Brussel·les proposa endurir la política de visats per reforçar la seguretat europea

La Comissió Europea creu que ha arribat el moment de revisar el mecanisme europeu de suspensió de visats per fer-lo més rigorós i facilitar la interrupció. Fins ara la suspensió només podia activar-se en cas d’un «augment sobtat i substancial» de la immigració irregular o en cas de riscos per a la seguretat dels estats membre. Brussel·les proposa afegir nous motius per tenir en compte les «amenaces híbrides», els anomenats ‘passaports o visats d’or’ o la falta d’alineament de tercers països amb la política de visats europea.

«Hem d’assegurar-nos que el nostre marc de política de visats no sigui mal utilitzat i que tinguem el poder d’actuar quan passi», ha defensat el vicepresident responsable d’immigració i seguretat, Margaritis Schinas. En vista de l’experiència dels últims anys, Brussel·les ha arribat a la conclusió que el marc actual no és suficient i necessita adaptar-se. «Necessita més dinamisme. És necessari perfeccionar-lo més. Afegir noves causes de suspensió, noves raons per suspendre visats», ha afegit. I no només augmentar els motius. La Comissió també planteja augmentar els terminis de la suspensió, de fins a 36 mesos, i reforça les obligacions de seguiment a tots els països que estan exempts d’aquest requisit i en els quals es detectin problemes.

«L’any passat vam rebre unes 150.000 sol·licituds d’asil de països que no requereixen visat. És enorme. I no és així com hauria d’utilitzar l’exempció de visats», ha avisat la comissària d’immigració, Ylva Johansson, que afegeix un segon problema que no permet afrontar el mecanisme actual: el fet que països tercers els nacionals dels quals estan exempts de visat per viatjar a la Unió Europea estiguin venent passaports «bastant barats» a «persones que representen un risc o un risc potencial per a la seguretat de la Unió Europea» sense que a més estiguin obligats a residir al país. «De vegades se’ls permet canviar els seus noms i identitat diverses vegades després d’obtenir la nova ciutadania. Això també suposa un risc per a la seguretat de la Unió Europea que hem d’examinar», ha denunciat la sueca.

El règim d’exempció de visats actual permet a ciutadans de 60 països viatjar a la UE per a estades de curta durada –de fins a 90 dies en un període de 180 dies– sense necessitat de sol·licitar visats. El 2013 es va introduir un mecanisme per permetre la suspensió temporal en cas d’augment sobtat i substancial de la migració irregular i el 2017 es va revisar per permetre a Brussel·les activar el mecanisme de motu proprio. La Comissió Europea planteja ara un pas de rosca més que hauran de negociar Consell i Parlament Europeu.

Més repatriacions

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

A més d’una política de visats més «robusta», Brussel·les també ha recordat la importància que la repatriació dels immigrants il·legals a la UE sigui obligatòria per a les persones que suposen una amenaça per a la seguretat, tal com proposen en la directiva sobre retorn pendent de negociació dins del pacte d’asil i immigració, i no voluntària com passa actualment. «Avui, amb la legislació actual, queda a discreció dels estats membre decidir si les persones amb ordres de repatriació han de ser obligades a tornar al país (d’origen). Ha de ser obligatori», ha avisat. La UE pren cada any unes 400.000 decisions d’expulsió. En tot el 2023 ha tornat unes 65.000 persones, cosa que suposa «un augment del 20%».

«No hi haurà una política d’asil i migració a la Unió Europea sense una cultura de retorn significativa o dit d’una altra manera Europa sempre continuarà sent un lloc d’asil per als que fugen de la guerra, la persecució i la discriminació però aquells que no tenen motius per estar sota la protecció de la Unió Europea no poden quedar-se amb nosaltres», ha afegit el seu col·lega Schinas que ha insistit en la repatriació de totes les persones quan hi ha «proves que estan vinculades a amenaces a la seguretat».