Conflicte al Pròxim Orient

El setge sobre Gaza torna a posar Egipte entre l’espasa i la paret

El setge sobre Gaza torna a posar Egipte entre l’espasa i la paret

EFE

4
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

La mena de desenes de milers de civils palestins podria dependre del que passi en els pròxims dies en el pas de Rafah, la frontera del sud de Gaza controlada per Egipte i la seva única via potencial de comunicació amb el món. Un centenar de camions amb tones d’ajuda humanitària esperen des de fa dies a Rafah per entrar a la Franja i alleujar la desesperada situació de la seva població, que sobreviu als bombardejos sense aigua, electricitat o combustible des que Israel en suspengués el subministrament fa més d’una setmana i tanqués completament les fronteres de l’enclavament en resposta al devastador atac de Hamàs sobre el seu territori. El setge ha posat novament Egipte entre l’espasa i la paret. Obligat d’una banda a impedir el desastre humanitari, però molt conscient de l’altra que l’obertura de la seva frontera podria servir per buidar Gaza de palestins. 

Durant la jornada va arribar a anunciar-se un acord d’alto el foc al sud de Gaza per permetre durant unes hores l’entrada d’ajuda humanitària. Gestat amb la mediació dels Estats Units i alguns dels seus socis àrabs, el pacte obligava Egipte a evacuar els estrangers i palestins amb doble nacionalitat a canvi que Israel permetés l’accés a Gaza dels camions encallats a la frontera egípcia. Des d’aleshores les informacions que arriben són contradictòries. Després que el Govern israelià negués l’alto el foc per obrir un «corredor humanitari», el Caire el va acusar de negar-se a cooperar amb els termes de l’entesa, tot i que alguns mitjans asseguren que alguns camions haurien travessat la frontera.

 

En qualsevol cas, Gaza necessitarà més que uns quants camions per prevenir la fam i el col·lapse de les condicions mínimes per a la vida a l’enclavament, sotmès a bombardejos sense precedents en el seu abast i magnitud des de fa 10 dies. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir dilluns que només queden «24 hores addicionals d’aigua, electricitat i combustible» per als dos milions d’habitants de la Franja. Sense combustible no funcionen les plantes dessalinitzadores d’aigua, i sense electricitat no hi ha refrigeradors ni màquines per mantenir amb vida part dels més de 10.000 ferits –a més de 2.800 morts– que ha deixat fins ara l’ofensiva d’Israel, que segueix per la seva banda lidiant amb els coets de Hamàs. 

Connivència amb el bloqueig israelià

Des que va començar el bloqueig sobre Gaza fa 16 anys, Egipte només ha obert durant breus temporades la seva frontera amb la Franja al·ludint a motius de seguretat. En part per la complicada relació que manté amb Hamàs, nascuda en els seus orígens de la branca palestina de la Germandat Musulmana egípcia, la mateixa que el règim militar d’Abdel Fattah al-Sisi va aixafar el 2013 per aconseguir el poder al Caire. Però també pels compromisos que manté amb Israel des del 2007, quan Hamàs es va quedar com a única autoritat a Gaza, que atorguen a l’Estat jueu la potestat de vetar també les mercaderies que entren des de la frontera egípcia. 

Aquesta vegada el Caire sembla genuïnament interessat a prevenir «la catàstrofe» en potència que vaticina l’OMS. «Hi ha la necessitat urgent d’alleujar el patiment dels civils palestins a Gaza», va dir dilluns el seu ministre d’Exteriors, Sameh Shoukry. No només pels motius evidents, sinó també pel suport que la causa palestina manté al carrer egipci, novament asfixiat per la inflació galopant, la crisi econòmica i la repressió sense fissures del règim. Aquesta pressió ajuda a explicar per què aquesta vegada Al-Sisi ha declarat que els bombardejos sobre Gaza «superen el dret a la defensa pròpia» i entren en el terreny del «càstig col·lectiu». 

Vells temors al Caire

Notícies relacionades

El seu Govern ha obert l’aeroport de l’Arish, a uns 40 quilòmetres de la Franja, a l’ajuda internacional, arribada des de Jordània, els Emirats Àrabs o Turquia. Però de moment la frontera continua tancada. I tot i que és possible que el candau s’acabi aixecant per a l’accés puntual d’aigua, medicina i combustible, Egipte ja ha deixat clar que no contempla la seva obertura per permetre la fugida dels civils palestins, particularment després que Israel ordenés a més d’un milió d’habitants de Gaza a marxar del nord de l’enclavament, presumiblement per deixar espai a la invasió de les seves tropes. 

I és que històricament el Caire ha temut que Israel miri de donar carpetada al conflicte de Gaza expulsant els palestins al seu territori. Una idea airejada diverses vegades en les últimes dècades pels dirigents israelians i ara renascuda arran d’algunes declaracions, així com per la situació sobre el terreny. Citant fonts de la seguretat egípcia, el diari ‘Al Ahram’ publicava aquests dies que «alguns partits i forces» a Israel planegen el desplaçament forçós al Sinaí egipci dels palestins de Gaza. «Egipte no permetrà la liquidació de la qüestió palestina a expenses de terceres parts», va dir diumenge Al-Sisi en una entrevista. «No hi haurà cap permissivitat per trepitjar la seguretat nacional egípcia sota cap circumstància». El Caire està convençut que si permet la fugida dels refugiats cap al seu territori, mai més se’ls permetrà tornar i el problema de Gaza passarà a ser exclusivament seu.