Israel aspira a trencar tots els seus vincles amb Gaza al final d’una guerra en tres fases

«El 7 d’octubre és el dia en què vam començar a destruir Hamàs», ha assegurat Gallant davant els comitès de Defensa i Afers Exteriors del Parlament israelià. Actualment, el seu exèrcit s’està concentrant a bombardejar Gaza amb míssils i tones de bombes llançades per l’aviació, un primer estadi que deixarà pas «a una maniobra tàctica per tal d’assassinar els seus operatius i danyar la infraestructura» utilitzada per la milícia islamista. Per maniobra tàctica s’ha d’entendre l’anticipada invasió terrestre de la Franja, que Israel ha estat preparant amb la destrucció indiscriminada de barris sencers al nord i la capital de l’enclavament, així com amb la mobilització de 350.000 reservistes, que s’han afegit als 170.000 militars del seu exèrcit regular.

En una segona fase, ja amb les tropes israelianes dins de Gaza, Gallant ha assegurat que la intensitat dels combats es reduirà a mesura que els seus militars sufoquin les «bosses de resistència» que quedin a Gaza. Aquest horitzó anticipa una guerra llarga i amb multitud de baixes en tots dos costats, perquè obligarà els militars israelians a ocupar la Franja, almenys parcialment i fins que hagin satisfet els seus objectius. Com a traca final, es vol crear un «nou marc de seguretat a Gaza» i Israel es desentendrà de tota responsabilitat sobre la vida a la Franja. 

Un cúmul de males opcions

O el que en quedi. Perquè fins ara una quarta part de les seves vivendes han sigut destruïdes, segons l’ONU. Més de 4.000 palestins han mort –el 70% són criatures, dones i persones grans, segons el Ministeri de Salut de Gaza– i 11.000 més estan ferits. L’ajuda humanitària continua bloquejada a la frontera egípcia i la població ha començat a beure de manera recurrent aigua insalubre dels pous agrícoles. «Això augmenta l’exposició a pesticides i altres químics, cosa que posa la població en perill de mort o de brots de malalties infeccioses», ha dit aquest divendres una de les agències de l’ONU.

L’esbós de Gallant deixa més preguntes que respostes i no és necessàriament un reflex del que es pugui estar cuinant en el gabinet de guerra de Netanyahu. No en va, països com Egipte, Jordània i Turquia, així com la mateixa Autoritat Nacional Palestina (ANP) de l’irrellevant Mahmud Abbas, han advertit contra tota temptació d’expulsar els palestins de Gaza per confinar-los al Sinaí egipci, una vella aspiració de la dreta sionista expressada també fa uns dies per Danny Ayalon, que va ser ministre i ambaixador d’Israel als EUA.

«No hem dit als gazians que se’n vagin a les platges o s’ofeguin, sinó que se’n vagin al desert del Sinaí. Hi ha molt territori, un espai gairebé infinit al desert, just a l’altre costat de Gaza», va dir Ayalon en una entrevista amb Al-Jazeera, poc després que Tel Aviv ordenés a més d’un milió d’habitants del nord de Gaza marxar al sud. Ayalon va afegir que es tractaria d’una mesura temporal, però d’acord amb el menyspreu amb el qual Israel ha tractat el dret al retorn dels refugiats palestins, avalat per les resolucions de l’ONU, ningú l’ha cregut.

Règim titella a Gaza

En qualsevol cas, la deportació forçosa de la població de Gaza requeriria l’aquiescència d’Egipte, que ha rebutjat de manera taxativa i reiterada qualsevol pla d’enginyeria social. De manera que, ¿a què es referia Gallant al dir que es crearà un nou marc de seguretat a Gaza sense la participació de l’Estat jueu? ¿Planeja el Govern de Netanyahu transferir eventualment el poder a l’ANP i Al-Fatah si aconsegueix escapçar Hamàs? ¿Deixar l’administració de l’enclavament en mans de l’ONU, en mans d’una força multinacional?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

«El pla de Gallant a llarg termini consisteix a imposar a Gaza les mateixes condicions que l’àrea B de Cisjordània, amb una autonomia limitada en termes d’educació, sanitat i serveis, però sota ple control d’Israel en termes de seguretat», assegura a aquest diari Menahem Klein, politòleg de la Universitat de Bar-Ilan i figura clau en els fallits processos de pau de principis del mil·lenni, quan va ser assessor d’Ehud Barak. «Per fer-ho miraran de trobar algun col·laboracionista perquè faci el mateix paper que Abbas està fent a Cisjordània, on ha convertit l’ANP en una subcontracta de l’ocupació israeliana». 

No obstant, Klein considera que la fórmula no funcionarà. «Després de tants morts i destrucció a Gaza, l’odi envers Israel serà massiu, i les ganes de venjança, inesgotables. No funcionarà», diu Klein. Una altra possible fórmula l’han presentat aquests dies les principals forces del moviment colon, la força de xoc ultranacionalista i messiànica que fa d’avançada per a la colonització. Reclamen que Israel torni a ocupar Gaza indefinidament i es divideixi el territori en tres parts, separades per blocs d’assentaments jueus. Però és qüestionable que progressi. Des que l’Estat jueu va retirar els seus colons de la Franja el 2005, les ganes entre la població per reocupar-la han sigut mínimes. Al seu lloc s’ha imposat un règim encara vigent d’ocupació extraterritorial, en el qual Israel controla les fronteres i l’espai aeri i marítim de Gaza sense una presència militar dins del seu territori.