MAPA | ¿Quin és el nivell d’alerta antiterrorista als principals països occidentals?

L’amenaça terrorista no és una dada homologable entre països. No ho és ni tan sols a la xarxa de l’’Europol. Tots els governs, això sí, tenen similars taules d’avaluació d’aquesta amenaça, com la que cada setmana es reuneix a Espanya. I nombrosos països utilitzen escales, rangs o sistemes per establir mesures. A Espanya és un rànquing de cinc esglaons que fa vuit anys que es troba en el nivell 4 sobre 5. Uns estats l’anomenen ‘nivell d’alerta’; d’altres, ‘grau d’amenaça’. Els que no recorren a nombres o colors utilitzen un altre sistema: avisos a la població mitjançant comunicats o compareixences d’autoritats.

Així es veu l’amenaça als principals països:

Espanya es troba en nivell 4, o risc «alt», des de l’acumulació d’atemptats gihadistes el juny del 2015 a França, Tunísia, Kuwait i Somàlia. Ara no és el moment però, arribats al 4, és arriscat baixar al 3 en aquest país. Hi pesa el precedent de José Luis Rodríguez Zapatero, el president del Govern central que va llançar un missatge de tranquil·litat al final del 2006 i tot seguit ETA li va amargar la nit de Cap d’Any matant dues persones amb una bomba a l’aparcament de la terminal 4 de Barajas.

El nivell d’amenaça que considera el Departament de Seguretat Nacional amb el seu sistema d’avaluació d’amenaces nacionals (HTA) és de «risc alt de terrorisme intern i extern». I així preveu que es mantindrà durant tot el 2024. Aquest nivell va quedar ja ratificat pel HTA en un informe fet públic el 14 de setembre, tres setmanes abans que Hamàs ataqués Israel.

En territori britànic, el «nivell d’amenaça» –així anomenen allà la «probabilitat d’atac terrorista a Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord»– actualment és «substancial», que equival a un nivell 3 a Espanya. Al Regne Unit hi ha cinc nivells oficials d’amenaça: baix, moderat, substancial, greu i crític. Un organisme mixt denominat Joint Terrorism Analysis Centre and the Security Service, dependent del servei d’intel·ligència MI5, és el que estableix el grau. L’alerta antiterrorista actual està oficialment situada, curiosament, per sota del nivell d’amenaça que Londres considera per a Irlanda del Nord per terrorisme local. En aquest àrea del territori, l’MI5 considera que l’amenaça és «greu». Un servei gratuït a les xarxes socials, prèvia subscripció voluntària, avisa el ciutadà del canvi de nivell d’alerta. 

Des de l’atac terrorista en una escola secundària d’Arràs, el 13 d’octubre, la primera ministra francesa, Élisabeth Borne, manté declarat el nivell 3, o d’«emergència per atac», d’alerta terrorista. A França hi ha tres nivells possibles: l’1 és de «vigilància»; el dos és el de «seguretat reforçada - risc d’atac». El 3 és el màxim contemplat en un pla integral d’actuació i avisos que es denomina Vigipirate.

El regne, escenari de terribles atacs gihadistes (l’últim, dilluns, amb dos morts), compta amb una escala de quatre graus d’amenaça, establerts per l’Organe de Coordination pour l’Analyse de la Menace (OCAM): baixa, mitjana, greu i molt greu. Últim comunicat de l’OCAM: «El nivell d’amenaça per a Brussel·les s’ha reduït al nivell 3. El nivell d’amenaça general per a Bèlgica es manté actualment en el nivell 3. L’amenaça és greu». 

«L’amenaça terrorista als Països Baixos ha augmentat en els últims sis mesos –diu un comunicat del NCTV holandès, el Coordinador Nacional de Contraterrorisme i Seguretat–. Hi ha cada vegada més senyals que organitzacions gihadistes s’estan preparant per cometre atacs terroristes a Europa. Aquests grups esmenten explícitament els Països Baixos com a objectiu». El nivell d’amenaça al seu territori es manté en 3. Els nivells possibles són cinc, i es denominen pels nombres segons la seva ‘Avaluació de l’amenaça terrorista als Països Baixos’, document que es revisa periòdicament. 

«El nivell d’amenaça terrorista a Dinamarca es manté en el grau «greu», és a dir, quatre sobre cinc, i els esdeveniments de dilluns a Bèlgica no donen lloc a canvis», adverteix el ministeri de l’Interior danès. Aquest departament, «després de l’atac terrorista a Bèlgica» (dos suecs assassinats), ha establert vigilància especial entorn d’interessos i edificis suecs al país.  

El nivell d’alerta decidit per la cap de la Sakerhespolisen, o Policia de Seguretat de Suècia, Charlotte von Essen, ja va passar el 17 d’octubre a «alta amenaça» des del grau anterior d’«amenaça més gran», que règia des del 17 d’agost. Aquest nivell equival a un 4 sobre 5. El nivell màxim és «amenaça molt alta». I els nivells més baixos són el de «cap amenaça identificada» (o nivell 1) i el d’«amenaça limitada» (o un 2).

No publiquen nivells d’alerta

Portugal avisa si és necessari a través de comunicats del SIS (Serviço de Informações de Segurança). Fins al moment no n’ha emès cap.

Notícies relacionades

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Alemanya no utilitza esglaons. Ara fa una crida genèrica en paraules del director de la seva Oficina Federal de Protecció de la Constitució, Thomas Haldenwang: «L’amenaça de l’islamisme continua sent alta. També a Alemanya hem d’esperar un atac islamista cada dia». 

Itàlia té activades mesures de vigilància especial per una ordre del cap de policia, Vittorio Pisani, emesa el mateix 7 d’octubre. Fins al moment no hi ha hagut variacions en aquesta instrucció, per la qual se sotmet a especial custòdia l’Ambaixada d’Israel, la legació palestina, sinagogues, centres culturals hebreus i la seu de la companyia aèria ElAl.