indiscriminats, «d’acord amb el dret internacional i humanitari», i a «garantir la protecció de tots els civils en tot moment de conformitat amb el dret humanitari internacional».

Un afegitó important que durant tota la setmana la presidenta Von der Leyen havia evitat incloure en els seus missatges de solidaritat cap a Israel, malgrat que els ministres d’Exteriors de la UE, en una reunió d’urgència dimarts passat, ja havien posat l’accent –igual que les Nacions Unides– que la resposta del Govern de Benjamin Netanyahu havia de ser proporcionada i no anar contra el dret internacional i humanitari. La polèmica, en tot cas, havia començat hores abans quan el comissari de política de veïnat, l’hongarès Olivér Várhelyi, sense consultar-ho amb cap altre comissari i de manera unilateral, va donar per acabada l’ajuda a la cooperació amb Palestina. «Els membres del col·legi no estaven al corrent de l’anunci del comissari Várhelyi. No s’ha coordinat amb altres membres del col·legi », va acabar admetent hores després el portaveu de Von der Leyen.

Discussió estratègica

L’objectiu de la reunió de caps d’estat i de govern de la UE d’aquest dimarts és mantenir una «discussió estratègica», «oberta» i «franca» davant una situació que tots consideren «greu», analitzar els desafiaments des del punt de vista de la seguretat o del migratori i avaluar la possibilitat de sol·licitar un alto el foc. De la trobada, segons les fonts consultades, destinada a harmonitzar postures, també podrien sortir peticions concretes als ministres de Justícia i Interior i als d’Exteriors. «Hem sentit que feia falta posar un cert ordre. El que vam veure la setmana passada anava en moltes direccions i no reflectia la posició del Consell ni la posició dels estats membre», han reconegut fonts de la UE davant una setmana plena de missatges contradictoris que han posat de manifest, una vegada més, els problemes de la Unió Europea per respondre amb una veu unànime. 

«El que és important és que la Unió no és un regne. És una construcció basada en la llei i tenim procediments. Tenim un tractat que diu que en matèria d’exteriors el Consell fixa el to. Vam tenir un consell d’exteriors a principis de la setmana passada. El que s’hi va dir no es va respectar, així que els líders han hagut de fixar la posició de la UE», expliquen les mateixes fonts davant el que suposa una crida a tornar a l’ordre al paper exercit durant tota la setmana per Von der Leyen. 

Notícies relacionades

La UE condemna Hamàs i demana a Israel que es defensi d’acord amb el dret internacional

Guerra Rússia-Ucraïna, en directe: últimes notícies del conflicte

«No recordo a ningú criticar la presidenta quan va viatjar a Ucraïna després de l’inici de la guerra, després dels atacs russos a Butxa. Pot viatjar on vulgui com a presidenta de la Comissió, això hauria d’estar clar», ha respost aquest dilluns el portaveu de Von der Leyen davant les crítiques suscitades pel seu viatge. «Està entre les seves prerrogatives. Ho ha fet abans i ho continuarà fent», ha afegit Eric Mamer. Un viatge en el qual va desplegar la plena solidaritat europea cap a Israel però en el qual no va mantenir cap contacte ni es va reunir amb cap dirigent de l’Autoritat Nacional Palestina.

No obstant, davant l’enorme pressió política, Von der Leyen va anunciar dissabte l’augment de l’ajuda humanitària a Gaza, que passarà de 21 a 75 milions d’euros. «La Comissió recolza el dret d’Israel a defensar-se contra els terroristes de Hamàs, respectant plenament el dret internacional humanitari. Estem treballant molt per garantir que els civils innocents de Gaza rebin suport en aquest context», va dir en una espècie de rectificació. Tant Von der Leyen com Michel compareixeran aquest dimarts després de la cimera d’urgència. Els dos dirigents han mantingut contactes amb altres països de la regió, com Egipte, que sembla que està planificant una cimera per a dissabte vinent.