Els nens de Gaza, entre la por de les bombes i el desconcert: «No entenen res»

«Si he d’enviar un missatge al món sobre el que està passant a Gaza ara mateix, els diria que centenars de nens que un dia van somiar créixer i convertir-se en metges, professors, futbolistes o bons ciutadans per ajudar a construir la seva comunitat van ser assassinats a sang freda pels atacs d’avions de guerra contra les seves cases civils», denuncia el professor d’anglès Samir, de l’organització Hands Up Project. Aquest pare de família de Rafah, al sud de la Franja, parla amb contundència i sense que se li trenqui la veu en un d’aquells moments en què el seu telèfon disposa de connexió i bateria a l’assetjat enclavament. «Digues-los que tinc tres filles petites que no poden aclucar els ulls ni de dia ni de nit», demana a EL PERIÓDICO per missatge de veu.

Diana el-Hadidi té un fill de dos anys. «No entén res, simplement segueix terroritzat amb freqüència pels sons de les bombes», explica esgotant l’últim 6% de bateria que li queda al telèfon. «Els nens de més de cinc anys poden entendre el que està passant, però no són capaços de mantenir la calma, estan terroritzats, i els pares no poden controlar els seus sentiments», lamenta aquesta traductora palestina-russa a aquest diari. «Els nens simplement continuen plorant», constata. Tot i que la ciutadania de la Franja de Gaza està acostumada a les ofensives israelianes, res els podia haver preparat per a aquesta. En tot just una setmana, Israel ja havia arrasat amb més vides que en els dos mesos que va durar la seva última operació el 2014. 

Salut mental

Un 90% dels menors a Gaza tenen trastorn per estrès posttraumàtic, segons un estudi de Save The Children realitzat després de l’última ofensiva el 2021. El patiment forma part de la infància d’aquests nens que, des del seu naixement, han viscut sota el bloqueig parcial israelià, la pobresa i la violència. La doctora Iman Farajallah ha estudiat quin és l’impacte que té la guerra en els nens palestins i ha descobert que la majoria de les ferides del conflicte no són físiques. Molts nens de Gaza acaben pagant un alt preu psicològic, emocional o conductual al sobreviure sota les bombes. La seva investigació va descobrir que el 95% dels nens de la Franja mostraven símptomes d’ansietat, depressió i trauma. 

Enmig del caos i el dolor de l’ofensiva més letal sobre la Franja de Gaza, organitzacions com la Societat de la Mitja Lluna Roja Palestina han començat a treballar amb les famílies desplaçades afectades pels bombardejos per tractar la seva salut mental. Molts d’aquests nens, encara massa petits per ser conscients del que passa, acaben heretant el trauma i la por dels grans que els envolten. Segons els experts, aquest trauma transgeneracional és expressat de diferents formes, ja sigui amb mostres de falta d’interès per la vida quotidiana, amb comportaments antisocials, amb senyals d’inquietud i regressió o, fins i tot, actituds violentes. Aquests nens algun dia es convertiran en adults i tot aquest dolor potser es podrà traduir en venjança.

«Si els meus fills no tenen esperances per al seu futur, no puc garantir el camí que agafaran», denuncia Fadi Abu Shammala, director executiu de la Unió General de Centres Culturals a Gaza, des del camp de refugiats de Khan Yunis, en una columna del The New York Times. «Molts dels joves combatents que van traspassar aquests murs van néixer durant la segona Intifada. Tota la seva experiència ha sigut ocupació militar israeliana, setge i devastadors atacs militars després d’assalts en un enclavament de 140 milles quadrades, amb taxes d’atur i pobresa d’aproximadament el 50%. Aquesta és la història i aquestes són les condicions que han modelat tantes persones a Gaza, no una justificació. Israel va ajudar a crear aquests combatents privant-los d’esperança, dignitat i un futur», constata.

«Només una pregunta»

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Però en el dia d’avui, poques famílies a la Franja de Gaza tenen temps per pensar en un demà. El seu únic objectiu és sobreviure. Ni tan sols disposen d’un moment per enterrar les 2.329 persones que ja han sigut assassinades. «No podem explicar-los el que està passant en la vida real, només mirem de dir-los que tot estarà bé», explica El-Habibi. «Els diem que són només sons de globus i que acabarà al més aviat possible, però no ho sé, al final són nens», reconeix resignada. «Les meves filletes ara només tenen una pregunta: ¿què passaria amb els seus cossos si les assassinessin? ¿Se’ls destrossarien les extremitats? ¿Els posarien en un taüt? ¿Quedaria gent per enterrar-les?», constata amb duresa Samir.

La situació és catastròfica i es converteix en pitjor per moments. «Hi ha molts nounats que van perdre la família als hospitals i no tenen ningú que els cuidi», denuncia El-Habibi. «Els nostres nens estan terroritzats, se sorprenen, emmalalteixen ràpidament, no dormen a la nit. Aquests petits humans innocents, ¿quina és la seva culpa al viure aquesta vida? Això és molt injust», afegeix. Mentre les bombes continuen caient, Samir insisteix a parlar-li al món, tot i que «quan arribin les meves paraules podríem estar tots morts». «Digues-los que nosaltres, els pares i les mares, morim cent vegades al dia per no poder ajudar i protegir els nostres petits fills», implora des de la Franja de Gaza.