Desenes de països reclamen a Egipte un alto el foc a Gaza i un horitzó polític per resoldre el conflicte

Poc després que els primers 20 camions amb ajuda humanitària entressin a l’arrasada Franja de Gaza, bastants menys dels que exigeix la desesperada situació de la seva població, una trentena de països i institucions multilaterals van reclamar a Egipte un alto el foc per aturar la «catàstrofe humanitària» en potència, així com mesures per reobrir un horitzó polític i acabar algun dia amb l’etern cicle de violència a la regió. Durant la cimera, els països àrabs també van rebutjar qualsevol temptació per part d’Israel de transferir de manera forçosa al Sinaí egipci els palestins de Gaza. Malgrat la bona voluntat diplomàtica, les diferències entre europeus i àrabs respecte a Hamàs, el baix perfil de les delegacions dels EUA o Alemanya i particularment l’absència de representants israelians va deixar poc marge per a l’èxit de la cimera. 

La reunió es va produir dues setmanes després que comencés aquesta última ronda d’hostilitats, la més devastadora de les últimes dècades, desencadenada per la incursió dels pistolers de Hamàs el passat 7 d’octubre al sud d’Israel, on van matar 1.400 persones, la majoria, civils executats a sang freda. Des d’aleshores és la població de Gaza la que està pagant principalment el preu de la brutal resposta israeliana. «¿Que potser no ha arribat el moment d’acabar amb la il·lusió política que l’statu quo es pot mantenir?», va dir el president egipci i organitzador de la cimera, Abdel Fattah al-Sisi.

Al-Sisi va proposar un full de ruta per desembussar el conflicte, que no ha vist un sol intent de negociar des que Benjamin Netanyahu recuperés el poder a Israel el 2009. Un pla que inclou l’accés d’ajuda humanitària a Gaza, seguit d’un alto el foc i l’inici de converses basades en la fórmula dels dos Estats. La major part de dirigents àrabs van expressar la seva consternació per l’assassinat de civils a Israel, tot un reflex de com ha canviat la regió, però també van condemnar amb duresa l’«incessant» i «brutal» bombardeig sobre Gaza, així com el «càstig col·lectiu» i el «setge total» sobre la Franja, descrits com a crims de guerra. I no van ignorar les dues maneres de medir que alguns països occidentals estan demostrant en aquesta crisi.  

Doble visió occidental

«El missatge alt i clar que s’escolta al món àrab és que la vida dels palestins es considera menys important que la vida dels israelians i que els drets humans tenen limitacions que depenen de fronteres, circumstàncies i religions diferents», va afirmar el monarca jordà, Abdullah II. Entre els convidats hi va ser també el gran desaparegut d’aquesta crisi, el president de l’Autoritat Palestina (ANP), Mahmud Abbàs, que governa Cisjordània, on és immensament impopular. Recollint les advertències d’Al-Sisi i el canceller de l’Aràbia Saudita sobre les possibles intencions d’Israel per expulsar els palestins de Gaza, Abbàs es va mostrar ferm. «No marxarem i ens quedarem a la nostra terra àrab», va dir l’octogenari líder palestí. 

Espanya i Itàlia van ser uns dels pocs països europeus representats al màxim nivell. Pedro Sánchez va advocar per un alto el foc,l’alliberament dels ostatges en poder de Hamàs i l’accés de l’ajuda humanitària. «Aquesta cimera ha de servir com a primer pas per restaurar la pau a la regió i trencar aquest terrible cicle de violència», va dir el president. «Si la comunitat internacional no actua, la situació pot empitjorar dramàticament». Aquest és el gran perill que planeja sobre el conflicte actual, una expansió regional de conseqüències imprevisibles. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Davant els equilibris de la majoria per no ignorar cap de les parts, d’altres com el canceller britànic o el president del Consell Europeu van emfatitzar el dret d’Israel a defensar-se en aquesta crisi, tot i que remarcant que s’ha de mantenir dins dels límits del dret internacional. «Hem d’assegurar-nos que Hamàs no guanya perquè la coexistència pacífica triomfi», va dir el britànic James Cleverly passant per alt que aquesta coexistència no existeix i no només per culpa de Hamàs. «No podem ignorar el context més ampli d’aquests tràgics esdeveniments: el llarg i vigent conflicte i els 56 anys d’ocupació sense final a la vista», va exposar el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, que va demanar un alto el foc immediat.

Aquest alto el foc, no obstant, ni està ni se l’espera. Els EUA ja han fet descarrilar dues resolucions d’alto el foc a l’ONU per donar temps a Israel, que prepara les seves tropes per entrar aviat a Gaza, una aventura que se sabrà com comença però no com acabarà.