L’entrada d’ajuda humanitària no alleuja l’asfíxia d’una Gaza sota bombardejos

Tampoc durant aquelles quatre hores de forçada esperança s’han aturat les bombes. Al nord de la Franja de Gaza, l’Exèrcit israelià ha llançat milers de pamflets exigint als residents que encara resisteixen a les seves llars que marxin. Altrament, seran considerats col·laboradors del terrorisme i assumiran les conseqüències de l’operació militar israeliana que es portarà a terme en aquesta zona, segú ha informat Youmna el Sayed per a Al-Jazeera des de la ciutat de Gaza. En les últimes 24 hores, Israel ha matat 248 persones i n’ha ferit 400 més, incloent 29 famílies. Després de 15 dies d’agressiva ofensiva, uns 4.385 palestins han mort a Gaza, incloent 1.756 nens i gairebé un miler de dones.

«El 3% de les necessitats diàries»

Els «subministraments vitals» que s’han inclòs en el primer comboi d’ajuda humanitària que entra a la Franja han inclòs medicaments per a traumatismes per a 1.200 persones, 235 bosses portàtils de traumatologia per a l’estabilització immediata de pacients ferits, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i «medicaments per al tractament de malalties cròniques per a 1.500 persones i subministraments de salut essencials bàsics per a 300.000 persones durant tres mesos», segons les Nacions Unides. El Ministeri de Salut de Gaza ha denunciat que l’exclusió del combustible de l’ajuda que ha arribat comporta repercussions perilloses per als serveis sanitaris, perquè «només el 3% de les necessitats diàries» han sigut cobertes avui amb l’entrada d’ajuda a través de Rafah.

«Set hospitals i vint-i-cinc centres de salut es troben actualment fora de servei per falta de combustible, i l’ocupació de llits als hospitals ha arribat a més del 150%, cosa que ha portat a instal·lar tendes de campanya per absorbir l’enorme nombre de ferits», ha afirmat el ministeri en un comunicat. Davant la gravetat de la situació que ni les xifres són capaces d’expressar, han demanat al personal jubilat i els estudiants acabats de graduar que s’ofereixin com a voluntaris en totes les especialitats. Martin Griffiths, secretari general adjunt d’Assumptes Humanitaris i Coordinador del Socors d’Emergència de les Nacions Unides, ha dit que hi ha «possibilitats» que demà es permeti l’entrada de més ajuda a Gaza i ha desitjat que «l’ajuda arribi tots els dies».

Front nord actiu

Al llarg de dissabte, han continuat sonant les sirenes a les ciutats israelianes frontereres amb Gaza. Mentrestant, milers de soldats continuen esperant el vistiplau de les autoritats israelianes per començar la invasió terrestre. També al nord, els atacs de la milícia libanesa Hezbol·là i de grups palestins amb base al Líban s’han intensificat. Almenys 14 membres de Hezbol·là han mort en atacs de represàlia israelians al sud del Líban en les últimes dues setmanes. «Tots els dies realitzem una avaluació del nord: som forts en defensa i atac [a la frontera amb el Líban], però la principal tasca en què ens centrem és Gaza», ha dit el portaveu de l’Exèrcit israelià, el contraalmirall Daniel Hagari. 

«La nostra principal missió és Gaza, on hi ha Hamàs i on hi ha els nostres ciutadans segrestats», ha afegit. Durant la nit de divendres, la milícia palestina va alliberar les seves dues primeres ostatges. Aquest dissabte les autoritats israelianes han anunciat que almenys 210 persones podrien estar retingudes a Gaza, mentre continuen identificant les víctimes mortals. Aquest dissabte el primer ministre Benjamin Netanyahu i membres del gabinet de guerra, com el ministre de Defensa, Yoav Gallant, i el ministre en el govern d’emergència, Benny Gantz, han recorregut el sud d’Israel per veure els preparatius militars per a l’esperada ofensiva terrestre a Gaza. «Aquests són els últims dies del seu règim corrupte», han cridat uns manifestants a Netanyahu.

Violència a Cisjordània

Notícies relacionades

¿Per què Israel està retardant la invasió terrestre de la Franja de Gaza?

Els habitants del quibuts Be’eri expliquen l’horror viscut: «Almenys, ja no fa pudor de mort»

Mentrestant, a la Cisjordània ocupada, la tensió no deixa d’escalar. Almenys 84 palestins han sigut assassinats per la violència de l’Exèrcit israelià o els colons radicals. Abans de l’operació de Hamàs, el 2023 ja era l’any més letal des de la segona intifada de principis de segle. Unes 1.400 persones han resultat ferides en aquestes dues setmanes. Un dels fenòmens més greus és l’alarmant augment de presoners palestins en presons israelianes. Des del 7 d’octubre, Israel ha duplicat el nombre de presos a 10.000, amb l’arrest de 4.000 treballadors de Gaza i de més de 1.000 persones a l’ocupada Cisjordània. 

A més, molts d’ells han sigut detinguts per mostrar solidaritat amb els seus germans palestins de Gaza en publicacions a les xarxes socials. Fins i tot, en territori sobirà israelià, molts palestins amb ciutadania israeliana han sigut arrestats en les dues últimes setmanes. Per a Gaza i Palestina en general, l’única esperança és lluny de les seves fronteres. Mentre els líders europeus donen el seu suport a Israel, com la primera ministra Georgia Meloni, que s’ha reunit amb Netanyahu, els carrers d’Europa llancen un altre missatge. Desenes de milers de persones han sortit a les places de tot el globus per expressar la seva repulsa a la campanya israeliana sobre Gaza.